Les empreses han de desemborsar fins a 210 euros addicionals perquè els treballadors percebin 100 euros nets més a la nòmina. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe que ha presentat PIMEC, que alerta que només entre el 48% i el 56% dels increments del cost laboral acaben arribant efectivament a la butxaca dels assalariats.
L’estudi, elaborat a partir de l’anàlisi de nou nòmines reals dels sectors de l’hostaleria, el metall i la neteja, posa xifres a una realitat que, segons la patronal de les petites i mitjanes empreses, s’ha accentuat els darrers anys: la diferència creixent entre l’esforç econòmic que assumeixen les empreses i la millora salarial real que perceben els treballadors.
Segons els càlculs de l’organització empresarial, per cada 100 euros addicionals de cost laboral que assumeix una empresa, el treballador només n’acaba percebent entre 48 i 56 de nets. La resta es reparteix entre cotitzacions socials, retencions de l’IRPF i altres conceptes vinculats a la relació laboral.
El president de PIMEC, Antoni Cañete, ha advertit que aquesta situació “resta eficàcia a les pujades salarials, pressiona els marges empresarials i perjudica la competitivitat”. En la mateixa línia, la patronal considera que el debat sobre la millora del poder adquisitiu no es pot limitar als salaris i ha de tenir en compte també la fiscalitat i els costos associats a l’ocupació.
L’informe assenyala dos factors principals. D’una banda, l’increment de les cotitzacions socials derivat de les reformes adoptades els darrers anys per reforçar el finançament del sistema públic de pensions. De l’altra, l’anomenada “progressivitat en fred” de l’IRPF, és a dir, el fet que els salaris augmentin per compensar la inflació mentre els trams i altres paràmetres de l’impost es mantenen congelats. Segons l’estudi, aquest fenomen ha provocat que els tipus efectius de l’IRPF hagin augmentat entre 1,3 i 3,2 punts percentuals en els casos analitzats. Això es tradueix en una càrrega fiscal addicional d’entre 278 i 955 euros anuals per contribuent sense que s’hagin produït canvis en la situació familiar ni una millora equivalent del poder adquisitiu.
Costos laborals en màxims històrics
La presentació de l’informe coincideix amb una etapa d’increments sostinguts dels costos laborals. Segons les darreres dades disponibles, el cost laboral total per treballador a Catalunya es va situar en 3.596 euros mensuals durant el primer trimestre del 2026, un 6,1% més que un any abans i el nivell més elevat de la sèrie històrica.
En aquest mateix període, el cost salarial va augmentar un 5,7%, mentre que els costos no salarials, on s’inclouen principalment les cotitzacions a la Seguretat Social, van créixer encara més, un 7,3%. Les cotitzacions obligatòries representen ja prop d’una quarta part del cost laboral total que assumeixen les empreses.
En el conjunt de l’Estat, el cost laboral mitjà supera els 3.270 euros mensuals per treballador, també en màxims històrics, en un context marcat per les successives pujades del salari mínim interprofessional, els increments salarials pactats en conveni i les mesures adoptades per garantir la sostenibilitat futura del sistema de pensions.
PIMEC reclama una actualització automàtica de l’IRPF
Davant aquesta situació, la patronal reclama que les administracions incorporin mecanismes automàtics d’actualització dels paràmetres monetaris de l’IRPF per evitar que la inflació incrementi de manera indirecta la pressió fiscal sobre els contribuents. La presidenta de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de PIMEC, Sílvia Gabarró, defensa que aquesta revisió hauria d’afectar no només els trams de l’impost, sinó també els mínims personals, les reduccions i les deduccions. Segons les simulacions incloses a l’informe, les empreses haurien d’aplicar increments salarials addicionals d’entre quatre i onze punts percentuals sobre la inflació acumulada perquè els treballadors mantinguessin intacte el seu poder adquisitiu després d’impostos.
El debat sobre el cost del treball
Les conclusions de PIMEC reobren un debat recurrent sobre el cost real del treball i sobre la distribució dels esforços entre empreses, treballadors i administracions públiques. Tant el govern espanyol com les organitzacions sindicals han defensat reiteradament els increments de les cotitzacions socials argumentant que són necessaris per garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions davant l’envelliment de la població. També recorden que aquestes aportacions financen prestacions com les pensions de jubilació, les baixes laborals o les prestacions d’atur.
La patronal, en canvi, sosté que l’augment dels costos laborals no salarials redueix la capacitat de les empreses per incrementar sous i pot acabar afectant la competitivitat, especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses, que constitueixen la gran majoria del teixit productiu català. Amb aquest informe, PIMEC posa el focus en una qüestió que previsiblement continuarà marcant el debat econòmic dels pròxims anys: fins a quin punt les empreses poden assumir nous increments de costos laborals i quina part d’aquest esforç es trasllada realment a les nòmines dels treballadors.
