Fa anys que el govern va decidir fer una aposta en ferm per al sector del New Space. La prova està en el fet que en els últims anys des de Catalunya ja s’han efectuat les dues primeres missions: l’enxaneta i el Menut. Ara bé, el CEO d’Open Cosmos, Rafel Jordà, ha demanat a la Generalitat que inclogui encara més recursos públics a la indústria espacial catalana, ja que assegura que el sector es troba “en un moment clau” i el país no és “pot dormir” tot afegint que “els pressupostos que s’hi estan dedicant són molt pocs”. En una entrevista a l’ACN, Jordà també aprofitar per elogiar que Catalunya s’erigís com un dels “pioners en l’àmbit europeu en apostar per aquesta indústria” i destaca tant el talent que surt de les universitats com de la capacitat d’atracció a escala internacional.
No obstant això, Jordà crida a no caure en l’autocomplaença tot i l’“encert de la feina feta aquests últims anys” i reclama que no s’aturi el projecte perquè Catalunya no perdi presència en una indústria aeroespacial que qualifica “d’absolutament crítica”. “Estem parlant d’uns pocs milions d’euros, mentre en altres regions d’Espanya i altres regions a escala europea s’hi estan invertint desenes o centenars de milions cada any”, assegura Jordà.
Pioners a Europa
Pel que fa a la potència de Catalunya com a regió en el sector, el directiu d’Open Cosmos considera que Catalunya és “una de les regions més innovadores d’Europa” i que en un moment en què s’està aconseguint un lideratge cal destinar-hi més recursos. A tot això cal recordar que l’Estratègia NewSpace de Catalunya compta amb un pressupost inicial de 18 milions d’euros per al període 2020-2023. En els pròxims pressupostos s’hauria d’ampliar aquesta dotació, ja que la idea de l’Executiu és continuar enviant noves missions a l’espai.
Pel que fa a aquesta dotació pressupostària, Jordà compara els diners que caldrien amb els destinats a rotondes o infraestructures. “És menys que unes rotondes. El que podem tenir amb les quantitats de dades, serveis a la ciutadania, amb monitoratge de ports, de recursos hídrics, d’incendis… és un retorn tan gran que valdria la pena que estigués com a mínim a la par amb els beneficis que aporta”, reflexiona Jordà. Alhora, insisteix que “un camí que està arrencant i que ha anat en la línia adequada”.
Un altre dels punts forts de Catalunya que destaca Jordà durant l’entrevista és el “talent extraordinari” que hi ha al país i que neix de les universitats com la UPC en els camps de l’enginyeria, les telecomunicacions o la informàtica. Alhora, ressalta que aquest fet provoca que Catalunya exerceixi com a pol d’atracció internacional. A més, celebra que la situació actual evita que aquest talent hagi d’emigrar a l’estranger i el que ho va fer pugui tornar a casa amb tot el coneixement i relacions internacionals que ha anat adquirint al llarg dels anys.
Open Cosmos busca la internacionalització
Pel que fa a Open Cosmos com a empresa, Jordà explica que ja compten amb una setantena de treballadors entre Barcelona, Oxford, Madrid i Andalusia, i que té la intenció d’expandir-se a Europa. “L’empresa està en un moment molt dolç, molt potent”, celebra Jordà. La companyia va tancar contractes per valor de 40 milions de dòlars el 2022, una tendència que continua aquest any, i té un Ebitda positiu. Tot i això, Jordà evita referir-se al futur i prefereix centrar-se en el present.
Tot i que a curt termini espera instal·lar-se en més llocs d’Europa, Jordà descarta rotundament fer el salt als Estats Units per estar prop de la NASA. “La fabricació i la venda d’infraestructures la volem fer aquí, a casa, i continuar creixent aquí”, sentencia el CEO d’Open Cosmos. “El que hem de fer és fer créixer el mercat d’aquí i a escala europea amb força per no quedar-nos enrere en una infraestructura absolutament crítica respecte al que es pugui estar fent els EUA o la Xina. Seria un dels majors errors a escala estratègica i industrial ara mateix”, avisa.
Fins ara, l’empresa ha entregat cinc satèl·lits i en té una quinzena més de contractats de cara als pròxims mesos. Alguns són d’observació terrestre, altres amb intel·ligència artificial o de navegació. Dos dels més coneguts a Catalunya han estat el Menut i l’Enxaneta, que la Generalitat va llençar a l’espai el 2021 i a principis d’aquest 2023, respectivament.
Els pròxims passos
El nou pas en el qual treballa ara l’empresa és el projecte és l’Open Constelation, al qual pertany el Menut, i en què diferents països, organitzacions o empreses privades aporten satèl·lits. El projecte els opera com a un únic sistema on recopilar dades amb molta més freqüència. “Aquesta abundància, diversitat i freqüència de dades és una qualitat intrínseca en els petits satèl·lits i el fet de poder-los desplegar en constel·lacions és molt potent”, afirma.
Aquesta, de fet, és una evolució que Jordà no dubta a comparar amb l’auge dels ordinadors als anys vuitanta, la posterior aparició del Windows, els portàtils i la connexió per Internet. En l’àmbit aeroespacial, abans els satèl·lits eren “molt grans” i “molt costosos” i el seu cost “només podia ser assumit per unes poques agències i països en el món”. “Ara mateix, empreses com nosaltres els estem fent més petits, més assequibles i més ràpids, N’hem democratitzat l’accés, no tant als satèl·lits, sinó sobretot a les dades i a la informació que se’n pot derivar”, remarca.
Projectes del PERTE Aeroespacial
Sobre la convocatòria del PERTE Aeroespacial, Jordà aplaudeix que s’hi destinin “recursos amb quantitats suficients per a poder fer coses rellevants”. En aquest sentit, confirma que l’empresa s’hi presentarà per optar a participar en projectes com la Constel·lació Atlàntica.
“És veritat que les coses poden anar més ràpides, més àgils i sempre necessitaríem que aquest desplegament de recursos fos més eficaç, però els diners hi són. Hi ha compromís ferm en dedicar-los a polítiques climàtiques i de digitalització i la tecnologia espacial és absolutament crítica en aquest àmbit”, recorda.
El PERTE Aeroespacial preveu la mobilització de 4.533 milions d’euros en cinc anys, entre 2021 i 2025, amb 2.193 milions d’euros de recursos públics i 2.340 milions procedents de la iniciativa privada.
