El món empresarial català s’ha posat en alerta pels estralls que està causant al mercat petrolier la guerra a l’Iran. Les oscil·lacions del preu del cru en les darreres jornades, que han tornat a portar el barril Brent per sobre dels 100 euros en alguns moments d’aquest dijous, amenacen l’estabilitat de preus al país, ja dèbil en els últims mesos. La patronal de les petites i mitjanes empreses del Principat, Pimec, ha posat sobre la taula una reducció temporal dels impostos als carburants professionals -els que consumeixen les empreses i autònoms per portar a terme la seva activitat econòmica- per “contenir l’augment de la inflació” que es podria derivar de la crisi energètica. Segons l’organització, la pressió als hidrocarburs podria “traslladar-se a la resta de l’economia” si no es prenen “mesures d’amortiment” d’aquestes alces.
Més vehements han estat les demandes d’algunes organitzacions sectorials del país: el president de la Unió Patronal Metal·lúrgica, Jaume Roura, ha alertat que la mala maror energètica ja està “frenant inversions” a Catalunya per “l’increment de costos i la inseguretat total” que ja es nota al territori. En aquest sentit, el líder empresarial de la indústria del metall ha plantejat suprimir l’IVA als carburants -no només als professionals, sinó al conjunt dels consumidors- amb celeritat. A parer seu, cal una “reacció immediata” per part de les administracions per evitar que el Principat perdi més oportunitats econòmiques.
També aposta per rebaixes fiscals Unió de Pagesos. L’organització més gran del camp català assegura que, en les darreres setmanes, el gasoil agrari ha experimentat un encariment superior al 8%. A hores d’ara, denuncien el litre de dièsel agrari està a 1,22 euros el litre, 11 cèntims per sobre del punt més alt del 2025, registrat durant el mes de juny. A més, alerten que els trencaments en la cadena de subministraments global podrien provocar alces també en altres “partides” essencials per al sctor primari, com ara els fertilitzants; o fins i tot en la factura de la llum, una de les despeses que més pesa sobre la butxaca del món agrari català. En aquest sentit, reclamen al govern espanyol una “rebaixa dels impostos aplicats al gasoil agrari”, harmonitzant-lo amb els veïns europeus amb un tipus d’IVA reduït, entre altres qüestions. A més, insten a “garantir el compliment de la Llei de la Cadena Alimentària” per garantir que les cadenes de gran distribució “compensi adequadament” els productors pels increments de costos acumulats.
Sense repercutir guanys
Igual que els pagesos, la indústria i la logística catalana es troben en una situació límit: segons Pimec, les empreses més intensives en l’ús de l’energia estan “assuming increments de costos que no poden repercutir als clients ni finançar”. En aquest sentit, demanen una revisió a la baixa de la càrrega fiscal sobre les partides afectades. A més, denuncien que la indexació dels contractes industrials al preu dels hidrocarburs -unes clàusules que eleven la retribució a les empreses quan la benzina o el dièsel pugen més d’un 5%- “no s’estan aplicant correctament”, fet que situa els proveïdors en una situació de desavantatge. El greuge és especialment sagnant, apunten des de l’organització que presideix Antoni Cañete, en els contractes del sector públic, que estan exclosos d’aquestes clàusules perquè la normativa institucional “no permet revisions tan immediates”.
Roura, per la seva banda, s’ha mostrat pessimista amb l’avenç natural del mercat. Ara per ara, segons ha establert en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, és la “incertesa” el que fa tremolar la indústria. Ara bé, “la reprecussió vindrà d’aquí a uns dies” en forma d’alces de preu, en uns mercats intermedis que encara estan processant l’abast de la tragèdia. “Si s’encareixen automàticament els costos, això porta a reprecurssions en cascada a tots els productes”, alerta el president de la UPM; fet que tensaria la inflació a l’alça. A més, assenyala, les crisis concatenades no han permès agafar l’alè a moltes empreses del sector. “Sortim d’una crisi i ens posem en una altra. Tot això és dolent per la societat en general, no només per a la part industrial, perquè al final tota la indústria acaba anant al consum finalista”, reflexiona l’empresari.
