Els resultats trimestrals de Grifols són un moment d’expectatives per al mercat d’ençà de l’atac baixista del fons especulador Gotham City Research el gener del 2024. Des de llavors, observadors i inversors filen prim per calcular la salut de la farmacèutica, que brega per recuperar la confiança del mercat, encara lluny dels nivells de cotització que marcaven abans de la desfeta. Aquest dijous, la catalana presenta els primers resultats anuals d’un curs complet sota la nova direcció, amb la dupla que formen el conseller delegat, Nacho Abia, i el director financer, Rahul Srinavasan, al timó de l’operació. Els analistes borsaris i els fons d’inversió esperen uns comptes del curs tranquils, “sense sorpreses ni en negatiu ni en positiu”, segons una veu financera consultada per Món Economia. El consens apunta que els ingressos creixerien entre un 3 i un 4% en termes interanuals, una escalada que posaria la facturació per sobre dels 7.500 milions d’euros. En cas de complir-se aquest auguri, la xifra quedaria lleugerament per sota de les guies que havia reformulat la direcció el passat novembre després d’encadenar quatre trimestres de creixements forts. Llavors, la cúpula de la farmacèutica projectava una xifra de negoci per sobre dels 7.600 milions. Fonts de l’accionariat de la companyia traslladen a aquest mitjà la “confiança” que sostenen en la direcció, fins i tot amb aquest retrocés.
El gran culpable d’aquest refredament del ritme de creixement, val a dir, no està dins la companyia. El llast que deixarà “bastant plans”, en paraules d’un analista de mercats, els rendiments de Grifols és el dòlar. Cal recordar que més de la meitat del negoci de la catalana es concentra als Estats Units -fet que l’ha salvat, per exemple, de la guerra aranzelària de Donald Trump, en moments de l’any passat en què tremolaven altres geografies de la indústria farmacèutica-. Les previsions establertes per Abia i Srinavasan, com recorda el head of equity de Trea Assett Management, Xavier Brun, s’havien fonamentat en un tipus de canvi dòlar-euro menys agressiu que l’actual. Quan van presentar els anteriors resultats, un euro valia si fa no fa 1,14 dòlars; mentre que en punts d’aquest mes de gener s’ha situat en 1,20. “Amb aquest tipus de canvi, aquelles previsions ja no valen”, reflexiona Brun, que treu ferro la reducció dels marges per culpa de l’efecte divisa. Per altra banda, indica l’expert, hi ha un empitjorament del creixement relatiu: en el tercer trimestre del 2025, en la comparació interanual, Grifols va créixer un 9%; més del doble que el nivell esperat per al darrer període i el conjunt del curs. Això, però, respon a efectes de base més exigents, com indiquen els analistes de JP Morgan -tradicionalment freds en la valoració de Grifols-, que han trencat el consens del mercat lleugerament a la baixa. “El tancament del 2024 va ser bo, molt millor que la resta de l’any“, recorda Brun; fet que dificulta una pujada interanual tan potent com les anteriors.
Pel que fa a les previsions per al 2026, hi ha un cert acord que són raonablement bones. Ja en l’informe que va servir per millorar el rating del deute de la companyia a B1, presentat la passada setmana, l’agència especialitzada Moody’s preveia un “rendiment operatiu fort i una gestió financera prudent” durant els pròxims sis trimestres. D’aquesta manera, la catalana milloraria substancialment tant el palanquejament com la generació de caixa, una de les variables més rellevants a ulls dels inversors després de la crisi de Gotham, al llarg del 2026. A més, segons indica l’analista de mercats d’XTB Javier Cabrera, les darreres bones notícies pel que fa al mercat de Grifols la situen “en una millor situació que la competència” en termes operatius. De fet, per a Cabrera, part del refredament del mercat prové de la patacada que va comunicar ara fa dues setmanes la principal competència al sector dels hemoderivats, l’australiana CSL Behring, que, com recorden veus de l’accionariat, està passant el seu particular annus horribilis des de finals del 2025. “El mercat pot estar veient una mala maror al sector, i pot preveure que tingui un cert impacte sobre Grifols”, argumenta Cabrera.
Egipte i el fibrinogen
Tot i això s’esperen aportacions molt positives de les aprovacions als Estats Units i a Europa dels medicaments de concentrats de fibrinogen i, especialment, de l’operativa d’extracció de plasma de la joint venture a Egipte. Segons ha detallat el president de l’associació d’accionistes minoritaris de Grifols, Eduardo Breña, les expectatives dins el capital són que “redueixi substancialment el preu de la matèria primera, el plasma”; a un ritme que els competidors no podran assumir. “Milloraran els marges i els beneficis”, estima Breña, que veu una operativa forta de cara al curs entrant. Similar és la lectura de Cabrera, que considera que Grifols “parteix d’una posició millor que la resta del sector”; si bé introdueix un matís: amb els avenços reguladors assolits des de finals d’any, els inversors ja podien haver inclòs una ampliació de marges en les seves previsions. En cas que coincideixin un dòlar dèbil i un pitjor rendiment del conjunt del sector, “serà interessant veure com reacciona el capital”. “Podria ser que Grifols no guanyi tot el que podria guanyar” en els primers mesos de l’any entrant, a ulls de l’expert.
JP Morgan exacerba aquesta estimació, i rebaixa també el consens del mercat en la seva guia per al 2026. Mentre la mitjana dels experts torna a atorgar a Grifols un potencial de creixement de negoci del 4% el curs que ara comença, segons les dades de l’agència nord-americana Bloomberg, el banc rebaixa les expectatives fins al 2%, principalment pel pes del dòlar en la seva cadena de valor. JP, val a dir, és un dels agents del mercat més pessimistes amb Grifols. L’històric banc nord-americà manté una recomanació freda, de mantenir l’acció de la catalana, amb una projecció de preu d’11,26 euros, molt per sota del consens del mercat. Fins i tot després de retallades en els últims mesos, els analistes continuen atorgant a la firma d’hemoderivats un potencial al voltant dels 15 euros, amb projeccions molt més falagueres que les que fan els novaiorquesos. De fet, diversos actors de mercat mantenen que l’expectativa hauria de superar els 20 euros. En són exemple tant Brun com Breña, que sostenen aquesta valoració fins i tot d’ençà de la crisi de Gotham.
Un “abans i un després” judicial
Més enllà de les expectatives de resultats, Grifols ja fa temps que veu la llum al final del túnel de l’ofensiva especuladora que va protagonitzar Gotham i el seu cap visible, el financer nord-americà Daniel Yu. Yu, de fet, compareixerà davant l’Audiència Nacional el mateix dijous, acusat de manipulacions de mercat amb l’informe que va enviar la multinacional catalana en una espiral baixista que va durar mesos, i de la qual encara no s’ha recuperat del tot. Des de l’accionariat esperen que tant el fundador com el seu soci, Cyrus de Week, que declararà davant el jutge el pròxim cinc de maig, pateixin les conseqüències d’haver buscat imposar un relat fal·laç per sortir beneficiats de les seves posicions curtes a Grifols. El document, cal recordar, arribava a assegurar que “l’acció de la companyia valia zero”, una asseveració que s’ha demostrat més que falsa en els dos anys que han passat des de l’ofensiva. En aquest sentit, des de l’Associació de Minoritaris de Grifols esperen que el judici sigui un “abans i un després” per a la imatge de l’empresa envers el mercat; i també per a l’atenció que hi està dedicant la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Els menudistes, val a dir, són molt crítics amb el regulador, i l’acusen d’inacció durant el moment de crisi. “Per què no es va suspendre la cotització?”, qüestiona Breña, que lamenta que es deixés actuar sobre el mercat “les falsedats i tergiversacions públiques” que ara investiga l’AN.
En aquest sentit, els minoritaris augmenten la pressió sobre la Comissió perquè canviï la seva estratègia envers una nova manipulació de mercat que sospiten que s’està donant en els darrers mesos, en aquesta ocasió en forma de posicions curtes “excessives” sobre la companyia. Des de principis d’any pesen al capital de Grifols dues apostes a la contra: la de Millenium, de poc més del 0,5% de les accions, i la de Kintbury Capital, que ja abasta l’1,1% del capital. El cas del fons britànic és el més cridaner dels dos: va aflorar una posició del 0,5% el 13 de març del 2025, amb l’acció per sota dels 9,25 euros; i ha continuat pressionant la catalana fins el passat dimarts mateix, quan va comunicar una nova pujada d’una dècima en la seva ofensiva, ja amb pèrdues pròximes als dos euros per acció. Aquests moviments fan sospitar els minoritaris, que demanen el regulador borsari que investigui les motivacions darrere de l’atac baixista. “Si malgrat les bones notícies i els resultats positius continua havent-hi préstecs d’accions en curt, cap regulador que es vulgui seriós pot evitar actuar”, argumenten els inversors. Vista l’amenaça, i l’afany de la CNMV per ignorar-la, els accionistes reiteren el suport tant a la direcció com a la família fundadora; amb qui s’han reunit durant el mes de gener culminant “més d’un any de relació de col·laboració”. “Llancem un missatge clar de suport a la gestió i a les fites aconseguides”, raonen des d’AMG.
