Les primeres xifres definitives de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell apropen una conjuntura encara més tensa que la que ja pateixen ambdues entitats: el ‘no’ massiu dels minoritaris que dipositen les accions al banc català, unit a les previsions dels fons indexats i al rebuig previst dels socis estratègics, fan molt difícil que el Banc de Bilbao arribi al seu primer objectiu d’assolir el 50% de les accions. El més probable, com ja asseguraven els grans fons d’inversió nord-americans en una recent enquesta elaborada per Citi, és que el resultat es quedi entre el 30 i el 50% i, per tant, obri la porta a una segona OPA; en efectiu i amb un preu equitatiu establert per la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Poques són les veus que consideren que la Vela rebutjarà aquesta opció. Carlos Torres, assegura el director d’inversions de Gesinter Joan Esteve en conversa amb Món Economia, “no deixarà anar l’adquisició del Sabadell si ara aconsegueix un percentatge que li permet tirar endavant“.
La segona oferta, a diferència de la primera, aporta una sèrie de certeses mínimes. La intervenció del regulador borsari dibuixarà un terreny de joc clar, amb un preu equitatiu que serà, previsiblement, superior al que ha plantejat el BBVA. Les condicions, però, encara no estan clares: el decret espanyol d’OPAs deixa marge per interpretar els criteris que definiran el nou preu. Segons la normativa, hauria de partir de la mitjana de la cotització del dia en què es liquidi la primera operació. Aquesta jornada, per començar, ja és un misteri. El president del Sabadell, Josep Oliu, contempla que pugui ser qualsevol dia hàbil entre el 17 i el 22 d’octubre. Més enllà de qüestions d’agenda, el mercat qüestiona si el càlcul que marca la norma “té sentit” per marcar la compra d’una companyia com el Sabadell. El mateix Esteve assegura que “seria més lògic” aplicar un mètode com el de descompte de fluxos de caixa, que també té en compte el rendiment a futur del Sabadell.
La reacció del mercat
En primera instància, els experts consultats entenen que les accions no haurien de patir una batzegada massa significativa en cas que el BBVA s’aventuri a una segona OPA. “Fa 16 mesos que això està present, el mercat hauria de tenir-ho contemplat”, sosté l’analista de mercats Javier Cabrera; que coincideix que qualsevol resultat per sobre del 30% servirà a la Vela per mantenir les seves ambicions vallesanes. El risc podria venir després, un cop resolta la segona OPA; especialment si el Banc de Bilbao està obligat a presentar una oferta per un percentatge molt elevat del capital. “Canviaria la cotització si la primera OPA va al pal, molt a prop del 30% d’acceptació; fan la segona i l’accepta molta gent”, argumenta l’expert. Amb la capitalització actual del Sabadell -uns 16.181 milions d’euros-, el cost potencial per al BBVA podria oscil·lar entre els 8.000 i els 11.300 milions.
Segons el banc, tindria accés a una part important d’aquests diners. En una recent entrevista a Reuters, el conseller delegat, Onur Genç, va assegurar que tancarien el curs amb un capital sobrant de 7.000 milions d’euros -això és, per sobre d’una ràtio de capital del 12%, nivell que s’autoimposa l’entitat per raons de solvència-. Cal recordar que el BBVA, en tot cas, no hauria de pagar tot el muntant previst, sinó només la part corresponent als accionistes que acceptin la segona OPA. Tot i això, com el Sabadell ha recordat sovint, hauria de garantir una cobertura completa del total del cost potencial davant la CNMV. Segons la subdirectora d’anàlisi de GVC Gaesco, Marisa Mazo, la Vela tindria marge d’actuació per accedir a aquest capital, però també certs esculls. Els 7.000 milions que promet Genç correspondrien al tancament del 2025, però ara per ara, amb els resultats del primer trimestre a la mà, el marge de capital és d’uns 5.500 milions d’euros. Per tant, hauria de tenir accés a més líquid. “Haurien d’anar a demanar diners al mercat, i s’obren una gran quantitat de possibilitats”, sosté Mazo.
En cas que s’aventuri, però, caldrà veure quina és la reacció del mercat. La mateixa analista recorda que el marge de capital del 12% que conserva el BBVA està per sobre del mínim regulador imposat pel Banc Central Europeu i, per tant, encara tindria marge per escurar-se la butxaca si fos necessari. Tot i això, firmes internacionals de l’escala de Barclays han reclamat a Torres i els seus que mantinguin “la disciplina financera” en cas que hagin d’entomar una despesa en metàl·lic.
BBVA recorda el 50%
En una comunicació enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, però, el BBVA ha recordat que la condició mínima d’acceptació roman en el 50%. De fet, detallen, encara és necessari que l’OPA “sigui acceptada per un nombre d’accions que permetin adquirir més de la meitat dels drets de vot” que genera la propietat del Sabadell. Excloent-hi l’autocartera -el banc català conserva un 0,5% dels seus propis títols-, això significa que el BBVA hauria d’adquirir, com a mínim, una mica menys de 2.500 milions d’accions per tenir èxit. Ara per ara, aquest objectiu sembla improbable.
