La junta d’accionistes de Caixabank ha aprovat tots els punts de l’ordre del dia proposats per la direcció. La trobada d’inversors, celebrada al Palau de Congressos de València aquest mateix divendres, ha acceptat la reelecció de Tomás Muniesa com a president del consell d’administració durant els pròxims quatre anys, fins al 2030. Muniesa va prendre el relleu de l’anterior president, José Ignacion Goirigolzarri, el gener del 2025, després que es completés definitivament l’absorció de Bankia, prop de quatre anys després de l’inici del procés. A més de l’extensió del president, l’accionariat també ha aprovat el nomenament d’Ana Maria Garcia i Pablo Arturo Forero com a consellers independents.
Més enllà dels nomenaments, la junta també ha ratificat un dividend de 50 cèntims per acció, amb una retribució complementària de 2.320 milions d’euros arran dels resultats del 2025. Cal recordar que l’entitat d’origen català va superar les previsions del merca, amb un benefici anual pròxim als 5.900 milions d’euros. Sobre aquest balanç, Muniesa ha reivindicat la “capacitat de creació de valor per a l’accionista” que conserva l’entitat, la primera del mercat de l’Estat.
Així, Caixabank abonarà als seus accionistes el pròxim mes d’abril un dividend pròxim als 0,34 euros per acció, que s’haurà d’afegir als, si fa no fa, 0,17 euros per acció entregats a compte el passat mes de novembre. Es tracta d’un increment del 15% en termes interanuals; i confirma els objectius de remuneració a l’accionista del pla estratègic, que contempla que es reparteixin entre el 50 i el 60% dels beneficis -enguany frega el sostre previst, amb més d’un 59% de payout-.
Mala maror internacional
Més enllà del rendiment de Caixabank, Muniesa ha alertat de la pressió sobre l’economia que poden exercir les tensions geopolítiques dels darrers anys, i que han culminat amb la guerra a l’Iran. Segons el president, les agressions nord-americanes -siguin bèl·liques o de caràcter comercial- “afegeixen constantment incertesa al mercat”, fet que posa en dubte l’estabilitat financera, molt dependent de les previsions macroeconòmiques. En aquest sentit, ha reclamant a les administracions europees que s’adaptin a la nova realitat canviant; i els ha retret el fet que es troben “còmodes en el món d’ahir”. Entre les recomanacions del banquer destaca la flexibilització de regulacions en noves tecnologies, per permetre que “la innovació actuï com a motor de l’economia”. “Calen avenços reals perquè Euripa sigui més competitiva”, ha argumentat.
Sobre el rendiment econòmic de l’Estat espanyol durant el 2026, s’ha mostrat més optimista que altres observadors financers. Per a Muniesa, l’economia espanyola acumula un “efecte positiu d’arrossegament”: acumula creixements més marcats que els seus veïns en els darrers dos anys, i arriba amb un bon ritme de cursa per continuar avançant malgrat les batzegades internacionals. En aquest sentit, calcula que el PIB es podria expandir al 2%. Entre els deures que posa a l’executiu de Pedro Sánchez, ha posat el focus en les pensions, una partida de despesa pública que requereix un “debat reflexiu”. “És un desafiament que hauriem d’enfrontar com una societat madura, sense demora i de forma conjunta. Estat, institucions, empreses, agents socials i cadascú de nosaltres individualment”, ha conclòs.
