Catalunya s’ha reivindicat en els darrers exercicis com un veritable motor econòmic per al sector farmacèutic. La indústria química, amb un enorme protagonisme del sector salut, lidera amb molt les creixents exportacions catalanes; i els medicaments agafen curs a curs cada cop més volada com a producte català als mercats exteriors. Només al territori català, segons un recent informe sectorial d’Acció, la dècada va encetar amb fins a 126 empreses farmacèutiques. Les firmes especialitzades en la producció de fàrmacs i productes similars agrupen una facturació total als volts dels 10.000 milions d’euros, prop de la meitat de conjunt de la facturació del sector de les ciències de la vida a Catalunya -que aportava l’any 2021 el 8,7% del total del PIB nacional, per sobre de 21.000 milions-. Un potent ecosistema acadèmic i emprenedor dedicat als avenços al sector salut, a més, ha convertit Barcelona en una de les referències comunitàries de la inversió en biotecnologia. Tot i això, ni Catalunya ni el seu entorn han acabat de trobar l’estabilitat a una indústria d’abast global que fa tres anys -d’ençà de la pandèmia- que no deixa de patir daltabaixos.
Les grans farmacèutiques europees, en aquest sentit, no han acabat de trobar el seu ritme després de la pandèmia, i el 2023 no ha capgirat aquesta tendència. El lider comunitari, la suïssa Roche, ha registrat durant la primera meitat de l’any un benefici operatiu per sota dels 11.800 milions d’euros, una caiguda interanual del 14%; i la davallada hauria estat molt pitjor si no és per l’inesperat rendiment d’un nou fàrmac contra els problemes de vista que ha aportat a la companyia una facturació de més de 1.000 milions d’euros només en la seva línia de negoci. Segons la companyia, el focus en el desenvolupament i producció de productes relacionats amb la covid durant el 2020 i el 2021 -des de medicaments a tests ràpids o tractaments d’anticossos contra la malaltia- explica bona part del pas enrere que acumulen durant el curs: aquests medicaments i aplicacions mèdiques ja no es venen, per motius evidents, com es venien ara fa dos anys; amb el subsegüent batzac sobre els comptes de la companyia.
Lleugerament millor ha estat el curs per a Sanofi, un dels principals competidors de Roche entre les grans farmacèutiques europees. Amb unes males previsions a l’inici del curs, la francesa ha millorat lleugerament les seves previsions per al 2023 després d’una primera meitat de curs no tan negativa com esperava. La companyia dirigida per Paul Hudson registra durant el segon trimestre de l’any un lleuger augment interanual de les vendes, d’un 3,3%, fins als 9.965 milions d’euros, amb un benefici brut d’uns 7.400 milions d’euros. Segons l’empresa, part de l’alentiment en el balanç respon al canvi favorable a l’euro respecte al dòlar, en tant que concentren bona part del seu negoci farmacèutic als Estats Units. Tot i això, el bon rendiment de medicaments diversos -com ara la vacuna contra la grip o l’antiinflamatori Dupixent- van suportar la lleugera tendència creixent de Sanofi entre l’abril i el juny, una clara anomalia entre la seva competència directa.
Una de les firmes de l’entorn de mercat europeu que més ha patit el batzac de la caiguda de les vendes relacionades amb la Covid és AstraZeneca. La britànica, protagonista d’un dels vaccins primerencs contra la malaltia. El consens dels mercats, establert per Zacks, apuntava a una caiguda dels ingressos fins a enfonsar-los per sota d’un dòlar per acció de dipòsit americana (ADS), si bé finalment la britànica s’ha mantingut en marges més optimistes. En total, durant el segon trimestre de l’any, la companyia dirigida per Pascal Sorot va registrar uns ingressos lleugerament inferiors als 10.600 milions d’euros, per sobre de les expectatives dels analistes internacionals, que les deixaven en els 10.300 després de la contracció de vendes de les vacunes contra la covid. De fet, si s’aïllen els medicaments contra la pandèmia, la multinacional registrava durant el primer semestre un creixement d’ingressos del 16% i una alça de vendes totals d’un 15%.
La farmàcia catalana, sota pressió
Les grans farmacèutiques catalanes pateixen una sort similar a la dels seus competidors internacionals. Almirall, sense anar més lluny, va reduir durant el primer semestre els seus beneficis en un 56%, fins als 12 milions d’euros. La caiguda al resultat net de la firma dirigida per Carlos Gallardo arriba en un període d’ample augment de l’activitat. Les vendes d’Almirall es van disparar fins als 466,1 milions d’euros entre el gener i el juny, un 6,8%, gràcies al bon rendiment dels seus tractaments dermatològics als mercats europeus. Tant és així que les inversions també sostenen una -lleugera- tendència alcista, amb un 2,1% més que ara fa un any, fins als 214,6 milions d’euros. De cara a final de curs, Almirall preveu un creixement interanual d’un dígit, amb un Ebitda total d’entre 165 i 180 milions d’euros. L’important reforç de la cartera de solucions dermatològiques, declarava el mateix Gallardo, “contribuirà a impulsar el creixement futur”.
Tot i que l’acumulat de Grífols durant els sis primers mesos de l’any va ser negatiu, amb unes pèrdues semestrals de 56 milions d’euros, durant el segon trimestre la companyia va recuperar el positiu. Els costos de reestructuració de la companyia es van elevar fins als 140 milions d’euros, un important llast sobre el balanç de la companyia que dirigeix Thomas Glanzmann. De fet, com en el cas d’Almirall, Grífols va registrar durant els sis primers mesos de l’any un augment de la facturació, en el seu cas proper al 15%, fins als 3.225 milions d’euros. Durant el segon trimestre, l’alça es va concretar en una xifra de negoci de 1.664 milions, gràcies principalment als seus departaments de Biopharma (2.698 milions d’euros entre el gener i el juny) i Diagnòstics, que va reportar a les arques de la firma uns 341 milions d’euros la primera meitat de l’any.
Els estables EUA
El gran protagonista del mercat farmacèutic, els Estats Units, manté una estabilitat de la qual Europa no pot presumir. Les principals firmes del sector a l’altra banda de l’Atlàntic naveguen en aigües més tranquil·les, amb oscil·lacions limitades i gairebé sempre en terreny positiu. Per exemple, Johnson & Johnson ha tancat el segon trimestre amb un creixement de la xifra de negoci lleugerament superior al 6%, fins als 23.650 milions d’euros; amb un benefici superior als 5.000 milions; mentre que Novartis va registrar un creixement proper al 40% en ingressos nets, a prop dels 2.150 milions d’euros. Com en el cas d’AstraZeneca, però, Pfizer ha notat i molt els efectes de la fi de la pandèmia: la companyia dirigida per Albert Bourla lamenta una caiguda del 77% en els seus ingressos nets durant el segon trimestre del 2023, fins als 2.200 milions d’euros; mentre que els ingressos van retrocedir més d’un 50%, fins als volts dels 11.800 milions. Com en el cas del seu competidor britànic, la firma amb seu a Nova York atribueix el mal trimestre a “l’enfonsament dels ingressos totals generats pels productes relacionats amb la Covid-19”.
