El mes, ja llarg, de guerra a l’Iran ha deixat una ferida profunda en la cotització de les grans tecnològiques. Ja fa anys que les Set Magnífiques -els grans valors tech del planeta: Apple, Alphabet, Microsoft, Tesla, NVidia, Meta i Amazon– i tot el seu entorn orbiten estrictament al voltant de la intel·ligència artificial, i mobilitzen tots els seus recursos per accelerar-ne la implantació. La batzegada estratègica que ha suposat l’estancament del conflicte a l’Orient Mitjà ha posat en dubte part del capital que s’hauria de dedicar per continuar el ritme d’inversió “ingent” que ha fonamentat aquestes empreses en els darrers anys, segons explica el director general de GVC Gaesco, Jaume Puig, en conversa amb Món Economia. Des de finals del febrer, totes les cotitzacions associades a la IA han rebut un correctiu sever: la que menys, Apple, ha perdut un 4,5% del seu valor en 30 dies. La que més, Meta -matriu de Facebook-, s’ha deixat un 12%. Aquest dimarts, però, Nvidia ha tornat a activar la roda del capital, amb un moviment de 2.000 milions de dòlars a favor de Marvell Technologies, una firma californiana del món dels semiconductors. En paral·lel, la francesa Mistral, un dels puntals europeus en el sector dels models de llenguatge massius i els agents automatitzats, ha aixecat una ronda per valor del 860 milions de dòlars. Amb la cartera oberta, les accions del sector han respirat, i han trencat la mala ratxa amb pujades d’entre un i quatre punts respecte del tancament de dilluns. Tot i això, les fonts del mercat consultades no accepten una recuperació immediata com la que suggereixen els moviments del Nasdaq. “Hi ha riscos de bombolla, especialment als ‘data centers’. I aquest risc no el volem córrer“, explica Puig.
Diverses gestores catalanes d’inversions fa temps que avisen, en línia amb l’anàlisi del director general de GVC Gaesco, que el 2026 no és l’any per ficar els diners en tecnologia. Kai Torrella, CEO de la boutique inversora Gesinter, s’afegeix al diagnòstic. “Hi ha hagut grans baixades, l’inici de l’any ha estat dur”, indica. Els analistes consultats veuen la font dels mals en la mateixa palanca que ha convertit aquestes empreses en gegants borsaris en els darrers anys: la inversió, especialment en nova capacitat de computació. “Meta va dir que invertiria 135.000 milions de dòlars el 2026. És una barbaritat, és equivalent a un Inditex sencer”, exclama Torrella. Si s’obre la mirada a tot el cicle, ja des d’abans de la pandèmia, les quantitats són encara més extraterrestres: d’acord amb l’anàlisi de GVC Gaesco, la matriu de Facebook ha compromès més de 680.000 milions de dòlars en nova inversió entre el 2019 i el 2029. Amazon ha superat el bilió de dòlars, mentre que Alphabet, propietària de Google, frega els 800.000 milions. En una dècada, de mitjana, les Set Magnífiques han multiplicat per 7 les seves despeses de capital per mantenir el ritme de l’expansió de la IA.
Mantenir la inversió, si s’observa la tendència dels darrers anys, hauria de ser una bona notícia. Ha estat el capex l’element que ha inflat les cotitzacions d’aquestes empreses fins a escales inaudites. Sense anar més lluny, el valor borsari d’Nvidia multiplica per 42 el seu negoci, quan el PER mitjà del sector, en el seu punt àlgid, va ser de 32 vegades ingressos nets; mentre que se situava en 21x a principis de la dècada. “Són unes ràtios monstruoses”, alerta Puig. Ara bé, en paraules de Torrella, l’estratègia de les companyies tecnològiques no ha encaixat bé en les seves butxaques. “Els directors financers d’aquestes multinacionals ja comencen a avisar els seus consellers delegats que el ritme és insostenible”, assegura.
En la mateixa línia s’expressa l’expert de la firma d’anàlisi financera XTB, Javier Cabrera, que veu un desequilibri clar entre el negoci de les tecnològiques i les seves despeses de capital. “Les rendibilitats haurien de ser impossiblement altes per compensar el creixement multimilionari cada any. Cada cop hi ha més dubtes”, analitza. De fet, hi ha hagut empreses -autèntics gegants tecnològics- que han buidat la caixa per mobilitzar capital en l’eufòria de la IA i els centres de dades. És el cas d’Alphabet, que malgrat haver guanyat més de 132.000 milions de dòlars el 2025, va haver d’emetre el passat febrer un bo a 100 anys per ampliar en 32.000 milions de dòlars la seva capacitat inversora. I hi ha poc marge per abandonar aquest camí, fins i tot si no és rendible: “és com moure un transatlàntic. Aquestes despeses ja estan pactades, és molt difícil aturar-les”, observa Puig. Fer una passa enrere, de fet, podria ser una condemna a ulls del mercat, segons Cabrera; ja que els inversors podrien entrar en pànic i provocar una mobilització massiva d’actius. “Una retallada del capex compromès seria interpretada com un molt mal senyal, especialment per als hyperscalers“, sentencia l’economista.
Crisi “immobiliària”
Les veus del mercat consultades, val a dir, esmenen el discurs públic sobre els excessos de la IA. Puig és clar: “la capacitat de la IA com a tecnologia està fora de tota qüestió”. És a dir, els dubtes sobre la capacitat de les big tech de mantenir el seu frenesí inversor no parlen malament del potencial de la tecnologia, sinó de la seva implementació al mercat. Encara més: del ritme de la implementació al mercat, a ulls del director general de GVC Gaesco. “És com internet, o com els trens: hi ha una discordança temporal entre el moment en què s’acaba de construir la infraestructura i el moment en què hi arriba la demanda”, explica l’analista. La mobilització inaudita de capital ha anat, majoritàriament, a construir centres de dades, el fonament material dels processos de la IA. Segons Puig, amortitzar aquesta mena d’espais és tot un repte. “Si no tens una ocupació del 50% dels ordinadors, no fas diners”, etziba. I aquesta ocupació, a ulls del mercat, no està arribant al ritme que hauria.
Com en altres casos de tecnologies amb potencial revolucionari, l’adopció arribarà molt més tard que les inversions. Això genera un forat en la caixa de les empreses que, fins ara, han aconseguit tapar amb beneficis astronòmics; si bé l’endeutament d’Alphabet revela que la font es podria estar esgotant. “Moltes empreses d’internet entre les que van fer les primeres despeses es van acabar arruïnant”, recorda Puig. I això podria repetir-se en el cas de la IA, si bé amb un seguit de factors que fan el moment molt més perillós. Segons els experts consultats, el ritme i els muntants de capital mobilitzats són molt més alts que en altres bombolles tecnològiques. I, a més, l’avenç tecnològic accelera a tal velocitat que moltes de les tecnologies de computació actuals estaran obsoletes en qüestió de mitja dècada, si no abans. I, amb el ritme de negoci actual, cada peça triga a amortitzar-se uns set anys, dos més dels que pot durar sense perdre competitivitat.
Un forat en forma de xip
A aquest trencadís s’afegeix un tercer factor: les quantitats de recursos necessaris són tan elevades que moltes empreses estan virant tota la seva activitat cap a la IA. “Ho aposten tot a una sola carta, i el decalatge temporal genera riscos molt bèsties”, indica Puig. El cas més paradigmàtic, ara de plena actualitat, és el de la fabricant d’unitats de memòria Micron, una marca històrica dels discs durs, sòlids i RAMs per a ordinadors professionals i de consum. Micron formava part d’un compromís d’inversió per part d’Open AI, els creadors de ChatGPT, d’1,4 bilions de dòlars a instal·lar els seus productes en centres de dades.
La firma de Sam Altman, però, ha acabat retirant aquests compromisos, i finalment ha optat per llogar nova capacitat de computació a Amazon i altres grans prestadors de servei. L’empresa de semiconductors, amb seu a Boise, ha perdut prop d’un 10% del seu valor en només 48 hores; i s’ha deixat més d’un 20% des de l’inici del conflicte a l’Iran. Aquest monocultiu pot ferir també altres empreses de la indústria: NVidia, sense anar més lluny, s’ha arraconat a si mateixa en la fabricació per a IA, que ja supera el 90% de tota la seva producció de memòries gràfiques. “Si ets NVidia, mentre tothom està construint data centers, evidentment tens les vendes assegurades. Però, quan això pari, el mercat et marxa d’ara per demà”, alerta Puig. Cabrera coincideix, si bé reconeix que no hi havia una sortida fàcil per al gegant que dirigeix Jensen Huangh: “si no hagués fet aquesta aposta, el mercat l’hauria castigat. Està en una posició incòmoda”.
Guanyadors fora de la tecnologia
La tendència no fa pensar, doncs, que les grans tecnològiques tinguin la capacitat de fer retallades en capex en els pròxims anys, si bé els analistes ho recomanarien. Torrella, de fet, defensa que “si alguna empresa anunciés que refreda les expectatives de capex, seria premiada pels inversors”. Cabrera, per la seva banda, no atorga al mercat de renda variable la capacitat de projectar més enllà dels rendiments immediats. “En el curt termini, en general, veurem com continuen les inversions a costa d’un deteriorament de la caixa de les empreses”, recela. La situació en el llarg termini no és necessàriament millor; o no, com a mínim, per a les tecnològiques. Segons Puig, els grans guanyadors d’aquesta cursa no seran les corporacions que implementin la tecnologia, sinó els clients empresarials que la puguin adoptar. Les accions que més s’enfilaran un cop la IA estigui tan estesa com es preveu seran “sectors industrials, que se’n poden beneficiar”. Fàbriques i serveis seran més productius i competitius, i seran els que recullin allò que les big tech han sembrat a costa de bilions de dòlars en despeses sense aturador.
