Endesa va tancar el primer semestre del 2023 amb un benefici total de 879 milions d’euros, el que sobre el paper representa una reducció del 4% respecte a l’any passat. Ara bé, cal recordar que fa un any l’energètica espanyola va registrar les plusvàlues per la venda del 51% del seu negoci de mobilitat elèctrica a la seva matriu, Enel. Si no es tinguessin en compte aquests afegits extraordinaris, el benefici de l’energètica dirigida per José Bogas, hauria crescut un 19,8% en el semestre respecte al mateix període de 2022.
Pel que fa al resultat brut d’explotació (Ebitda) de l’elèctrica va créixer un 13,2% en el període de gener a juny d’enguany, fins als 2.476 milions d’euros. Tot i això, els ingressos d’Endesa en aquests sis primers mesos de l’exercici van caure un 11,6%, situant-se al tancament del període en els 13.121 milions d’euros, cal tenir en compte que dins dels ingressos també s’hi compta la venda extraordinària.
Endesa aconsegueix així la primera meitat de l’any confirmant els seus principals objectius financers per a l’exercici, que passen per un Ebitda d’entre 4.400-4.700 milions i un benefici net d’entre 1.400-1.500 milions d’euros, abonant un dividend per acció al voltant d’1 euro.
El bon comportament en el període d’Endesa es va basar en l’aportació positiva de tots els segments. El negoci de subministrament de llum, gas i serveis a clients va aportar un total de 473 milions mentre que la generació energètica convencional ho va fer en 214 milions i altres 180 milions van provenir de l’activitat de renovables.
Normalització del mercat
Aquests resultats es van registrar en un context de mercat en el qual segueix la senda de normalització respecte a l’any anterior, marcat per la crisi energètica després de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Així, el preu mitjà del mercat ibèric d’electricitat es va situar en el període en els 88 euros per megawatt hora (MWh), un 57% menys que en el primer semestre de 2022. Una reducció parella a la qual ha registrat tant el preu mitjà del gas en l’índex TTF (44,6 euros MWh, un 55% menys) com en la referència ibèrica PVB (42 euros MWh, el 55% menys). A més, en el primer semestre de l’any la demanda d’electricitat dels clients d’Endesa en la península ibèrica es va reduir un 3,8%, fonamentalment pel menor consum del sector serveis i el residencial.
La inversió de l’energètica va créixer un 12% en el primer semestre, en termes interanuals, fins als 1.043 milions. El 76% d’ella va tenir per objectiu els pilars de la transició energètica: xarxes (40%) i renovables (36%). En aquest primer semestre, Endesa aconsegueix els 9.300 megawatts (MW) de potència renovable (hidroelèctrica, solar i eòlica) a la Península, 800 MW més respecte a fa un any.
Pel que fa a la seva cartera de clients, Endesa va tancar juny amb 10,5 milions de clients elèctrics a Espanya, mateixa xifra que a tancament del primer semestre de l’any anterior. D’ells, 6,9 milions estan en el mercat lliure, un 5% més, i 3,7 milions en el regulat, un 5% menys.
Descens del deute
Pel que fa al deute de l’elèctrica, van tancar el mes de juny amb un balanç negatiu de 10.600 milions d’euros, la qual cosa suposa un descens del 3% respecte a tancament de 2022. El deute brut va disminuir un 22% degut fonamentalment a la forta reducció dels col·laterals que cobreixen les operacions en els mercats internacionals de matèries primeres fins a 3.100 milions, un 53% menys que a final del passat any.
