Després de l’OPA fallida del BBVA al Banc Sabadell, les dues entitats bancàries se centren ara a posar en marxa els seus plans estratègics en solitari. El banc presidit per Carlos Torres, que ja ha deixat clar que no pensa dimitir malgrat el fracàs de l’operació, se centrarà a partir d’ara en impulsar el seu creixement orgànic a Espanya i a Europa, mentre que l’entitat de Josep Oliu planeja la venda de la seva plataforma de pagament. Aquests són dos dels plans que els dos bancs tenen previst desplegar una vegada l’OPA de BBVA sobre Sabadell s’ha declarat fallida, ja que el banc basc només va obtenir el 25,47% de les accions amb dret a vot, per sota fins i tot del 30% que li obria la possibilitat de llançar una segona oferta.
Així, el BBVA confia ara a remunerar els seus accionistes i créixer de manera orgànica tant a Espanya com a Europa, on el banc és present a través del seu model digital a Itàlia i Alemanya, mentre que el Sabadell planeja reprendre la venda del 80% de la plataforma de pagaments a Nexi i continuar donant dividends. El Sabadell, per la seva banda, i segons fonts de l’entitat recollides per Europa Press en fonts de l’entitat, vol reprendre la venda del 80% de Paycomet, la seva plataforma de pagaments, a Nexi, una operació que, segons les mateixes fonts, era “industrialment molt atractiva”.
Un acord interromput per l’OPA
L’acord entre Sabadell i Nexi va ser anunciat el febrer del 2023 amb un import total de l’operació de 280 milions d’euros. La intenció era que Sabadell mantingués el 20% de la plataforma de pagaments durant almenys tres anys i que, a partir de llavors, comptaria amb una opció de venda, de manera que la transacció podria assolir un import de 350 milions d’euros, ampliables en funció de l’assoliment d’objectius. Tot i això, l’OPA va interrompre aquesta operació la primavera del 2024, quan ja estava pendent de rebre les últimes autoritzacions. El fracàs de l’oferta ara dona marge al banc per tornar a plantejar aquesta operació: “Veurem si arriba a un bon port o no”, assenyalaven les mateixes fonts.
A més, el banc català va recordar divendres passat també els seus plans de remuneració a l’accionista. En concret, preveu repartir uns 6.450 milions d’euros fins al 2027, començant amb un dividend en efectiu de 0,07 euros el pròxim 29 de desembre. En aquests 6.450 milions d’euros s’inclou el dividend extraordinari de 2.500 milions d’euros que Sabadell preveu repartir ja el 2026 quan es tanqui la venda de la seva filial britànica TSB a Santander.
El BBVA treu pit pel seu creixement
Pel que fa a BBVA, divendres passat, en una roda de premsa, el conseller delegat de l’entitat, Onur Genç, va comentar que ara els plans del banc se centren a créixer de manera orgànica. “Estem creixent molt més que tots els bancs europeus l’últim any. En taxa interanual hem crescut un 16% a la cartera de préstecs. A Espanya també hem augmentat la cartera en variació interanual un 6% fins al juny”, va defensar el CEO de l’entitat. Així mateix, va explicar que aquestes xifres impliquen que l’entitat està guanyant quota de mercat a tots els mercats, especialment a l’Estat espanyol, però també va remarcar el pla estratègic que l’entitat va presentar a finals de juliol per al període 2025-2028 on preveu assolir una rendibilitat sobre capital tangible (RoTE) mitjana del 22%.
Concretament, el pla contempla una remuneració d’uns 36.000 milions d’euros i uns beneficis nets de 48.000 milions d’euros fins al 2028. A curt termini, té uns 13.000 milions d’euros, dels 1.000 milions corresponen a la recompra d’accions que posarà en marxa el 31 d’octubre. A més, el 7 de novembre repartirà un dividend en efectiu de 0,32 euros i té previst llançar una altra recompra “significativa” un cop el Banc Central Europeu (BCE) li doni el vistiplau. També dins d’aquests 13.000 milions d’euros és l’excés de capital amb què opera el banc. En aquest sentit, el banc tenia a tancament de juny una ràtio CET1 del 13,34%, per sobre de l’objectiu del 12% que té l’entitat. De fet, el desembre del 2024 ja tenia un excés per sobre de l’objectiu de solvència de 4.500 milions d’euros que serviran per nodrir aquests compromisos a curt termini.
