Les relacions entre les principals patronals del país marcaran el futur de moltes de les Cambres de Comerç a les eleccions del 20 de setembre. Els representants empresarials del país han aconseguit tancar llistes unitàries per cobrir els seus escons assignats a la majoria de cambres del país –inclosa Barcelona, amb l’estranya entesa entre Josep Sánchez Llibre i Antoni Cañete–. Terrassa, però, no ha estat una d’elles: Cecot, la patronal que històricament ha ocupat els cinc seients al ple que pertoquen a les entitats representatives al territori, tindrà Pimec com a rival directe en uns comicis en què la presidència pot anar cara. La candidatura independentista Eines de País, després de guanyar en vots el 2019 sense cobrir tots els epígrafs en disputa, ha assolit una llista completa de cara a aquesta tardor. El pols d’Eines, unit al trencament de la unitat entre patronals que sí que es dona a la resta del país, amenaça l’statu quo territorial, representat per l’actual president Ramón Talamàs.
Les patronals compten amb només cinc dels 45 seients que conformen el ple de la cambra egarenca. Es tracta de cinc cadires que no surten a sufragi públic: els 35 representants que sí que emanen de les urnes trien, per majoria, a qui assignen la victòria a cada vocalia. Així, la candidatura majoritària entre els empresaris del territori té la potestat de repartir-los com consideri entre les candidatures proclamades –per exemple, el 2019 a Barcelona la majoria independentista en va entregar quatre a Pimec i només dues a Foment del Treball–. Talamàs, de la mà de la Cecot, podia clarament comptar amb els escons de la patronal presidida per Xavier Panés. Amb la llista de Pimec, en paraules de la candidata d’Eines de País Natàlia Cugueró, “s’obre el ventall de possibilitats, és tot molt més divers”.
Tot i que la llista cívica nega qualsevol mena de pacte explícit amb la patronal de les pimes per, en cas de victòria a les eleccions, entregar els cinc escons, les matemàtiques semblen clares: si Cecot és aliada de Talamàs i Pimec es presenta contra Cecot, Eines s’aproparia a Pimec. Sense cap entesa sobre la taula, Cugueró reconeix que aquests últims “representen la mena d’empreses” que formen també la seva base social: petits negocis molt arrelats al territori i autònoms. Enfront, recorden, companyies de més mida, també locals, però més llunyanes a la realitat del teixit del país –les petites i mitjanes empreses, cal recordar, representen més del 90% del sistema productiu català–.
Tant és així que Cugueró –com fan també els seus homòlegs barcelonins, que busquen revalidar la presidència– apunta clarament a les empreses de base com el seu públic electoral. L’independentisme va assolir importants victòries l’any 2019 gràcies a l’augment de la mobilització de pimes i autònoms. Terrassa, de fet, va ser la cambra on més va augmentar la participació, amb més d’un miler d’empreses participants als comicis d’ara fa quatre anys. Els anys de moviment a les Cambres, assegura la candidata, han disparat l’interès empresarial per la institució. “Si la gent ens té present i s’hi interessa, la mobilització és possible”, augura Cugueró; que coincideix de nou amb l’anàlisi que ve de Barcelona. “Esperem una participació igual o superior a la del 2019”; una fita que donaria encara més opcions a l’independentisme de prendre la presidència.
Negativa total al pacte
Ambdues candidatures celebren la “diversitat” que suposa l’entrada de Pimec a la contesa electoral per la Cambra de Terrassa. Talamàs, de fet, assegura que la presència de múltiples candidatures als seients patronals “demostra l’interès” per la tasca de l’organisme; mentre que Cugueró considera “lògic” que les dues patronals amb representació legal al territori optin pels seus escons. “Aquest és l’esperit del règim intern”. Tot i això, aquesta no era la primera intenció de la patronal de les petites i mitjanes empreses. Des de Pimec confirmen a Món Economia que, com en la resta de comicis a les cambres, la intenció era presentar-se conjuntament. “S’ha intentat portar una llista unitària a totes les cambres”, declaren.
La negativa de Cecot ha fet de Terrassa una de dues cambres on els seients patronals estaran en disputa –l’altra és Tarragona–. Segons l’organització terrassenca, el pacte mai va estar sobre la taula. El secretari general Oriol Alba assegura que “en cap moment vam considerar un pacte amb Pimec”. L’entitat presidida per Panés, que declaren sentir-se “sorpresos” per la iniciativa de la patronal de les pimes, asseguren oferir una llista “representativa del territori i de tots els sectors”. Des d’Eines, però, fan un diagnòstic diferent. En paraules de Cugueró, “a Cecot no li agrada negociar, no li agrada el pacte”. “Cecot sempre s’ha pensat que a Terrassa manen ells, però Pimec te gent a tot el territori”, afegeix la candidata.
Tot i la divisió que s’albira per les cinc cadires patronals, des de Cecot reclamen que “no es voti per un pacte electoral o per tacticisme d’afinitat”. Per a Alba, les cinc cadires de patronals les han d’ocupar “els més bons i hàbils per a la vocalia”. “En definitiva, han de treballar per a les empreses des del primer dia”, raona. Els escons patronals, però, tindran una important càrrega política atès que els cinc seients restants –que completen els 45 del ple– són les anomenades cadires de plata: vocalies reservades a les empreses que fan una major aportació econòmica voluntària a la institució. De seu, aquests escons els solen ocupar grans empreses, molt més properes a l’actual presidència. Fa quatre anys, per exemple, van entrar per cadira de plata firmes com Eurofragance i Circutor, dos dels tótems industrials de l’entorn; així com el mateix Talamàs, que ocupa un dels escons de pagament de la mà de Xaval Museums, S.A. Val a dir que aquestes cadires s’han retallat a la meitat en els darrers quatre anys: de les 10 que eren el 2019 ara són només cinc, tres més que el mínim que estableix la llei espanyola.
Mirall a Barcelona
La identificació de possibles espais comuns entre Eines i Pimec que es dona a Terrassa no té ni de bon tros la seva rèplica a Barcelona. La mateixa presidenta Mònica Roca va destacar en una entrevista amb Món Economia les escletxes amb la patronal de Cañete, especialment pel que fa a la llei de Cambres. Tot i que Roca reconeixia la similitud de la base social de la seva candidatura amb la de l’organització, critica amb vehemència el rebuig a la nova regulació. El pacte amb Foment del Treball assolit a darrera hora, a més, allunya la possibilitat de coincidir en “les accions respecte de la petita i mitjana empresa” que Roca assegura compartir amb Pimec. Els membres de la llista independentista a Barcelona, a més, han estat profundament crítics amb la candidatura patronal conjunta, que titllen de “poc democràtica”.
