El BBVA ha caigut amb tot l’equipament. Segons ha informat l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, s’hauria quedat en un 25,47% d’acceptació de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. D’aquesta manera, l’operació queda sense efecte, en tant que l’ofensiva no ha arribat al 30% que exigia el fullet per renunciar a la condició del 50% d’accions i accedir a una potencial segona OPA. D’aquesta manera, l’oferta cau completament, i tots els accionistes del Sabadell es queden els seus títols de l’entitat catalana -talment com si no hi hagués hagut un procés de compra-. Segons ha informat la mateixa entitat en una nota remesa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, reprendrà el seu pla de retribució als accionistes. És a dir, farà servir el capital restant que tenia guardat per entomar l’adquisició del Sabadell per accelerar el dividend i les recompres d’accions.
Segons el recompte publicat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, han anat a l’OPA del BBVA poc més de 1.270 milions d’accions. Es tracta d’un 25,33% del capital social del Sabadell; si bé es tradueix en poc menys del 25,5% dels drets de vot per l’exclusió de les accions a l’autocartera catalana. L’escenari, val a dir, era completament inesperat per al mercat: els principals actors financers ja assumien que les adhesions s’elevarien, com a mínim, fins al 30%; i que la Vela llançaria una segona OPA per intentar incorporar la resta del capital sabadellenc. Ara, el president Carlos Torres enfronta el pitjor escenari possible, que evidencia l’escàs atractiu de l’operació que havien plantejat als inversors.
Un recompte insuficient
La xifra del 25% ja es movia per Madrid en les darreres setmanes: de fet, constava als càlculs d’adhesions que va avançar el digital OkDiario unes hores abans de la fi del període d’acceptació, el divendres de la setmana passada. Tot i això, el mercat assumia que encara quedava per arribar una allau d’adhesions, corresponent als fons institucionals. Especialment als inversors actius, el 35% del capital del Sabadell, que la Vela considerava aliats indispensables i que, finalment, no s’han mobilitzat a favor seu. Cal recordar que el Banc de Bilbao s’havia assegurat públicament només un 8% de les accions del banc opat: s’hi havien pronunciat a favor el magnat mexicà David Martínez Guzmán, amb poc menys d’un 3,9% dels títols; els fons de gestió activa de BlackRock, amb un 0,5% dels drets de vot; el fons Algebris, amb el mateix mig punt percentual; i als volts d’un 3% dels títols en mans dels minoritaris, que van evidenciar un rebuig massiu als postulats de Carlos Torres.
La cúpula biscaïna també comptava amb un percentatge elevat dels drets de vot en mans dels fons indexats, aquells que inverteixen en el conjunt de l’Ibex-35, que ostenten un 20% del Sabadell. El mercat esperava que aquests perfils, amb el gegant BlackRock al capdavant, hi dediquessin als volts de la meitat de les accions que atresoraven, en línia amb les projeccions dels analistes per a l’acceptació de l’OPA. No ha estat així, finalment: les adhesions definitives deixen clar que la base dels càlculs del BBVA tenia, com a mínim, forats.
Els institucionals de gestió activa, per la seva banda, ja havien avisat, en les seves escasses intervencions davant els mitjans, que preferien l’escenari de la segona OPA. La gestora independent Bestinver, la més gran de l’Estat, va optar per vendre’s les accions al mercat obert, vista l’alta volatilitat que obriria el BBVA en cas de llançar-se a comprar el Sabadell en metàl·lic. Vista aquesta negativa, diversos fons d’inversió de característiques similars s’havien afegit a les consideracions del vehicle de capital d’Acciona, donant pistes de la mala rebuda que haurien tingut al mercat les condicions proposades per Torres. Tot i això, la majoria d’observadors dels mercats financers mantenien la previsió de compra d’entre el 30 i el 50% del banc català; una estimació que, finalment, s’ha revelat excessivament generosa.
Pròximes passes
El BBVA ja ha reconegut la seva derrota. En un comunicat facilitat a la CNMV, ha provat d’eliminar del mapa el record de l’OPA, i ha saltat a “l’ambiciós pla estratègic” -encara no ratificat pels accionistes- que va presentar el passat mes de juliol. En el document, Torres agraeix “als accionistes de Banc Sabadell que han dipositat la seva confiança en el projecte d’unió” que volia imposar la Vela. S’entensta a deixar enrere la derrota, després, per assegurar que el consell d’administració “mira al futur amb confiança i entusiasme”. “Tenim un banc en el millor moment i un full de ruta clar per crear valor per als accionistes”, ha afegit.
Val a dir que els escassos analistes que plantejaven l’escenari d’un fracàs tan estrepitós com aquest el veien com una sortida positiva per al banc. Diversos actors del mercat, de la mida del banc britànic Barclays, havien situat l’objectiu de cotització basc als volts dels 18 euros, uns tres euros per acció per sobre del valor actual. El gran llast per assolir aquest potencial, asseguraven, era la mateixa OPA, i la inestabilitat que l’ha acompanyat des del llançament el maig del 2024. D’aquesta manera, i després d’unes sotragades inevitables a la sortida d’un procés com una OPA hostil, no és descartable que els títols del Banc de Bilbao encetin una escalada de preu important en el que resta de curs.
Per la seva banda, el Sabadell és un misteri. El mateix Oliu ha reconegut en diverses ocasions, davant accionistes i premsa, que una retirada de l’OPA podria comportar una rebaixa temporal de la cotització del Sabadell, per la sortida en tromba dels inversors oportunistes que buscaven rendiments associats amb la venda al BBVA. A mitjà termini, però, la projecció també és positiva: segons els càlculs del consell d’administració, el preu objectiu d’acord amb els fonamentals financers del banc hauria d’oscil·lar entre els 3,8 i els 4,2 euros l’acció, un càlcul que ratifiquen especialistes de la talla de GVC Gaesco. A més, tornarien a mirar cap al Sabadell perfils d’inversió a llarg termini, que sovint descarten qualsevol valor afectat per una OPA. Malgrat la derrota sense pal·liatius de Torres, doncs, ambdós bancs podrien sortit beneficiats de la que ha estat la gran batalla empresarial de la dècada.
