El centre tecnològic Leitat torna a trobar-se atrapat en una situació financera delicada poc més d’un any després que la Generalitat i les entitats financeres articulessin un pla de rescat per garantir-ne la continuïtat. Fonts coneixedores de la situació expliquen a Món Economia que l’entitat ha comunicat als seus proveïdors que aquest mes d’octubre no podrà afrontar amb normalitat els pagaments i que prioritzarà les nòmines i les cotitzacions a la Seguretat Social. La situació s’ha complicat, segons aquestes mateixes fonts, per les dificultats per renovar algunes línies de crèdit i pòlisses.
El nou episodi arriba després d’un procés de reestructuració que semblava haver encarrilat la situació econòmica del centre. Però la sentència que el juliol de 2026 va declarar nul l’ERO executat el 2024 ha obert un nou front: l’impacte econòmic de la resolució podria situar-se entre els 17 i els 18 milions d’euros només per als treballadors que van demandar Leitat, i superar els 30 milions en el cas que els efectes s’estenguin al conjunt dels 115 acomiadats. Amb tot, la sentència es pot recórrer.
27 milions de pèrdues en tres anys
La crisi actual de Lietat, fundat l’any 1906 a Terrassa, té l’origen en una situació financera que arrossega des de fa anys. El centre tecnològic va acumular pèrdues de 27 milions d’euros entre el 2021 i el 2023, dels quals 16 milions corresponen només al 2023, segons l’auditoria prèvia encarregada a PwC. Una part molt important d’aquest forat estava relacionada amb WeLab, el centre de recerca biotecnològica que Leitat havia adquirit a Esteve i que finalment va acabar tancant. La situació va desembocar el 2024 en un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que inicialment preveia 160 sortides i que finalment es va reduir a 115 treballadors. L’objectiu de la reestructuració era reduir costos i recuperar la viabilitat econòmica del projecte.
A principis del 2025, la direcció de Leitat assegurava que l’entitat havia aconseguit capgirar la tendència, atès que l’entitat havia tanct el 2024 amb un ebitda positiu i una facturació de 36,7 milions d’euros, un 21% més que l’any anterior. Però al mateix temps, arrossegava un passiu d’uns 14 milions, amb aproximadament cinc milions de deutes amb socis i proveïdors i nou milions amb entitats financeres.
La Generalitat va activar un pla de salvament
Per garantir la continuïtat del centre, el Govern de la Generalitat va autoritzar l’abril del 2025 una operació de fins a 14 milions d’euros vinculada a l’Institut Català de Finances. L’acord permetia a l’ICF formalitzar operacions de finançament a favor d’Acondicionamiento Tarrasense —l’entitat jurídica que hi ha darrere de Leitat— i avalar operacions d’altres entitats financeres, fins a un màxim global de 14 milions. L’operació formava part d’un esquema més ampli per assegurar la supervivència del centre. Uns mesos abans, Leitat havia negociat un préstec de 14 milions amb diverses entitats bancàries per afrontar els pagaments pendents als proveïdors i finançar la nova etapa de creixement.
Cal tenir en compte que la Generalitat ja havia fet una aportació extraordinària d’uns 9,8 milions d’euros el 2024, destinada, entre altres qüestions, a afrontar els costos de l’ERO, acabar obres i pagar proveïdors. Ara bé, aquella operació no ha eliminat la dependència de Leitat del finançament extern. Segons fonts coneixedores de la situació actual, “algunes línies de crèdit i pòlisses” no s’haurien renovat i el centre estaria tenint “dificultats per trobar nou finançament”. És aquest problema de liquiditat immediata, més que no pas únicament el volum històric de deute, el que explica la tensió actual amb els proveïdors.
Qui hi ha darrere de Leitat
Leitat no és una societat mercantil convencional amb un accionista de control. L’entitat jurídica és l’Associació Acondicionamiento Tarrasense, una associació privada sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, constituïda el 1906. L’Assemblea General és el seu màxim òrgan de govern i la Junta Directiva és l’encarregada de representar, dirigir i administrar l’associació. La composició de la Junta explica, en bona part, el caràcter singular de Leitat. Actualment està presidida per Ramon Pastor en representació de la Fundació CECOT Innovació. A la mateixa Junta hi ha Xavier Panés, en representació de l’Associació CECOT, i Joan Romero, en representació d’ACCIÓ, l’agència de competitivitat de la Generalitat. També hi tenen representació empreses i institucions de l’àmbit industrial de Terrassa.
Això no significa que Leitat sigui una empresa propietat de la Generalitat ni de la patronal CECOT. Però sí que la seva governança incorpora directament representants de l’entorn empresarial i de l’administració catalana, mentre que el centre manté una forta vinculació amb les polítiques públiques d’R+D i transferència tecnològica.
La connexió institucional també es reflecteix en la trajectòria de l’actual director general. Jordi Cabrafiga ocupa el càrrec des del novembre del 2023, després d’haver desenvolupat diferents responsabilitats a la Generalitat, entre elles la Secretaria General d’Economia i Hisenda, la presidència de l’ICF entre el 2021 i el 2022 i la Secretaria General d’Empresa i Coneixement. Per tot plegat, la crisi de Leitat té una dimensió que va més enllà dels balanços de l’entitat. El centre és privat i sense ànim de lucre, però forma part de l’ecosistema institucional català d’innovació i ha rebut suport públic per garantir-ne la continuïtat.
Un ERO que ara pot costar milions
Al capdavall, la reestructuració laboral que havia de contribuir a sanejar Leitat s’ha convertit ara en un dels principals riscos econòmics del centre. El Jutjat Social número 1 de Terrassa va declarar el juliol nul l’ERO executat el 2024 després d’estimar la demanda presentada per una seixantena de treballadors. La sentència considera que hi va haver defectes en la informació facilitada durant el procés i que no es va complir adequadament el deure de negociar de bona fe. La resolució obliga a readmetre els treballadors afectats per la sentència -amb un cost milionari-, tot i que la seva aplicació haurà de concretar-se en el marc del recurs que presenti l’entitat i de les conseqüències jurídiques de la nul·litat. Leitat defensa que l’ERO es va tramitar d’acord amb la legalitat vigent, que va rebre el vistiplau de Treball i que havia estat aprovat per la plantilla.
De l’amenaça concursal a la negociació
En les últimes setmanes, la situació ha tornat a alimentar les especulacions sobre la possibilitat que Leitat pugui acabar entrant en concurs de creditors. Fonts coneixedores de les negociacions asseguren que aquesta possibilitat ja havia aparegut anteriorment com a escenari en les converses al voltant de l’ERO, però que finalment no es va materialitzar. Ara, amb les dificultats per renovar finançament i l’impacte potencial de la sentència, el risc que preocupa és sobretot el de la liquiditat. La comunicació als proveïdors sobre la priorització de nòmines i cotitzacions apunta a una situació de tensió de tresoreria, encara que això no equival per si mateix a una situació concursal.
La direcció ha defensat que Leitat continua tenint activitat i que l’objectiu és garantir la continuïtat del projecte. De fet, el centre va mantenir el 2025 una activitat significativa en projectes d’innovació i transferència tecnològica i el 2026 ha continuat presentant-se com un agent actiu de l’ecosistema català d’innovació.
El dilema de la Generalitat
La situació torna a situar la Generalitat davant d’un dilema complex. D’una banda, Leitat és un dels centres tecnològics més antics d’Europa i té un paper consolidat en la transferència de tecnologia a la indústria catalana. De l’altra, l’administració ja ha participat en l’operació de rescat financer de l’entitat i qualsevol nou suport hauria d’encaixar en les restriccions pressupostàries i en les normes aplicables al finançament públic. El Govern va justificar l’operació de 2025 precisament per la necessitat de contribuir al manteniment de l’activitat de Leitat i preservar l’equilibri patrimonial de l’ICF davant les operacions de finançament i avals. Ara, però, el centre afronta una combinació especialment delicada: un deute acumulat després de diversos exercicis de pèrdues, la necessitat de nou circulant per funcionar amb normalitat i una sentència judicial que pot convertir l’antic ERO en una factura de desenes de milions d’euros.
La paradoxa de Leitat és que la crisi financera conviu amb una activitat tecnològica que continua sent rellevant. L’entitat ha celebrat el 2026 el seu 120è aniversari i manté projectes vinculats a la innovació industrial, la sostenibilitat, la digitalització i la intel·ligència artificial.
