El judici per la reestructuració de Celsa ja està vist per sentència. Després que el jutge hagi escoltat a les dues parts, l’empresa dirigida per la família Rubiralta i els seus creditors se citaran al setembre per veure si finalment hi ha una reestructuració del capital de l’empresa o no en una sentència que no es podrà recórrer. Durant les últimes setmanes de judici s’ha evidenciat que cap de les dues parts ha renunciat a les seves intencions. Per una banda, els accionistes de Celsa han defensat la solvència del grup, mentre que els creditors han negat que hi hagi alternativa al pla de reestructuració que han impulsat.
En aquesta línia es van pronunciar les parts durant l’última sessió del judici, celebrada aquest dimarts passat. La defensa de Celsa va assegurar que “no s’han complert els requisits per a l’homologació del pla de reestructuració” i que ha quedat acreditat que el grup pot pagar als seus creditors amb total normalitat. En aquesta línia també van posar sobre la taula els resultats de la companyia del 2022, quan van facturar més de 6.000 milions d’euros i assolir uns beneficis de 867 milions. També van afegir que la companyia dels Rubiralta està complint el pressupost previst per a aquest 2023 amb total normalitat.
Alhora, per confrontar als creditors, la defensa va lamentar que no els interessa arribar a un acord, sinó que volen quedar-se amb el 100% de la propietat, per demostrar-ho va afegir que han comprat posicions addicionals del deute amb descompte. En aquesta línia van insistir en el fet que els creditors “no tenen un pla industrial” per a l’empresa, i que no han tingut en compte riscos com per exemple que el govern espanyol no ha autoritzat cap canvi al Consell d’Administració, ja que es tracta d’una companyia estratègica.
A més, van assegurar que els creditors encara no han pogut demostrar l’estat d’insolvència de Celsa i no garanteixen la seva viabilitat de futur: “L’única intenció és el canvi de propietat”.
Kutxabank, en contra de la reestructuració
L’únic dels fons creditors que està en contra de la reestructuració és el banc basc Kutxabank, que durant el judici van explicar “el procediment no contempla més possibilitats que comparèixer que l’oposició” al pla. Per evitar crítiques dels altres fons també van insistir que no hi ha hagut cap mena de coordinació amb la defensa de Celsa assegurant que no van intercanviar “ni una sola paraula”.
Ara bé, també cal apuntar que l’entitat no tenia cap crèdit viu el 26 d’abril de 2023, la data del pla de reestructuració. És per això que els advocats del banc volen que la sentència declari que Kutxabank “no ostenta cap crèdit amb Celsa” en la data del pla i, per tant, que el jutge declari la seva no afectació en el procés.
O reestructuració o concurs de creditors
Per altra banda, la posició dels fons creditors ha estat molt més bel·ligerant durant el judici i han ofert només dues sortides a la companyia: homologar el pla de reestructuració o assumir que Celsa arribi a una situació de concurs de creditors. Aquesta segona opció acabaria, asseguren, amb la liquidació de l’empresa i la seva desaparició.
El motiu per aquesta posició tan dura és que asseguren que el pla de viabilitat presentat per Celsa “és pur fum, és una quimera, alguna cosa que no existeix” i han posat en dubte que la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) es mantingui disposada a donar una ajuda a l’empresa.
L’advocat que representa als fons ha destacat que l’empresa no hagi aportat els resultats dels dos primers trimestres de l’any. Aprofitant per assegurar que “si aquests resultats intermedis llancessin una conclusió de validació de les projeccions de negoci de la companyia”, haurien estat aportats.
Si s’executa la reestructuració, l’empresa morirà
Per tirar per terra aquesta posició dels fons, el que va fer Celsa va ser pujar al vicepresident del consell d’administració de Barna Steel —empresa que forma part de Grup Celsa—, Francesc Mesegué, a l’estrada. Durant el seu testimoni el directiu va defensar que el projecte empresarial dels fons creditors “no asseguraria”, en cap cas, “la continuïtat el grup”. Concretament, Mesegué va apuntar que la reestructuració “sumiria a l’empresa en una incertesa que pot portar al desastre”, ja que, va considerar, l’única intenció dels fons seria vendre els actius quan puguin. Una frase que pren especial rellevància sabent que les úniques opcions per a Celsa és reestructurar el capital o anar a concurs de creditors.
Suport institucional
A propòsit d’això, l’empresa dels Rubiralta també ha rebut el suport de les institucions i els agents socials en les últimes setmanes. Concretament, la Generalitat, Foment del Treball, UGT i CC.OO. han proclamat el seu suport al projecte industrial del Grup Celsa. Per una banda, el Govern va manifestar la seva implicació a defensar Celsa “davant qualsevol amenaça que vulgui imposar criteris extractors del valor industrial i en detriment de tota la cadena de valor, proveïdors i dels seus treballadors”. A més, va recordar que Celsa és “una de les primeres companyies en aportació al PIB industrial” de Catalunya i un dels primers generadors de llocs de treball.
Foment, per la seva part, va apostar per defensar la companyia perquè ha construït un “model industrial molt valorat i basat en l’economia circular i les baixes emissions”. “Celsa genera més de 30.000 ocupacions directes i indirectes”, afegia Foment alhora que subratllava que el grup contribueix al fet que la indústria sigui més sostenible, competitiva i descarbonitzada.
