Comença el mes de setembre, i amb ell les dues setmanes clau per definir la governança de la Cambra de Comerç de Barcelona durant els pròxims quatre anys. Entre els dies 15 i 20 d’aquest mes es votaran els 52 epígrafs oberts a sufragi de la corporació –una de les eines institucionals clau del teixit econòmic de la ciutat i del país–, per primer cop amb un cara a cara complet que vol dibuixar dos clars blocs a l’empresariat del país: la llista cívica Eines de País / Un Pas Més, que busca la revàlida amb una proposta “transversal en territori i perfils de candidats” amb el focus en l’Estat propi; i Va d’Empresa, la candidatura construïda al voltant de l’exCEO de DKV Josep Santacreu, una amalgama dels grans poders econòmics de l’Estat –amb perfils com Colonial, Ficosa o Fluidra– i els gremis i estructures corporatives que han fonamentat tradicionalment l’empresa barcelonina – gremis com el de peixaters o el d’hotelers tenen cabuda en una proverbial butlleta que compta amb dos presidents de Pimec–.
Qüestionats per aquest diari, representants d’ambdós costats esperen una campanya “intensa” que encaren amb optimisme. Les estratègies, però, no poden ser més diferents. Mentre que Eines de País prepara una quinzena d’actes públics entre l’inici de la campanya i el dia 15, quan comencen les eleccions, Va d’Empresa opta per una tasca més interna, privada: converses, comunicacions i reunions amb els votants mateixos, dins de gremis i associacions sectorials. “Aquí el que no es ve a fer és parafernàlia”, etziba, el candidat de la llista de Santacreu Àlex Goñi. Per a l’empresari, la tasca mediàtica és, com a poc, secundària a la gremial. “Pots fer actes molt mediàtics, però al final el que necessites són els vots del teu sector”, declara Goñi, en la línia de la privada campanya ideada per Enric Jové, CEO de McCann.
Si per als representants de Va d’Empresa la tasca pública és més que secundària, des d’Eines veuen el contacte directe amb els empresaris i la campanya pública com a “complementàries”. Segons el candidat Xavier Sunyer, un dels homes forts de l’actual presidenta Mònica Roca, “fer actes, diguem-ne, massius també té utilitat”. Mitjançant el boca-orella, apunta Sunyer, Eines espera arribar del públic general als votants concrets de cada epígraf. “Tothom en el seu entorn té autònoms o petits empresaris que poden votar a les eleccions”, comenta Sunyer. En aquest sentit, des d’Eines titllen d'”apagada” la campanya dels seus rivals. La llista independentista va proposar, abans de la proclamació de les més de 100 candidatures al plenari barceloní, la celebració de debats “generalistes, territorials i sectorials” entre representants d’ambdós espais; una iniciativa que Santacreu va rebutjar, titllant-los d'”eina política, i no empresarial”.
A diferència de l’abast que els de Roca i Fitó atribueixen a aquesta mena d’actes, des de Va d’Empresa asseguren que “no tenen cap mena de capil·laritat cap als votants” de la Cambra de Comerç. Goñi advoca, en aquest sentit, per centrar els esforços exclusivament allà on cada candidat té la seva potencial base de votants. “A mi no m’ha de votar un portuari, o un transportista”, ironitza l’empresari, que participa en nom del sector comercial. Això provoca que, a diferència d’Eines, Va d’Empresa no agrupi una tàctica única durant el procés electoral. “Ara jo treballo pel meu epígraf, com ha de fer també el senyor Santacreu. Primer, cal atreure el vot del teu epígraf; l’estratègia conjunta vindrà després de les eleccions”, raona el candidat.
La participació, de nou clau
Les eleccions que van acabar amb la presidència de Miquel Valls, el predecessor de Joan Canadell al capdavant de la Cambra de Comerç de Barcelona, es van saldar amb una participació ínfima: per sota de l’1% de les empreses cridades a emetre sufragi l’any 2010 van exercir el seu dret. Quatre anys després, en aquesta ocasió en unes eleccions competitives amb fins a cinc candidatures en contesa, la participació va ser clau per a l’aclaparadora victòria d’Eines de País. La xifra, però, no és ni molt menys satisfactòria: a les eleccions del 2019 es van emetre 19.243 vots, un 4,55% d’un cens de més de 400.000 empreses. Des de la llista independentista reivindiquen una nova accelerada l’interès en les eleccions a la Cambra, tot assegurant que un major nombre d’empreses participants els afavoreix immensament. Així, considerarien un èxit doblar la xifra de participació del 2019, fins als volts del 9%, si bé preveuen que quedarà lleugerament per sota, en un punt mitjà respecte del 4,55%.
Des de Va d’Empresa, per la seva banda, asseguren que “s’està fent la feina” per augmentar l’interès de l’empresariat en els comicis. Goñi, però, no es mostra tan optimista com els seus rivals pel que fa a la mobilització d’empresaris i autònoms, i compara la d’enguany amb els comicis del 2019, quan ell mateix va formar part de la llista d’Enric Crous. “Jo vaig treure 86 vots; però és que el que va guanyar en va treure 115”. “Crec que ens mourem en aquestes xifres”, estima el candidat, tot atribuint la limitada capacitat d’atracció de votants de l’organisme a la “manca d’informació del paper important que poden desenvolupar les Cambres en favor del col·lectiu”. El representant de la llista de Santacreu, però, resta en part importància a la pura mobilització, que supedita a l’atracció de votants al projecte. En paraules de Goñi, “ja no es tracta d’elevar la participació per se, sinó de fer-ho per guanyar”.
Encaix empresarial, encaix polític
A diferència del 2019, Eines es presenta a les eleccions amb la carta de la gestió. Els candidats de la llista cívica reivindiquen una “democratització de la Cambra”, un apropament a perfils i sectors empresarials que mai s’havien sentit interpel·lats per la corporació. Sunyer treu a la llum exemples de candidats d’Un Pas Més, com ara Gabriel Jené, Ada Parellada o Eduard Torres, de sectors que “no havien estat gaire ben tractats per la Cambra”, com són el comerç, el turisme o la restauració. “Creiem que aniran a votar”, preveu l’empresari. En aquest sentit, i si bé des d’Eines mantenen el focus en “l’Estat propi com a millor política econòmica” per al país, Sunyer celebra una nova capacitat d’apel·lar també a possibles votants d’altres punts de l’eix nacional. “Estem traspassant les fronteres de l’independentisme”, declara. En aquest sentit, des de la llista cívica es mostren “raonablement optimistes” respecte de la revàlida.
En el cas de Va d’Empresa, el rang de candidats és molt més ample, amb candidats extremadament diferents pel que fa a mides, interessos i fins i tot seus socials. La candidatura de Santacreu compta amb pimes de la demarcació, empreses d’implantació a tot el territori català, i fins i tot multinacionals. És el cas de Fico Cables S.A, filial de Ficosa; o Cepex, que forma part de Fluidra. Una d’elles, fins i tot, té la seu a fora de Catalunya: es tracta de la immobiliària Colonial, firma que va participar de la fuita de seus del 2017. Per a Goñi, la diferència de perfils no és un problema en campanya, perquè cada candidat es dedica al seu epígraf. “No hi ha dificultat a ficar empreses diferents, perquè Colonial parlarà de lo seu i jo parlaré de lo meu”, declara. Amb la llista a la mà, Goñi assegura que els seus tenen possibilitats. “Si no fos optimista no m’hi presentaria”, comenta.
Pimec, actor de pes
La candidatura de Josep Santacreu destaca per la integració d’alguns noms de pes de la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec. El mateix Goñi, sense anar més lluny, n’és vicepresident; així com ho és Emili Rousaud, CEO de Factor Energia, que opta a un escó al primer epígraf. Goñi, però, nega cap mena d’implicació de l’entitat a la candidatura ni a les eleccions en general, més enllà dels sis escons assignats a patronals i del suport que el president Antoni Cañete va prometre als afiliats que optessin a una vocalia. L’ajuda, explica Goñi, es limita a la facilitació de la relació entre els candidats i els seus potencials votants dins les files de Pimec. Una assistència, rebat Sunyer, que no han notat els associats que es presenten per eines –alguns d’ells noms clau de la candidatura, com ara l’actual vicepresident de la Cambra Toni Fitó–; tot i que reconeix que fins ara no s’han dirigit a la patronal per reclamar-la.
