La candidatura independentista a les eleccions a la Cambra de Barcelona, Eines de País, busca la contraposició de models amb la llista alternativa formada al voltant de l’exdirectiu de DKV Josep Santacreu. En una reunió informativa amb mitjans de comunicació, representants de la llista Un Pas Més que busca revalidar la presidència de la corporació han reivindicat la tasca de govern dels darrers quatre anys per marcar un perfil oposat al de la llista alternativa. Els candidats d’Eines tindran al davant –presumiblement de la mà de Santacreu, tot i que la seva proposta encara no ha estat oficialitzada– firmes de la mida de Banc Sabadell, Immobiliària Colonial o Saba Aparcaments.
Un dels punts que més reclamen els representants d’Eines és “l’obertura de la Cambra” després de molts anys d’una certa autorreferencialitat que atribueixen a la llunyania que les grans empreses establien respecte del teixit. En aquest sentit, Eines es reflecteix en un empresariat “divers i transversal”, amb figures que van des d’empreses de volum considerable com Parlem Telecom, representada a la llista pel seu CEO Ernest Pérez-Mas, fins a mipimes, cooperatives, autònoms o entitats del tercer sector. Tot i això, els independentistes neguen que la candidatura s’hagi conformat “contra l’Establishment”. “Les grans empreses són part important del teixit productiu català”, confirma Fitó. Tot i això, el vicepresident ha posat sobre la taula la possibilitat d’organitzar debats “sectorials i territorials” amb candidats de la llista de Santacreu per contraposar models davant l’electorat.
També la llista de l’establishment es vanta, per la seva banda, d’un marcat caràcter transversal. Les cotitzades que capitanegen l’embat contra Eines comparteixen projecte amb autònoms com el vicepresident de Pimec i responsable de la sectorial comercial de la patronal Alex Goñi; així com una munió de petits negocis de la demarcació barcelonina. L’entitat presidida per Antoni Cañete podria comptar amb altres noms de pes dins la candidatura de Santacreu: Factor Energia, que competirà el seu epígraf amb Catgas, està dirigida pel també vicepresident de la patronal Emili Rousaud.
Tot i això, com ha destacat el CEO de Parlem, la candidatura d’Eines busca diferenciar-se de la de Santacreu perquè “som empresaris, no directius”. La presència de grans empreses suggereix, de nou, un distanciament entre la llista i el teixit productiu –tot i que Fitó assegura que les empreses que han proclamat candidatures per competir amb la seva llista “són perfils amb què probablement ens podrem entendre perfectament superat el tall de les eleccions”–. Exemples sobren, com el cas de Bonpreu, que ja fa quatre anys va anar amb dues llistes electorals –Eines i Crous/Torres– i torna a presentar-se, encara sense encaixar a cap llista, als pròxims comicis. Destaquen també les incorporacions a Eines de candidats que ja es van presentar el 2019 amb altres llistes. És el cas de Gabriel Jené, CEO de La Mallorquina i president de l’associació Barcelona Oberta, que va anar fa quatre anys a la candidatura de Crous i Torres i enguany s’incorpora als de Mònica Roca; o la cuinera i restauradora Ada Parellada, que als anteriors comicis militava amb la proposta de 50a50.
Els partits no hi tenen lloc
Tant Roca com Fitó han destacat sovint la suposada implicació d’Esquerra Republicana en la construcció d’una alternativa contra Eines de País. En aquest sentit, des de la llista neguen que els partits polítics hagin de tenir lloc a una institució com la Cambra de Comerç. “Nosaltres venim a fer polítiques econòmiques, per fer política ja hi ha el Parlament”, rebutja l’actual presidenta. Tot i això, les organitzacions polítiques incorporen candidats clarament partisans. Sense anar més lluny, el diputat de Junts Joan Canadell torna a incorporar-se a la candidatura independentista; així com l’expresident d’Esquerra Republicana Joan Puigcercós. Per la banda de l’establishment també destaquen perfils propers a ERC. És el cas de l’empresa Adevipe, que consta al mateix epígraf que Colonial o Pere Quart, la firma de Fitó; i que compta amb Vicenç Pedret, molt proper a Oriol Junqueras.
Col·laboració amb les grans empreses
Fitó manté, així, que la diversitat de candidatures que cobreixen el conjunt dels epígrafs que conformen el plenari de Cambra és un punt positiu per a l’entitat. Les empreses que opten a un escó, assegura el vicepresident, “venen a fer el millor pel teixit productiu”. A més, s’obren a contesa pública una desena de candidatures més que el 2019 amb l’eliminació de gairebé totes les cadires de plata, fins a 12 de les 14 que es van oferir el 2019 –vocalies assignades per aportacions econòmiques voluntàries–. Empreses com Agbar o Banc Sabadell, que fa quatre anys van tenir accés al ple per aquest mètode, se sotmetran –en el cas d’Aigües de Barcelona, de nou– al vot dels empresaris del seu sector. Tot i això, les grans empreses tenen una nova via de cooperació de pagament amb la Cambra. Mitjançant la figura del soci preferent, i a canvi d’una aportació d’uns 80.000 euros, les empreses del país poden accedir a serveis amb què no compta el conjunt del teixit productiu. Tot i les prebendes de les corporacions, Fitó assegura que aquest moviment serveix per ajudar a democratitzar el ple, en tant que els negocis que facin més aportacions comptaran amb certs privilegis, si bé no podran tenir accés ni vot al plenari. Les dues que es mantenen, el mínim que estableix la llei espanyola, augmentaran de preu fins als 150.000 euros.
