Eines de País entra a la campanya electoral conjuntament per trencar el “govern de les elits” a les Cambres de Comerç del país. Les tres candidatures independentistes –Barcelona, Terrassa i Manresa– s’han agrupat a la capital del Bages durant la primera jornada electoral per posar en comú el projecte per a les corporacions. La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca; la candidata presidenciable d’Eines de País Terrassa, Natàlia Cugueró; i el portaveu d’Eines Manresa, Bartomeu Suaña han coincidit en la importància de “democratitzar” les Cambres per representar fidelment el teixit empresarial català, majoritàriament format per petites i mitjanes empreses. “No pot ser que votin els quatre privilegiats de sempre que tenen accés a la informació”, denuncia Suaña.
El cas manresà és, de fet, dels més cridaners pel que fa a la manca de participació de l’empresariat als comicis de les corporacions. Com recorda Suaña, ara fa quatre anys –el primer cop que va haver-hi candidats independentistes a les principals cambres del país– de les més de 17.000 empreses que formen el cens de la Cambra, només n’hi van participar 105. En aquest sentit, el candidat es marca com a objectiu “dinamitzar una institució que ha perdut el seu prestigi”; mitjançant una millor connexió amb els negocis de la demarcació, un major protagonisme de les pimes o la reducció a la seva mínima expressió de les vocalies per aportació econòmica voluntària, les conegudes com a cadires de plata. Un procediment, de fet, que ha protagonitzat l’activitat de les dues llistes independentistes que ja estan actives a Terrassa i Barcelona: mentre que a la capital del país les cadires de plata s’han reduït a només dues –de les 14 anteriors–, la corporació vallesana les ha retallat a la meitat.
Un diagnòstic similar al que ha ofert Cugueró, que ha criticat que la Cambra de Terrassa “no informa el cens de manera oficial” del procés electoral i el seu funcionament. En aquest sentit, la presidenciable reivindica la seva candidatura com una llista “de ciutadans que vol representar el teixit econòmic real; aquell que veu la Cambra com un lobby de poder”. En aquest sentit, ha lloat la feina dels “activistes”, empresaris vinculats a la corporació que s’han encarregat d’informar la resta del cens i arribar allà on no ha arribat la comunicació oficial. “Des dels organismes oficials costa molt que la informació arribi al votant”, reitera l’empresària; tot oferint un projecte d’obertura institucional: amb una candidatura completa –Eines Terrassa opta ara als 35 escons sotmesos a sufragi; pels només 18 a què es va presentar el 2019–, Cugueró espera “incidir en que es comuniqui molt més” l’activitat, les possibilitats i el servei de la Cambra als empresaris de la demarcació.
“Calia un procés de democratització”, coincideix Roca, tot recordant la retallada en els escons que no se sotmeten a sufragi al plenari barceloní. Només vuit escons –de 60– de la corporació barcelonina es proclamaran sense sotmetre’s a cap votació: les dues cadires de plata i les sis vocalies assignades a patronals. A diferència de fa quatre anys –i del que succeirà, per exemple, a Terrassa–, Foment del Treball i Pimec ja han pactat les sis vocalies assignades a les organitzacions empresarials mitjançant una llista conjunta. La direcció d’Eines, si bé subratlla la legalitat del pacte, critica la manca de democràcia del procediment. Així, reclamen que “els vots de les patronals no canviïn el sentit que trien els electors”; és a dir, que els sis escons de Foment i Pimec no alterin la majoria que es constitueixi d’acord amb els vots dels empresaris barcelonins.
La independència com a política econòmica
Les tres candidatures, amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, aprofiten qualsevol comunicació per declarar-se “desacomplexadament independentistes”. En aquest sentit, la presidenta de l’ANC; Dolors Feliu, ha aprofitat l’obertura de l’acte per lloar la tasca de govern de Roca i la candidatura barcelonina, tot apuntant que “per fer la independència calen eines, i les cambres ho són”. Les tres cambres, comenta Feliu, han de ser “eines de present i futur, per lluitar i tirar endavant l’economia del país”, argumenta. Davant les acusacions de “politització” de les institucions per part dels seus rivals, Roca ha estat clara: “evidentment que la Cambra fa polítiques econòmiques; és el que hem vingut a fer”. En aquest sentit, la presidenta ha reiterat que “la millor política econòmica per al país és disposar d’un Estat propi”, davant el “menysteniment” espanyol de pilars essencials com la inversió educativa o les infraestructures. “Econòmicament, no ens en sortirem fins que no tinguem un Estat propi”, estableix Roca. En aquest sentit, la candidata aspira que les victòries a les corporacions esdevinguin un “tsunami” a favor del moviment independentista.
Mesures per al “teixit real”
La democratització que exigeixen els independentistes es concreta, dins els seus programes, en una major dedicació de la Cambra a les petites i mitjanes empreses del país. En aquest sentit, tant Manresa com Terrassa busquen igualar l’èxit assolit per Barcelona en la gestió dels darrers quatre anys. Roca, de fet, reivindica la tasca feta des de la corporació durant la pandèmia, envers veus crítiques que n’ataquen la gestió. “La Cambra no pot tenir grans beneficis mentre les empreses es queden pel camí; el que hem de fer és servir el teixit”, etziba la presidenta, tot reivindicant una “gestió molt rigorosa, professional i transparent” dels recursos de la corporació. Les tres candidatures, en aquest sentit, aspiren a oferir mitjançant les estructures camerals els serveis que les grans es poden costejar elles mateixes. “Les petites i mitjanes empreses no tenen departaments especialitzats”, raona Cugueró. La proposta d’Eines, doncs, és que la Cambra sigui aquest departament.
Bola de vidre electoral
Malgrat les eleccions camerals siguin especialment complicades a l’hora de fer previsions, les tres candidatures es mostren “moderadament optimistes” pel que fa a les seves possibilitats. L’èxit o el fracàs de les llistes independentistes, però, dependrà de la mobilització que s’assoleixi: a més participació, més possible veuen la victòria. En aquest sentit, tant Cugueró com Suaña detecten un tarannà molt diferent del del 2019 pel que fa a la penetració de les eleccions a la Cambra entre l’electorat. “Se’n parla molt més, la gent és molt més activa”, raona la presidenciable terrassenca, tot assegurant que “hi haurà molta més participació”. L’horitzó, en el cas barceloní, és el de doblar els vots: del 4,55% del cens registrat en els anteriors comicis a un llunyà 9% a què aspirar enguany; mentre que Manresa espera introduir l’element electoral a la corporació del Bages. “Hi haurà molts més vots, més guerra”, espera Suaña. Com més empresaris s’ho apropin, a ulls dels independentistes, millors opcions de guanyar.
