La Comissió Europea ha anunciat que manté l’expedient obert a Espanya arran de la intervenció del govern en l’OPA del BBVA al Banc Sabadell. Tot i el fracàs de l’operació, Brussel·les considera que la legislació nacional sobre la defensa de la competència contravé els tractats de la UE. El portaveu de l’executiu comunitari, Olof Gill, ha recordat que l’expedient no està únicament relacionat amb l’OPA, sinó que posa sota la lupa tota la llei espanyola. Més enllà de la Comissió Europea, analistes, inversors i administracions coincideixen a assenyalar que l’operació, que ha durat gairebé un any i mig, ha destapat els forats en la legislació empresarial espanyola i ha donat com a resultat un procés maldestre, excessivament llarg i que s’ha arribat a enquistar.
En una roda de premsa l’endemà de la desfeta del BBVA, Gill ha volgut deixar clar que la Comissió Europea “no fa comentaris” sobre operacions particulars, però al mateix temps ha defensat que les operacions de consolidació bancària, tant domèstiques com transfrontereres, milloren l’economia i beneficien els consumidors. “Creiem que la consolidació al sector bancari a través de fusions domèstiques i transfrontereres pot ajudar a millorar l’eficiència bancària, la rendibilitat i, en conseqüència, l’economia europea i beneficiar els consumidors”, ha reiterat el portaveu. “Tot això va en línia amb els principis i les ambicions establerts en el marc de la Unió d’Estalvis i Inversió” de la UE.
Esmena a la pràctica totalitat de Brussel·les
Abans de l’estiu, la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció contra Espanya per la intervenció del govern espanyol en l’OPA sobre el Sabadell, ja que considerava que la legislació espanyola dona massa poder a l’executiu per intervenir en les operacions de concentració i no s’alinea amb els tractats de la UE. De fet, Brussel·les adverteix que la normativa espanyola podria soscavar els poders del Banc Central Europeu (BCE), que és l’autoritat competent en operacions d’aquesta magnitud.
L’objectiu és obligar Espanya a reformar la seva legislació perquè la normativa actual xoca amb reglaments europeus com el mecanisme únic de supervisió, la directiva sobre requisits de capital i els tractats de funcionament de la UE. L’expedient menciona explícitament tres lleis: la 15/2007 sobre la defensa de la competència, el Reial decret 84/2015 sobre Ordenació, Supervisió i Solvència d’Entitats de Crèdit i la disposició número 12 de la llei 10/2014, la qual també atorga competències al ministeri d’Economia en l’autorització d’operacions de fusió bancària. En cas de no esmenar les deficiències legals, l’estat espanyol s’exposa a sancions per part de Brussel·les.
Una legislació poc clara
Experts consultats per Món Economia coincideixen a assenyalar que la resolució de l’OPA del BBVA ha sigut lenta i plena d’entrebancs perquè l’estructura legal que pilota aquests processos té un problema de base. “A Espanya hi ha una mala tècnica legislativa”, explica l’analista i director de programes de l’Institut Ostrom, Roger Medina. Sovint aquesta legislació s’utilitza més per posar traves que per millorar-ne l’eficiència. “Hi ha hagut molt poques certeses, fins i tot per part de les parts implicades, sobre què havia de passar. Hem tingut un problema de seguretat jurídica evident“. En primer lloc, el redactat de les lleis és “dispers” i deixa massa marge a la interpretació. També atorga una discrecionalitat excessiva al govern espanyol, que pot intervenir de manera decisiva en els processos de concentració, com demostra el veto a la fusió per un període de tres a cinc anys imposat per l’executiu de Pedro Sánchez.
