Els efectes secundaris del creixement de les aplicacions fonamentades en intel·ligència artificial en els últims anys són més que coneguts: les zones a on les grans tecnològiques trien construir els centres de dades gegantins imprescindibles per a l’entrenament i la inferència dels models han vist com consumeixen aigua per sobre de l’escala industrial, i com la demanda energètica es dispara, elevant fins a nivells inaudits el preu dels subministraments. Fins i tot, habitants d’algunes regions al voltant de naus de computació han començat a desenvolupar tumors malignes especialment difícils de tractar, com va descobrir una recent investigació de la revista Rolling Stone, que va explorar el cas d’una població de l’estat d’Oregon a on operava un centre de dades d’Amazon des de l’any 2011, que acumulava fins a 70 casos de càncers estranys entre els seus habitants. Les autoritats del comtat de Morrow van revelar que l’aigua de la regió estava contaminada per nivells nocius de nitrats a causa de l’activitat de la instal·lació. Per sota de l’amenaça a la vida humana, el 2026 els consumidors començaran a trobar-se un nou dany col·lateral de l’obsessió pels models massius de llenguatge: els telèfons mòbils i els ordinadors que arriben a les prestatgeries de les botigues i grans superfícies seran molt més cars. I l’explicació és senzilla: les peces que haurien de servir per muntar els productes d’electrònica de consum estan redirigint-se totes a posar pedaços en les macroinversions de la IA, segons detalla un recent informe de la consultora tecnològica IDC Global.
Segons els experts d’IDC, ja en les acaballes del 2025 es comença a experimentar “una manca de xips de memòria sense precedents” que podria esquinçar el sector de la tecnologia domèstica durant tot l’any vinent i “fins a ben entrat el 2027”. No és pas un fenomen nou: el 2021, amb els estralls de la pandèmia encara ben vius, moltes indústries van notar com els hi era impossible accedir a xips de memòria. Va ser el cas del sector de l’automòbil, amb múltiples fàbriques tancades perquè, simplement, no podien acabar de muntar la part computeritzada dels vehicles -va ser el cas de la fàbrica de Seat a Martorell, que va acostumar els treballadors a les aturades parcials de la producció fins a finals del 2022-. Llavors, però, no hi havia un xoc d’oferta, ni tampoc de demanda: el problema era de transport. Les fabricants eren capaces d’atendre les comandes, però bona part del comerç per mar romania tallat o excessivament car i, per tant, no hi havia manera de fer-les arribar a destí. Ara, afirma la consultora, “el mercat de memòria es troba en un punt d’inflexió sense precedents, amb la demanda superant materialment l’oferta”. El culpable: “la ràpida expansió de la infraestructura per a la IA i les tasques que s’hi associen”, que força les empreses proveïdores, com ara Nvidia o AMD, a “reencaminar la seva capacitat productiva lluny de l’electrònica de consum i cap als aparells d’alta capacitat” que fan servir la mateixa Amazon, Microsoft o OpenAI.
De fet, alguns actors ja han començat a anunciar obertament que deixaran enrere els compradors finals i optaran per centrar les seves línies productives cap als centres de dades. És el cas de la líder del mercat, Nvidia, històricament la gran proveïdora de targetes gràfiques i memòries RAM per als ordinadors domèstics, amb un gran protagonisme en els aparells dedicats als videojocs. La multinacional que dirigeix Jensen Huangh, la més valuosa del planeta, va anunciar la passada setmana que retallaria la seva producció de maquinari encarat al gaming en un 30%, fet que forçarà necessàriament a pujades de preus encara incertes en un mercat que ja s’havia encarat substancialment en els últims anys. Com indica IDC, el preu de les memòries RAM i gràfiques genera entre el 10 i el 25% dels costos associats a fabricar un ordinador o un telèfon intel·ligent, segons la marca, el fabricant i la qualitat de l’aparell. Per tant, l’encariment pot ser substancial si les empreses d’IA continuen acaparant la producció.
Telèfons un 8% més cars
Segons la consultora, l’efecte dels preus dels telèfons mòbils pot ser substancial. En un escenari optimista, les marques mòbils podran fabricar un 3% menys de productes, a un preu significativament més elevat; mentre que en el pitjor dels casos contemplats per l’estudi, la contracció del mercat serà superior al 5%. En el primer, el preu retail dels telèfons intel·ligent pujaria entre un 3 i un 5%; mentre que el segon espera un encariment als volts del 8%. Tot i això, es tracta d’un càlcul mitjà, i els estralls dependran de l’estat de cadascuna de les empreses afectades.
Els experts d’IDC divideixen el sector en dos grups: els venedors d’alta gamma i els que operen amb marges més curts. Els primers, com Apple o Samsung, tenen capacitat financera i operativa per proveir-se de peces a llarg termini -a un o dos anys vista-. Per tant, ja tenen en el magatzem les memòries que necessitaran en els pròxims dos cursos. Ara bé, el seu moviment serà tècnic: si fins ara els smartphones d’ambdues companyies seguien una escalada tècnica constant, amb pujades gairebé anuals de la memòria dels dispositius, la RAM dels nous iPhone o Galaxy es quedarà estancada, amb aparells d’alta gamma frenats en els 12GB, en comptes d’escalar fins als 16 esperats. Per altra banda, les marques més limitades, com ara les xineses -Xiaomi, Huawei, Oppo…-, solen treballar amb marges més baixos, i qualsevol augment de costos serà “obligatòriament traslladat als clients finals”. El 2026, així, es pot esperar que els fabricants de telèfons mòbils “elevin significativament els preus, retallin les característiques dels aparells, o fins i tot facin les dues coses”.
Ordinadors disparats
La salut del mercat de les computadores personals serà, segons l’informe d’IDC, molt més precària. “Si el sector del telèfon està sota pressió, el de PCs es prepara per a un terratrèmol”, alerten. L’amenaça de la IA arriba en un mal moment en el cicle de vida dels fabricants: l’era Windows 10/11, amb el canvi de capítol de la gran creadora de programari operatiu per a ordinadors, hauria demanat una gran producció de peces de memòria per fer la transició a un nou OS. Una gran producció que no estarà al seu abast per culpa dels centres de dades. En aquest sentit, especialment de cara al segon semestre del 2026, venedors de totes les escales -des de Lenovo fins a HP, i les seves derivades d’alta gamma- han alertat els venedors finals que hauran de revisar els contractes de proveïment a llarg termini, en tant que pronostiquen pujades de preu d’entre un 15 i un 20% que, segons la majoria d’analistes, es traslladaran al preu que hauran de pagar els consumidors per ells. En aquest escenari, les retallades productives serien molt més intenses que en el cas dels telèfons mòbils, amb caigudes de la producció pròximes al 9% si es compleixen els pitjors auguris.
La conclusió de Francisco Jeronimo, vicepresident de dades i anàlisi de la consultora, és poc falaguera per als compradors -tant usuaris finals com empreses que hagin de renovar el seu parc digital-. La pujada de preus causada per la IA “fa esperar el final de l’era de la memòria barata i abundant”, que havia facilitat l’accés de companyies i privats a nous dispositius amb relativa assiduïtat. “El 2026 està agafant la forma d’un any d’encariment substancial de la tecnologia, provocat per límits al proveïment molt més que no pas per augments de la demanda”, postil·la. La gravetat de la situació dependrà de la velocitat amb què el mercat sigui capaç d’adaptar-se a aquesta nova realitat, si bé el signe dels temps és contrari als consumidors: la decisió d’Nvidia d’abandonar el seu públic històric fa entendre que les grans tecnològiques preferiran optimitzar el retorn de les seves inversions esbojarrades que no pas atendre les necessitats de la societat digital. Les conseqüències són encara un misteri.
