Només un grapat de companyies han assolit una fita tan absurda com un valor de mercat d’un bilió de dòlars. Actualment, sis empreses multinacional compten amb un market cap de dotze zeros, la gran majoria d’elles tecnològiques. Només la petroliera saudita Aramco s’ha aconseguit colar al selecte col·lectiu -l’empresa estatal de l’Aràbia va arribar a valdre en borsa uns dos bilions de dòlars-. La resta, els sospitosos habituals: Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Amazon i la darrera incorporació, la fabricant de xips de memòria gràfica NVidia, que va superar el milió de milions de dòlars el passat mes de maig gràcies a l’intens creixement del mercat de la intel·ligència artificial. L’aposta arriscada de Mark Zuckerberg pel metavers va enfonsar el valor de Meta (Facebook), una de les grans protagonistes dels acomiadaments massius a les tecnològiques en el darrer any; mentre que les més que públiques martingales d’Elon Musk d’ençà de l’adquisició de Twitter/X han fet caure el valor de Tesla molt per sota d’aquest llindar màgic.
Veus del mercat tecnològic dubten d’ençà de la pandèmia de la veracitat d’aquests valors: un any de confinaments diversos va disparar la demanda d’aparells d’alta tecnologia i de software, i va multiplicar el trànsit dels servidors que fonamenten les cadenes de valor de moltes d’aquestes empreses. Tot i això, tres anys després de la crisi sanitària, les conegudes com big tech no semblen notar els estralls que es van deixar veure per les seves seus l’any 2021. Els beneficis durant la primera meitat del curs -o en el més recent trimestre del seu any fiscal, que no sempre coincideix- abasten xifres absurdes La líder en tot plegat, Apple, ha tancat un dels balanços més discrets del sector. Durant el tercer quartil fiscal, la firma de Tim Cook registra guanys de 18.169 milions d’euros, una alça del 2,25%; amb Europa com a principal locomotora. Segons l’informe de resultats de la companyia, l’iPhone roman com l’estrella absoluta, amb unes vendes a tot el planeta de més de 36.200 milions d’euro. Fins i tot amb aquests guanys, els mercats han desconfiat d’una “demanda més dèbil de l’esperat”; fet que va provocar una caiguda del 3,25% en el valor de les seves accions a l’obertura de la Borsa de Nova York el passat divendres.
Substancialment més profund és el gir de timó que ha fet Amazon durant el primer semestre. La multinacional dirigida per Jeff Bezos va fer saltar les alarmes dels mercats el curs passat, quan va tancar el juny amb pèrdues superiors als 5.300 milions d’euros. La consolidació del mercat després d’anys d’elevadíssima demanda impulsats per la pandèmia va fer caure el seu negoci durant el curs. Enguany, però, no s’ha repetit: la firma amb seu a Seattle ha recuperat el positiu amb escreix, amb un guany net de més de 9.000 milions d’euros, una escalada sense precedents. El mercat de la intel·ligència artificial, unit a la recuperació del negoci al núvol i els servidors web han acompanyat les vendes de la branca d’e-commerce, que han escalat fins als 239.328 milions d’euros, un creixement interanual del 10%. D’aquesta manera, el gegant de Bezos espera continuar recuperant el camí ascendent durant la resta de l’any, amb una perspectiva de resultats operatius per al tercer trimestre que es pot elevar fins als 7.765 milions d’euros.
Qualsevol que aspiri a comprar-se un ordinador d’alta gamma ha trobat importants dificultats l’àmbit de les targetes gràfiques en els darrers mesos: el minatge massiu de criptomonedes i l’adveniment de la IA han disparat la demanda d’uns dispositius que abans eren cosa de gamers. L’estabilització del mercat ha fet que NVidia, la nouvinguda, guanyi un bon pedaç menys que el 2022; si bé a tancament del primer trimestre de l’any fiscal 2024 -fins al 30 d’abril d’enguany- la multinacional amb seu a Santa Clara sembla indicar que la caiguda va ser temporal. La firma dirigida per Jensen Huang dispara els seus ingressos un 19% en comparació amb el trimestre anterior, fins als 6.520 milions d’euros; i estabilitza la seva operació amb un creixement dels seus beneficis GAAP fins als 1.850 milions d’euros. La indústria de la informàtica, assegura Huang, “viu dos transicions simultànies, la computació accelerada i la IA generativa”. La seva empresa, segons els resultats, sembla haver-se situat en el centre d’ambdues.
Microsoft i Google, dues cares del mateix servidor
Tanta és l’exigència que els mercats posen sobre aquestes companyies que fins i tot un creixement proper a les dues xifres pot esdevenir una mala notícia. Microsoft, de fet, va anunciar durant els darrers dies del juliol uns ingressos propers als 50.000 milions d’euros durant el tercer trimestre, una alça interanual del 8%. Es tracta, així, del primer cop que el gegant fundat per Bill Gates acumula tres trimestres consecutius de millores per sota del 10% en més de mitja dècada. Aquesta acceleració limitada d’ingressos, però, ha estat compensat a la banda de les despeses, i el resultat net registra un salt interanual d’un 20%, fins als 18.200 milions d’euros. El relatiu cop a la facturació, però, s’ha fet notar als mercats. Les seves accions van obrir la jornada posterior amb un retrocés del 4%, un dels més marcats de tot el sector, després de “quedar-se curt” en els seus resultats a tres mesos.
Alphabet, la matriu de Google, segueix un camí paral·lel. Poques hores després de la publicació de resultats de Microsoft, el gegant de Mountain View va declarar uns ingressos de 67.600 milions d’euros, un creixement inferior al de Microsoft, d’un 7%. Les expectatives dels mercats, però, situaven la seva xifra de negoci lleugerament per sota del que finalment han confirmat, en uns 66.000 milions. Aquest diferencial -de nou, amb un rendiment inferior- ha suposat una alça del valor de les seves accions molt més potent que la caiguda del seu competidor, també d’un 7%. Val a dir, però, que aquesta accelerada s’ha estabilitzat en les darreres jornades, i el valor ha caigut en uns quatre dòlars per acció.
La Xina competeix
Amb l’excepció d’Aramco, el club del bilió és una agrupació exclusivament d’empreses nord-americanes. Recentment, però, quan es parla de big tech s’han d’incloure alguns noms del seu gegantí competidor global. La Xina ha esdevingut en els darrers anys un dels mercats de referència de la tecnologia -amb una penetració molt més elevada que a qualsevol país occidental de productes com la IA o l’ús de dades biomètriques, com expliquen diverses empreses catalanes que s’hi dediquen-. Així, una multinacional en alça com és Alibaba va tancar el trimestre fiscal a principis del maig amb uns ingressos superiors als 27.000 milions d’euros, i uns beneficis propers als 3.000 milions. En la banda del programari, Tencent, un dels grans propietaris d’IPs del món dels videojocs, va disparar la seva xifra de negoci un 11%, fins als 19.400 milions. El creixement de les companyies destacades del gegant asiàtic ve acompanyat d’una recent flexibilització del control governamental de les tecnològiques: a finals del primer quartil, Beijing va voler comunicar una millor relació amb les seves megacorporacions, amb gestos com el retorn a la vida pública del magnat Jack Ma, després que el seu ferri control evaporés més d’un bilió de dòlars en valor combinat de firmes com les mateixes Tencent i Alibaba o la tecnològica del sector del transport Didi.
