El de l’Europa decimonònica, que mirava França amb odi i enveja a parts iguals, continua ben viu. “Quan París esternuda, Europa es refreda“, deia el refrany, sempre amb un ull a la capital gal·la de les Tres Glorioses i la Comuna. París, el 2025, està en l’UCI -“jugant a ser Roma”, com deia Roger Medina en un recent article a Món Economia-, després de fer caure el quart primer ministre del mandat del president Emmanuel Macron, sota el jou d’un poder legislatiu ingovernable. I l’esternut ha arribat fins i tot als últims racons d’Europa: la pulsió de mort que sembla haver embruixat l’Hotel Matignon ha fet un forat al CAC40, el principal selectiu borsari del país, que ha tancat dilluns amb pèrdues de més d’un 0,6%; i ha arrossegat els principals actors borsaris del continent. Especialment, la banca, que no té una bona relació amb el risc i els desequilibris polítics. Amb una víctima més malalta que la resta: el BBVA, que ha perdut prop d’un 1,5% de la seva cotització des de l’obertura de mercat. El constipat, doncs, ha deixat al llit i en repòs l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell, que ha tornat a perdre bona part de la prima positiva que mantenia en les darreres setmanes.
Des de la polèmica millora de l’oferta un 10%, que va deixar el bescanvi en 4,8376 accions catalanes per cadascuna de nova emissió del banc basc, els accionistes del Sabadell tornaven a veure una petita plusvàlua, un guany de valor lleuger en cas que decidissin entregar els seus drets de vot a la Vela. Durant la major part del setembre, aquesta prima ha romàs als volts del 3% -a anys llum de les demandes del consell d’administració i els inversors menudistes vallesans-. Ara bé, amb les oscil·lacions d’aquest dilluns, que han enfonsat el Banc de Bilbao i han provocat una ferida molt menys profunda al Sabadell, el guany de l’OPA es queda lleugerament per sota de l’1,1%, una xifra pràcticament testimonial. Amb els títols del banc opant a 16,175 euros, i els de l’opat a 3,307 euros, la distància és inexistent. Aplicant la relació a la capitalització actual del Sabadell -uns 16.678 milions d’euros-, el guany de l’OPA es queda en 183 milions.
D’aquesta manera, els inversors que es pensin acudir a l’intercanvi que ha posat sobre la taula Carlos Torres tindrien un guany per acció de poc més de tres cèntims, als quals s’hauria d’afegir uns altres sis cèntims per paper que sorgeixen del dividend ordinari del BBVA, anunciat el passat 29 de setembre com a última maniobra per salvar una OPA que sembla, com a mínim, amenaçada.
Diagnòstics oposats
Amb un marge tan ajustat, els dos bancs implicats han posat la sisena marxa per atraure els inversors vallesans. El període d’acceptació, cal recordar, finalitza el pròxim divendres 10 d’octubre, un mes i tres dies després del llançament del fullet d’OPA, després de la pausa imposada per la CNMV per la modificació de l’oferta. El BBVA, atenent les declaracions del seu president en les darreres jornades, dona per guanyada la batussa. Aquest mateix cap de setmana, en una entrevista a La Vanguardia, s’ha aventurat a preveure que assoliran un 70% dels drets de vot vallesans, una ràtio que els permetria controlar el banc sense cap mena d’impediment.
Els seus homòlegs catalans, Josep Oliu i César González-Bueno -cal recordar que Torres agrupa les funcions de president i de primer executiu, contravenint les recomanacions del Banc Central Europeu- titllen aquest càlcul de “barbaritat”, i el rebaixen a, com a màxim, la meitat. De fet, en el fòrum econòmic del diari madrileny Expansión, celebrat aquest mateix dilluns, González-Bueno ha avisat que “serà molt difícil” per als opants arribar al 30%, la xifra que marca la possibilitat de llançar una segona OPA obligatòria, en metàl·lic i a preu equitatiu. Oliu, però, ha demanat que si, com preveu, la Vela no atrau el 50% dels drets de vot, “cadascú segueixi pel seu camí”. Ara per ara, només el temps i els menudistes sabadellencs coneixen el desenllaç.
