El BBVA es manté convençut, malgrat tots els malgrats, que guanyarà l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell. En una entitat com la catalana, marcada per les pimes i els petits accionistes, la Vela es veu triomfant en l’operació precisament amb l’altra meitat de l’accionariat: el gran capital, que, en la versió dels fets dels directius bascos, acudirà en massa a vendre’s les seves accions. “Hem tingut converses amb tots i cadascun d’ells, i tots veuen el racional en l’oferta“, ha relatat el conseller delegat del banc amb seu a Bilbao, el turc Onur Genç, en una trobada financera organitzada per la consultora KPMG. En aquest sentit, esperen que “tots” els grans fons d’inversió “vagin al bescanvi, perquè decideixen d’acord amb els fonamentals“.
Hi aniran, a ulls de Genç, tots els fons: tant els de gestió activa, que veurien rendibilitat en l’escassa prima i les projeccions de creixement que promet BBVA, com els indexats, els de gestió passiva. Aquests últims -perfils com BlackRock, que ha redoblat l’aposta pel Sabadell en les darreres setmanes i ja supera el 7,2% del capital– acudiran a l’OPA “d’acord amb les estimacions d’acceptació que tindrien”. És a dir, si pensen que el Banc de Bilbao assolirà el 30% dels drets de vot, ells es prestarien a l’oferta amb el 30% de la seva cartera. En aquest sentit, Genç raona que “tots ells hi aniran amb més del 50%”, en línia amb el càlcul general que encara defensen. Així, el consell basc assegura encara que superaran la meitat dels títols sabadellencs el pròxim 10 d’octubre i, per tant, l’OPA tindrà èxit sense necessitat de més giragonses.
Sobre aquests càlculs, BBVA tindria garantit un 10% de les accions només per part dels gestors passius, en tant que aquests suposen un 20% del total del capital català. A aquests, segons les elucubracions de Genç, s’hauria d’afegir dues cinquenes parts dels gestors actius, que sumen un 35% dels drets de vot -és a dir, que aportarien a la causa de la Vela uns 14 punts percentuals més-. A aquest muntant caldria afegir el 4% que ja ha compromès David Martínez Guzmán, el magnat mexicà que ha trencat la disciplina del consell sabadellenc, i el modest 0,5% d’Algibris. Per la seva banda, els minoritaris s’estarien quedant enrere, i només s’hi haurien prestat als volts d’un 1%. Tot i això, el CEO reitera que se sent “molt confiat que superaran el 50% d’acceptació”.
El Sabadell, a la contra
Els càlculs del BBVA són molt més falaguers per als seus interessos que els que ha anat fent públics el Sabadell en la darrera setmana. Tant el conseller delegat de l’entitat catalana, César González-Bueno, com el president, Josep Oliu, han rebaixat substancialment les expectatives dels seus rivals. Situen el marcador als volts del 30%, “o per sota o molt poc per sobre”, segons ha detallat el primer executiu en conversa amb l’agència Europa Press. Les previsions de González-Bueno són més modestes en tots els àmbits, tant entre els fons indexats com en els de gestió activa, així com en els menudistes, per als quals estimen una participació ínfima. Quant als socis estratègics del Sabadell, el més gran, l’asseguradora suïssa Zurich, ja s’ha pronunciat contra l’OPA, i ha retirat de la taula el 5% dels drets de vot que tenen en cartera.
En cas que el resultat final es quedi en aquests nivells, tant Oliu com González-Bueno han assumit que el BBVA no es llançarà a fer una segona OPA. “Si es queda als volts del 30% d’acceptació, el més lògic és que no tiri endavant“, ha reblat el CEO. “La probabilitat que aquesta es llanci s’ha reduït enormement”, ha afegit. Apunten, principalment, als costos afegits d’una oferta addicional obligatòria. En tant que aquesta hauria de ser íntegrament en metàl·lic, podria generar un forat a la caixa del BBVA que fregaria els 12.000 milions d’euros, molt per sobre de l’escala de capital sobrant que defensa tenir el banc opant, que voltaria els 7.000 milions. “No només deixarien sense dividends i sense repartiment de capital durant anys els accionistes, sinó que a més haurien de fer una ampliació de capital de 4.000 milions“, ha alertat.
