El sector audiovisual català continua encadenant cursos d’expansió malgrat la força centralitzadora de Madrid. Segons un recent estudi d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, la indústria va superar el 2024 -el darrer any amb dades consolidades- els 9.000 milions d’euros de facturació per primer cop en la seva història. Les més de 4.400 empreses han ingressat, en concret, 9.120 milions d’euros agregats, uns 600 milions d’euros més que l’any anterior. Es tracta, com concreta el document, de prop del 3% del PIB català. En els últims cinc anys, segons el document, s’han creat més de 200 empreses emergents, fins a les prop de 400 start-ups actives. Tot plegat és una prova, a ulls del secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, de la “maduresa” del teixit. “No és d’ara, aquest sector. Catalunya juga a la primera divisió de l’audiovisual”, ha sentenciat Baró en una compareixença aquest mateix dilluns, a les portes de l’Integrated Systems Europe, el principal congrés audiovisual del planeta, que se celebra al recinte Gran Via de Fira de Barcelona entre el 3 i el 6 de febrer.
Segons l’informe, les empreses catalanes del sector audiovisual comencen a arrelar al model productiu del principat. Tres quartes parts de les companyies detectades pel Departament tenen més de 10 anys de vida; i agrupen el 83% dels prop de 45.000 treballadors que s’hi dediquen al total del teixit. La longevitat, val a dir, no contradiu la capacitat de creació de noves iniciatives: la recerca d’Acció situa 380 empreses emergents creades en els últims cinc anys, la immensa majoria d’elles concentrades a la regió metropolitana de Barcelona. Val a dir que les xifres concentren el conjunt de la cadena de valor de l’audiovisual català, des de les productores fins a les plataformes d’streaming o els canals de televisió; passant per la postproducció, la imatge de marca o l’audiovisual digital, videojocs o experiències immersives.
Per subsectors, el màrqueting és el que més empreses concentra. De les prop de 4.500 empreses actives al país, prop del 50% es dediquen a la difusió de la imatge de marca. Tot i això, aquestes firmes, més nombroses, no són les que generen més valor afegit: la producció audiovisual, amb només el 44% de les empreses, aporta el 50,1% de la facturació total, i més del 48% dels llocs de treball actius. Pel que fa a la distribució de continguts audiovisuals, representa el 6% del teixit, però el 14% del negoci i més del 16% de la força de treball.
Entre les indústries concretes destaca la del videojoc, que factura prop de 675 milions d’euros el 2024, un 32% més que l’any anterior; i els sistemes integrats -edificis intel·ligents, per exemple- que freguen els 500 milions d’euros, un 76% més. També les agències de comunicació disparen la xifra de negoci, i ja superen els 372 milions d’euros, un 64% més que el 2023; com també ho fan les iniciatives de distribució i exhibició de continguts -plataformes, però també sales de cinema, per exemple-, amb una alça del 30% interanual, fins als 536 milions d’euros. Altres baules de la cadena de valor han vist erosionada la seva activitat: és el cas de les empreses de postproducció, que guanyen 88 milions d’euros el 2024, 30 milions menys que el 23; o la tecnologia audiovisual, el segon capítol més potent del sector, amb un retrocés pròxim al 10% any a any, fins als 1.215 milions d’euros.
El sector promet un “creixement sostingut”
Sobre aquestes xifres, la indústria audiovisual catalana promet continuar en una senda de creixement en línia amb què segueix el sector a tot el món -o, en algunes instàncies, a un ritme superior-. Segons l’informe, el mercat creixerà a escala global una mitjana del 4% any a any, per sota de la mitjana que ha mostrat Catalunya en els últims cursos. El president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, assegura que les xifres registrades són “espectaculars”; i prometen un “creixement sostingut que continuarà any rere any”.
A diferència d’altres regions europees, més centrades en l’audiovisual tradicional, Rutllant celebra la centralitat de les noves tecnologies en un Principat que sempre ha destacat més en la infraestructura audiovisual que no pas en el contingut. “La tecnologia va canviant els models de negoci, les regles de joc”, argumenta; fet que amplia els horitzons d’escalabilitat dels negocis.
Per assolir-ho, lamenta la manca de capital privat que afecta el teixit audiovisual, però també el conjunt de les empreses catalanes, que troben cada cop més dificultats per trobar finançament per fer salts significatius. “Hi ha molt de capital públic”, explica Rutllant; si bé les concessions de l’administració són limitades, i permeten encetar projectes, però no mantenir-los i fer-los expandir. “Necessitem més capital privat”, postil·la; assenyalant aparadors internacionals com l’ISE.
L’ISE com a aparador
En aquest sentit, el Departament destaca la participació creixent d’empreses catalanes a l’ISE. El director general del congrés, Mike Blackman, ha cridat al sector a “cridar més alt” per mostrar a la indústria fora de les fronteres catalanes. “Si haguérem sabut com era de fort la indústria audiovisual catalana, hauríem vingut a Barcelona molt abans”, ha postil·lat el dirigent empresarial. Entre les firmes que assistiran al congrés destaquen històriques com Mediapro, Lavinia o Gestmusic; però també firmes en ple creixement, com Cactus Engineering, Ebantic, Driving Studios o NRDmultimedia, entre moltes altres. En aquest sentit, Baró ha anunciat que l’executiu té programades ja diverses reunions amb empreses que busquen establir-se al sud d’Europa perquè aterrin al Principat, sobre la base de la potència de la indústria local.
