La borsa es prepara per a un nou any de turbulències intenses. Després del primer curs del president dels Estats Units, Donald Trump, de tornada a la Casa Blanca, sembla que tot és possible. L’any dels aranzels, de la guerra comercial amb la Xina, la invasió de Veneçuela i una possible compra de Groenlàndia ha donat confiança als inversors baixistes, aquells que aposten pel mal rendiment de les empreses cotitzades, i esperen treure rèdit econòmic d’una caiguda en els resultats o qualsevol altre gir contrari als interessos dels inversors regulars. A prop del final de gener, els baixistes han tornat a ocupar el centre del debat per la mateixa via que ho van fer ara tot just dos anys: Grifols.
El gener del 2024, la farmacèutica catalana patia un atac especulador per part del fons nord-americà Gotham City Research, que va enfonsar el valor dels seus títols a mínims per sota dels 8 euros i va permetre que els líders de l’entitat, amb el financer Daniel Yu i el seu soc, Cyrus de Weck al capdavant, s’embutxaquessin més de nou milions de dòlars en només unes hores amb un rebombori que després s’ha demostrat més que sobredimensionat. Ara ha estat Kintbury Capital, un perfil que ja constava entre els baixistes de Grifols, però que ha disparat la seva aposta contra la catalana fins a l’1% del seu capital -amb intencions, segons als accionistes, igualment insidioses-. Grifols, però, no és ni de bon tros l’única Ibex que consta entre els objectius d’aquesta mena de vehicles de capital.
Grifols i la “manipulació de la cotització”
L’alarma va saltar el passat divendres quan el fons Kintbury Capital, un dels que havia estat present de forma intermitent a la multinacional d’hemoderivats des de l’atac baixista de Gotham, va elevar en fins a dues ocasions la seva posició curta. En una primera comunicació, el fons va disparar l’aposta contra Grifols en una dècima, fins al 0,93%; per finalment portar-la fins a l’1%, en màxims des de la seva irrupció. A la bossa en curt de Kintbury s’ha d’afegir la de Millenium Capital Management, poc per sobre del 0,5%. La catalana està lluny de les cotitzades més atacades, i acumula bones notícies en els darrers mesos -l’aprovació de diversos medicaments en mercats clau, com el nord-americà o l’alemany, o la llum verda de la UE a la seva operativa de plasma a Egipte- que han aconseguit sostenir la cotització. Amb tot, els accionistes de la companyia, així com la majoria d’analistes, veuen poc fonament en les apostes en curt. Fins al punt que l’Associació d’Accionistes Minoritaris de Grifols, a través del seu president Eduardo Breña, ha reclamat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que investigui una possible manipulació de la cotització. Tot plegat a l’espera, especialment, dels resultats de l’any 2025 complet, i la capacitat per enfrontar l’endeutament via flux de caixa que demostri la companyia en finalitzar el curs.
L’energia, en el punt de mira
Cal recordar, en primer lloc, que la regulació espanyola obliga a comunicar totes les apostes superiors al 0,5%, però no les inferiors. A més, alguns reguladors estrangers podrien no exigir a les seves empreses fer pública una posició curta com aquestes. Per tant, totes les dades de la CNMV estan potencialment limitades. Amb les dades disponibles en el gestor borsari espanyol, però, el sector de l’energia és el que més interessa a aquells inversors que guanyen amb una caiguda de la cotització. Entre les més atacades consta Enagás, que ostenta el dubtós honor de registrar la posició curta més gran de tota la borsa espanyola: un 2,13% que va abastar el principal fons d’inversió del planeta, BlackRock, l’octubre del 2025, després de diversos moviments a l’alça. Més enllà de la firma de Larry Fink, però, sobre l’empresa que presideix Antonio Llardén pesen fins a set posicions baixistes. Destaquen també la de Millenium International Management, comunicada a principis del gener, pròxima a l’1,4%, o la de DME Capital Management, més antiga -el darrer moviment data del febrer del 2024-, del 0,91%. En total, les posicions en curt freguen el 7% del capital d’Enagás.
Criden l’atenció també les apostes contra el rendiment de Redeia. Sobre la gestora de la xarxa elèctrica espanyola pesen, segons les dades actualitzades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, tres apostes baixistes rellevants. La de més volum és la de Caisse de depot et placement du Québec, un dels grans inversors institucionals del Canadà, que comunica una posició curta del 0,72% de les accions de l’empresa participada per l’Estat. La segueix de prop el fons d’inversió més gran del món, BlackRock, amb un 0,7%, mentre que AQR Capital Management tanca el llistat amb un 0,6% dels títols. Amb les xifres amb què compta el regulador borsari espanyol, però, sobre Redeia pesen posicions baixistes per un valor de més del 2% del seu accionariat. En aquest àmbit, els experts esperen possibles males notícies vinculades a les conseqüències de l’apagada general que va patir l’Estat espanyol a finals d’abril del 2025. També registra pressió Solaria, amb quatre fons en contra seu a l’espera d’una caiguda, després d’un curs en què ha escalat més d’un 125%; o Repsol, amb només una posició curta, però que se situa en un més que copiós 1,7% del capital, per part d’Elliott Investment Management.
Fora d’aquest sector, consten al llistat de la Comissió Nacional del Mercat de Valors firmes de l’escala de Bankinter, que lamenta dues posicions en curt que sumen prop del 2% del seu capital, malgrat el bon rendiment que està demostrant l’entitat, així com el conjunt del sector bancari. Fora de l’Ibex, acumula apostes contra el seu rendiment eDreams Odigeo, amb fins a set baixistes que sumen més del 5% del total del valor; amb els fons Citadel Advisors (1,3%) i Two Sigma Investments (1,02%) al capdavant, segons les dades de la CNMV.
