La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha acabat fent allò que la pagesia pensava que no s’atreviria a fer: amb el Parlament Europeu regirat, i a l’espera d’una resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea al respecte, Brussel·les ha tirat pel dret i ha posat en marxa el tractat comercial amb el Mercosur -o, com a mínim, la part comercial, que afecta a competències exclusives de l’executiu comunitari-. La conservadora alemanya es va comprometre amb els quatre països de la zona comercial llatinoamericana que posaria en marxa el procés per activar el pacte, peti qui peti, “quan ells estiguessin preparats“. Amb el Brasil, l’Argentina, Uruguai i Paraguai ansiosos per obrir les fronteres comercials amb l’automòbil alemany i la química espanyola, Brussel·les ha estirat la palanca. Ha facilitat el camí de la mandatària l’aquiescència entusiasta dels seus aliats estatals, entre els quals destaca el govern espanyol. El grup parlamentari de Sumar, però, va intentar que no fos així: una proposta no de llei de l’esquerra castellana va arribar a la Comissió d’Agricultura el passat dimecres per instar la Moncloa a no permetre l’aplicació provisional del pacte transatlàntic. Els de Yolanda Díaz van rebre els suports de les esquerres sobiranistes i, especialment, dels partits catalans, Junts i Esquerra Republicana, que han traslladat a la cambra les demandes de la pagesia. Tot i això, els grans partits espanyols -ja acusats a les tractorades “d’assassinar” el camp– han impedit qualsevol oposició: la proposició va caure davant l’oposició de PSOE i PP, grans valedors de les importacions massives al sector carni.
En les seves intervencions, els diputats popular i socialista han transmès les posicions de les seves famílies polítiques a Estrasburg. El representant del PSOE a la comissió, Rufino Sancho, va assegurar que les pors de la pagesia respecte del Mercosur són infundades. Sancho, pagès i ramader -i molt crític, històricament, amb l’obertura comercial cap al Con Sud- ha sostingut que la redacció del pacte que s’ha signat amb els presidents llatinoamericans garanteix la seguretat de la pagesia. “És una oportunitat per al camp, i els petits agricultors estan protegits. No tinguem por, l’acord és positiu”, reiterava. Segons el diputat, les clàusules de salvaguarda i la capacitat dels països de desactivar el tractat si hi ha desequilibris comercials són suficients perquè el negoci dels petits productors no pateixi en endavant. A més, les clàusules de prudència haurien de bloquejar aquells aliments que hagin estat tractats amb químics prohibits a la UE -com ara el clembuterol- a la frontera.
Per la seva banda, la diputada conservadora, Milagros Marcos, ha aprofitat el debat per enaltir el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, a qui adjudica el mèrit de que “els líders del PP europeu es comprometin a reduir exigències ambientals, augmentar la PAC i elevar els controls en origen i en frontera” per a la producció agrària llatinoamericana. “Ara s’entén per què els comunistes han volgut recórrer el tractat del Mercosur: volien torpedinar les garanties assolides pel Partit Popular”, acusava Marcos; que també ha tingut paraules per a l’extrema dreta: “Sorprèn que Vox hagi votat a favor d’aquest garbuix”.
Jordà: “Canviarem el ‘Mago Pop’ pel ‘Mago Feijóo’
En la bancada contrària a l’acord del Mercosur, la diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya, Teresa Jordà, aprofitava per denunciar els girs argumentals dels populars; així com el suport incondicional de l’executiu de Pedro Sánchez, un dels més entusiastes a favor de l’acord. “Per al govern tot és meravellós, i per a l’oposició tot és meravellós gràcies a la seva màgia”, ironitzava l’exconsellera d’Acció Climàtica de la Generalitat; que ha caricaturitzat l’hagiografia que Marcos ha dedicat al seu líder estatal: “Haurem de substituir el Mago Pop pel Mago Feijóo“. A parer de la republicana, el suport a l’acord del Mercosur és -contra el criteri dels socialistes- “trair la pagesia”. “Imposen més controls i més costos als pagesos locals, però obren les portes a productes que no els compleixin”, ha contradit. Similar ha estat la lectura del representant de Junts, Isidre Gavín, que tot considerant que “molts sectors de l’agricultura catalana, i també de l’Estat, sortiran perjudicats”. En aquest sentit, ha qüestionat l’actuació de Sánchez i el ministre d’Agricultura, Luis Planas, en relació amb la pagesia: “no tenen ni idea de com funciona el sector agrari ni ramader, ni a Catalunya ni a l’Estat”, lamentava.
Tant Gavin com Jordà, més enllà de les seves crítiques al tractat com a tal, han disparat contra l’aplicació exprés que ha volgut imposar la Comissió Europea. El tractat, cal recordar, té dues parts: una primera, estrictament comercial, responsabilitat única de la CE; i una segona, més política i amb components inversors, que ha de passar tant sí com no pels parlaments nacionals. Ara bé, l’Eurocambra encara ha de decidir sobre la primera meitat del pacte; i part de les forces polítiques nacionals veu el moviment de Von der Leyen com un signe de menyspreu per les sobiranies de cadascun dels 27. En aquest sentit, el representant de Junts assegurava que “la ratificació no tindria cap sentit” amb una aplicació provisional; mentre que la republicana lamentava que una entrada en vigor sense acord “no garanteix de cap manera el compliment de les clàusules de salvaguarda” que han de servir de filtre -qüestionat- per al mercat local.
La pagesia, en flames
Com ja va avançar Món Economia, les entitats del sector agrari català estaven preparades per tornar al camí de la protesta si Brussel·les tirava pel dret -una opció que, val a dir, entitats de l’escala d’Unió de Pagesos o el Gremi de la Pagesia veien molt llunyana quan va començar a recórrer els passadissos institucionals de la UE-. Després de conèixer-se l’anunci de la presidenta, des de l’entitat majoritària del sector al Principat han instat els estats a “rebutjar l’aplicació provisional del tractat”. “Cap de les mesures anunciades per la CE comporten cap salvaguarda real que no existís abans de la signatura de l’acord”, lamenten els camperols catalans; que arriben a reclamar els governs que “demanin la dimissió” de Von der Leyen per aquesta fugida endavant. Quant als partits espanyols, UP ha denunciat “la postura dels dos partits majoritaris” a l’Estat; una posició que “contribueix a la línia de Brussel·les”. A més, hi retreuen que “no respectin la decisió del Parlament Europeu de posar el text en mans del TJUE”.
Com ja ha explicat Von der Leyen, però, l’anunci del passat divendres només era un tret de sortida. El procés per posar en marxa el tractat durarà encara fins a dos mesos; i estarà penjant de les decisions primer del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, després, de l’Eurocambra. La mandatària ha reconegut que aquesta entrada en vigor és “per definició, temporal i limitada”; i haurà de ser convalidada per les forces polítiques a Estrasburg i aprovada pels jutges dels 27. Els pagesos continuaran pressionant en aquest sentit, i fonts del camp català asseguren, en conversa amb aquest diari, que tenen “indicacions” per part de membres de la cambra de la UE, també dels partits majoritaris, que ara mateix tendeixen cap a un vot en contra, fins i tot si passa el sedàs de la justícia.
