La pesta porcina africana està generant dificultats en aquesta branca de la ramaderia, que és clau en el sector agroalimentari català. Aquest brot que està travessant Catalunya evidencia un model agroindustrial “fràgil”, segons apunta l’investigador d’IDRA, Mauro Castro, en un estudi. A més, aquest informe alerta que en les últimes quatre dècades el sector porcí es troba cada cop més concentrat, ja que el nombre d’explotacions s’ha reduït en un 80%. Des d’IDRA aposten pel model de l’escorxador de l’Armentera i la reobertura d’altres escorxadors municipals arreu del país.
En aquest estudi, anomenat ‘Infraestructures per a l’alimentació sostenible’, des d’Idra analitzen l’evolució de la ramaderia en els últims 50 anys. En aquest temps, s’han reduït fins a 4.400 les granges catalanes, mentre el nombre de porcs s’ha multiplicat per tres fins a superar els 8 milions d’animals. A més, cinc empreses a Catalunya van concentrar un 60% dels sacrificis de porcs que es van executar durant el 2024. Aquestes comapnyies són Vall Companys, BonÀrea, Costa Brava Foods, Casa Tarradellas i Olot Meat Group, i sumen entre elles 10.000 milions d’euros de facturació i 500 milions en beneficis.
Aquesta concentració ha generat que cada granja hagi passat de tenir poc més de 120 porcs a més de 2.000, el que dona lloc a explotacions que donen oportunitat a altres brots com el que viu el sector, per l’alta concentració d’animals i l’ús d’antibiòtics, segons apunten des d’Idra. En aquest sentit, en cas que un porc d’una granja s’infecti, s’haurien de sacrificar la totalitat dels animals, un escenari pel qual “evidencia la fragilitat” d’un model “tan important per l’economia catalana”, afegeix.
Estendre el model de l’escorxador de l’Armentera
Per això des d’Idra proposen com a solució estendre el model de l’escorxador de l’Armentera, a l’Alt Empordà, per garantir l’alimentació sostenible. Aquest escorxador opera sota un model de col·laboració públic-cooperativa-comunitària, i “apunta un camí per al canvi del model ramader”, asseguren des d’Idra.
En aquesta línia, l’estudi planteja la necessitat d’una política que recuperi els escorxadors locals. “L’objectiu no és només impulsar un altre model ramader i alimentari, sinó una política econòmica i territorial resilient, robusta i sostenible”, subratlla.
Les dades de l’IDRA revelen que l’ús d’aquesta infraestructura de proximitat permet als productors esquivar intermediaris industrials i desenvolupar circuits curts de comercialització alimentària. A més, els pagesos registren un augment del marge brut que arriba fins al 46% en alguns casos de venda directa. Així mateix, l’informe destaca que l’escorxador té un alt efecte multiplicador: cada euro invertit en el seu funcionament es tradueix en un retorn de 8 euros d’activitat econòmica local i genera ocupació arrelada al territori.
A més, des d’Idra ressalten que els escorxadors de proximitat són imprescindibles per conservar races autòctones, rares o patrimonials; i per mantenir paisatges agraris diversos.
Per últim, aposten per una sèrie de polítiques públiques per estendre l’exemple de l’escorxador de l’Armentera, desenvolupant un model de gestió públic-comunitari per al conjunt d’infraestructures del sistema alimentari, així com promovent la reobertura d’escorxadors municipals.
