La pagesia catalana continua escalant el seu conflicte amb les institucions europees pels greuges que, a parer seu, estan causant al conjunt del sector primari. Revolta Pagesa ha anunciat noves protestes contra la zona de lliure comerç, a més de contra les recents retallades de la Política Agrària Comuna que ha imposat la Comissió Europea que presideix Ursula Von der Leyen. “Prou normatives que condemnen el camp a la desaparició sobre i que decideixen el nostre futur des de Brussel·les, sense conèixer ni respectar el territori”, etziben a la convocatòria, llançada aquest mateix dimecres al matí. Els productors mobilitzats es manifestaran, segons han anunciat els organitzadors, al Port de Tarragona, a la N-230 a l’altura de Les Bordes i al Coll d’Ares, en un acte transfronterer conjunt amb la pagesia de Vallespir. A més, asseguren que hi haurà “concentracions espontànies arreu del territori català” amb les mateixes consignes.
Segons els pagesos, l’acord entre la UE i els països que formen part de la zona de lliure comerç llatinoamericana -el Brasil, l’Argentina, Urugai i Paraguai- “permet l’entrada massiva de productes agrícoles i ramaders prohibits”. Els aliments importats de la regió estan tractats, alerten “amb pesticides perillosos i hormones de creixement”, i salten al mercat tacats de “costos laborals mínims, desforestació massiva i una manca evident de controls reals”. En aquest sentit, asseguren que un tractat d’aquesta magnitud fa que el continent “perdi sobirania i seguretat alimentària i posi en risc la salut de la població”, en tant que la cura pel efectes alimentaris no és ni de lluny una prioritat per a les autoritats del Con Sud. En aquest sentit, exigeixen “que no se signi l’acord UE-Mercosur”.
A la crida contra el tractat comercial s’afegeix una crítica més explícita cap a les institucions catalanes. Segons Revolta Pagesa, també alçaran la veu contra “els incompliments de l’acord signat a Cervera entre el Govern i el Gremi de la Pagesia Catalana”, una de les primeres enteses a què va arribar l’executiu de Salvador Illa amb el sector a la seva entrada al Palau de la Generalitat. “La majoria dels compromisos no s’han materialitzat”, critiquen els camperols, tot lamentant que “un cop més, les promeses de les administracions queden en paper mullat mentre el camp continua ofegat”. La inacció executiva i l’obertura a mercats menys regulats, constaten, garanteix un resultat “devastador” per al sector primari: “preus per sota del cost de producció, explotacions que tanquen, pobles que es buiden i un territori cada cop més abandonat”. Tot plegat per culpa d’unes polítiques “dissenyades des de despatxos llunyans i completament desconnectades de la realitat”.
L’estat de l’acord
La pressió de la pagesia comunitària, val a dir, ja ha servit per posar en pausa el tractat UE-Mercosur amb l’oposició de diversos països rellevants, amb França al capdavant. A final del desembre, el president, Emmanuel Macron, i el ministre d’economia gal, Roland Lescure, van aconseguir afegir a la seva causa contra el tractat el govern italià de Giorgia Meloni, assolint el quòrum necessari per bloquejar la ratificació del tractat al Consell d’Europa. A l’altra trinxera, a favor del tractat, destaca el govern alemany de Friedrich Merz, que vol obrir la porta als seus productes industrials sense aranzels a l’Amèrica Llatina; i l’espanyol, amb les reivindicacions del ministre d’Agricultura Luís Planas, pels beneficis que genera per a la indústria química de l’Estat i per als subsectors alimentaris d’alt valor afegit, com al vi i l’oli, prevalents a bona part del primari local. Ara per ara, la Comissió negocia amb els estats per afegir les reformes necessàries perquè aprovin el tractat, si bé el marge és petit, en tant que serà difícil que els països del Mercosur acceptin canvis estructurals, com ara la introducció de clàusules mirall, que els obligarien a complir segons quines regulacions europees.
