L’alimentació, a diferència de l’anterior espiral de preus, no ha estat la protagonista de l’encariment de la cistella de la compra d’enguany. Catalunya tancarà el 2025 amb una inflació als volts del 2,6%, en bona manera, per la factura de la llum, que s’ha encarit en mesos en què s’havia abaratit l’any anterior; i pel petroli, que ha tornat a escalar durant diverses setmanes de l’any pel terrabastall geopolític que pateix el sector. Tot i això, les dades de preus publicades per l’Institut Nacional d’Estadística demostren que hi ha certs productes alimentaris que escapen a la normalitat, i s’han inflat molt per sobre de la mitjana de tots els sectors, i han portat la cistella alimentària bàsica ha escalat més de quatre dècimes més que el promig del mercat –un 3% en tot el curs-. Els ous han estat els més damnificats per una espiral industrial que n’ha elevat el cost més d’un 30% en només un any. Altres cares visibles de les compres cada cop més exigents: el cafè, la xocolata i la vedella. Hi ha una munió de factors que expliquen les pujades en aquests productes específics, des de sanitaris -amb malalties del bestiar en algun dels segments clau del camp català i europeu– fins a comercials o mediambientals: els cultius en zones amb meteorologies més extremes comencen a patir els estralls de l’emergència climàtica; i aquells que s’han de moure per cadenes mercantils internacionals han hagut d’esquivar la munió de nous bloquejos establerts en plena guerra comercial.
Segons ha reiterat l’INE, en el cas de les diverses pujades que han patit els ous, hi ha dos factors que l’han portat a fer el salt que ha fet enguany; un de sectorial i un del conjunt de l’economia. En primer lloc, els brots de grip aviària que han esclatat a diversos països occidentals procedents dels Estats Units -entre ells l’Estat Espanyol- han tensat la indústria, que ha vist una oportunitat per monetitzar el risc i encarir el producte final. La normativa sanitària, cal recordar, exigeix que qualsevol explotació d’aviram afectada per la malaltia sacrifiqui el 100% dels animals; i, amb més d’una desena de focus, el mercat s’ha més que ressentit. En les darreres hores, el perill s’ha deixat notar a Catalunya, amb un primer positiu d’un animal a una granja de Bellpuig, a l’Urgell. El Principat, cal recordar, no patia cap contagi des del 2023; i, segons el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, el culpable podria ser un animal silvestre que hauria portat el virus a l’explotació.
En segon lloc, la pujada del preu de la llum genera un efecte dòmino que acaba notant-se al tiquet del supermercat. Tot plegat, a més, unit a un augment sostingut del consum per part dels compradors de l’Estat; que és el tercer mercat que més ous demanda de tota Europa, amb uns 420 milions de quilos l’any 2024, fet que es concreta als volts d’un ou per persona i dia. Això fa, segons un recent informe de l’OCU, que es produeixi un efecte de “ploma i coet” amb aquest producte: “Les pujades es reflecteixen molt ràpidament al preu al supermercat, mentre que les rebaixes es demoren, si hi arriben”. Amb la nova sacsejada a Ponent, doncs, difícilment la calma arribarà al mercat, i tot fa pensar que el 2026 podria començar amb noves tensions en el preu de l’ou per als consumidors del país.
Menjar carn, cosa de rics
Fora dels ous, llastats per una emergència sanitària que ocupa bona part dels productors europeus, els ítems que més han foradat la butxaca dels catalans el 2025 comparteixen una característica ineludible: les seves cadenes de valor han estat distorsionades, en els darrers anys, pels estralls de la crisi climàtica. Condicions meteorològiques extremes de tota mena, des de sequeres perllongades fins a episodis de tempestes, han tensat branques de l’agroalimentària tan importants com la ramaderia bovina o la producció de cafè i cacau. En concret, la carn de vedella ha escalat més d’un 16% en el curs que ja acaba.
Segons les dades de l’INE, l’encariment ja és tendència en els últims cinc anys. Alguns dels principals mercats internacionals de vedella, durant la pandèmia, van haver de sacrificar molts caps per mantenir la rendibilitat de les explotacions, i la cabanya encara no s’ha recuperat del tot. A això s’han d’afegir les crisis hídriques que han patit països com els Estats Units o el Brasil, imprescindibles en el teixit comercial global de carn bovina; així com l’encariment dels cereals per a alimentar el bestiar arran de la guerra a Ucraïna. Els mateixos factors, val a dir, afecten la resta de mercats carnis, si bé amb menys intensitat: l’oví s’encareix per sobre del 6%, mentre que l’aviram ho fa a un 2% en el curs. Només el porc es queda pràcticament estable -abans, evidentment, de la irrupció de la pesta porcina a Catalunya, que ja ha forçat Mercolleida a retallar-ne el preu en fins a tres ocasions, amb una rebaixa acumulada de 26 cèntims el quilo-.
El cacau i el cafè, com l’or
Com en la resta d’àmbits, el cafè i el cacau i derivats escalen a ritmes desenfrenats per un desequilibri entre oferta i demanda. Fins al novembre, segons dades de l’INE, el cafè s’havia encarit un 17%, mentre que la xocolata escalava a un 13%, ambdós anys llum per sobre de la mitjana inflacionista global. Com en el cas de la vedella, els consumidors han de dirigir els ulls cap al Brasil si volen una explicació: el país amazònic pateix una llarga sequera que ha estat ben viva el 2025, i que ha dificultat substancialment la producció del gra. En conseqüència, els futurs d’Aràbiga van arribar a superar els 4 euros per lliura durant el setembre, i la tendència no ha canviat. A més, el país ha estat un dels objectius predilectes de la guerra comercial llançada per Donald Trump, amb aranzels del 40% als seus principals productes agroalimentaris. Malgrat que Europa no posa tanques tan elevades al producte, la mala maror amb el veí del nord ha fet més difícil mantenir l’activitat exportadora, fet que ha tensat el conjunt del mercat. A això s’afegeix un augment de la demanda a la Xina, així com a altres països emergents; per completar el puzle dels preus cafeters disparats.
En el cas de la xocolata, Brussel·les té més a dir en el conflicte. El mercat global detecta, en el 2025, una davallada important del preu del cacau, d’un 45% des de l’inici del curs. El 2024, en plena espiral alcista, va assolir els 12.000 dòlars per tona, mentre que la tardor d’enguany ha arribat a voltar els 5.000 dòlars. Tot i això, el seu principal derivat s’enfila a dos dígits, molt per sobre del conjunt dels aliments. En aquest cas, la normativa imposada per la Comissió Europea posa traves a la comercialització dins el 27 de productes vinculats a processos de desforestació. Aquesta regulació ambiental afecta profundament el principal exportador global, Costa d’Ivori, segons analitza l’Organització Internacional del Cacau. Això, a parer dels analistes de la firma d’estudis Coface, “augmenta la pressió per a una cadena de subministraments sostenible i transparent”. Així, a tocar del final d’any, els analistes de la firma de gestió financera Coface alerten que “la xocolata continua sent prèmium”; enmig, com en el cas del cafè, d’un salt important del consum als mercats emergents. La cistella de la compra, amb tot, no mostra signes de recuperar la pau.
