Dos anys després de l’entrada en vigor de la regulació dels lloguers, les dades apunten a una divergència cada vegada més clara entre els municipis on s’aplica el topall i aquells on el mercat continua sense limitacions. Segons les dades publicades per l’Institut Català del Sòl (Incasòl), els preus dels nous contractes de lloguer a les zones tensionades van situar-se en una mitjana de 876,56 euros mensuals durant el primer trimestre del 2026, un 3,71% més que fa un any. Malgrat aquest increment interanual, la fotografia canvia quan s’analitza l’evolució des de l’aplicació de la regulació. En comparació amb el primer trimestre del 2024, quan va començar a aplicar-se el topall de lloguers, els preus als municipis tensionats són avui un 1,28% més baixos. A Barcelona ciutat, on el lloguer mitjà dels nous contractes arriba als 1.137 euros mensuals, la reducció acumulada és encara més significativa: del 4,71%.
El mercat desregulat no conté els preus
La situació contrasta amb la dels municipis que no formen part d’una zona tensionada. En aquests territoris, el lloguer mitjà se situa en 639,60 euros mensuals, però acumula un augment del 9,53% respecte al 2024. També registra una pujada interanual del 7,33%, molt superior a la dels municipis regulats. Les dades reforcen el debat sobre l’efectivitat de la llei estatal d’habitatge, aplicada actualment a 271 municipis catalans que concentren prop del 90% de la població. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que “la llei funciona i és positiva” i ha reivindicat que Catalunya va ser pionera en desplegar la regulació. “L’habitatge és un dret de la gent, no un negoci sense límits”, ha afirmat. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que la regulació dels preus del lloguer a la ciutat funciona: “Són els resultats que esperàvem”.
A curt termini, però, els preus han mostrat una tendència a la baixa. Respecte al trimestre anterior, els nous contractes han retrocedit un 2,79% a les zones tensionades, un 2,04% a Barcelona i un 2,6% al conjunt de Catalunya. Aquest descens suggereix una certa estabilització del mercat després dels forts increments registrats durant els darrers anys.
Sant Martí i Nou Barris, on més puja el preu
Per demarcacions, Barcelona continua concentrant els lloguers més elevats amb una mitjana de 960,56 euros mensuals, seguida de Girona (676,79 euros), Tarragona (587,84 euros) i Lleida (512,96 euros). Tot i això, totes quatre demarcacions registren descensos respecte al trimestre anterior. A la capital catalana, els increments anuals més destacats es localitzen als districtes de Sant Martí (+7,5%) i Nou Barris (+6,1%). Sarrià-Sant Gervasi manté la posició de districte més car, amb una renda mitjana de 1.599 euros mensuals, mentre que Horta-Guinardó continua sent el més assequible, amb 929 euros.
Pel que fa als municipis, Alella encapçala el rànquing dels lloguers més cars de Catalunya amb una mitjana de 1.798 euros mensuals, seguida de Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Begues i Matadepera. A l’extrem oposat se situen la Sénia, Artesa de Segre, Ulldecona i Flix, totes amb rendes inferiors als 400 euros mensuals.
Un altre dels indicadors que segueixen de prop els analistes és el mercat dels lloguers de temporada. Durant el primer trimestre se’n van formalitzar 2.300 a Catalunya, un 54,8% més que en el trimestre anterior. Tot i aquest repunt, la xifra continua sent un 32,7% inferior a la registrada un any enrere. Barcelona concentra la gran majoria d’aquests contractes, amb 1.845 operacions.
Paral·lelament, l’activitat del mercat mostra signes de recuperació. Entre gener i març es van signar 28.079 nous contractes de lloguer a Catalunya i se’n van extingir 24.675, fet que deixa un saldo positiu de 3.404 contractes. Es tracta del millor registre dels darrers trimestres i apunta a una recuperació de l’oferta després del refredament observat durant el 2025.
Les dades del primer trimestre del 2026 dibuixen així un escenari amb llums i ombres: els preus continuen sent elevats, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, però la regulació sembla haver frenat l’escalada dels lloguers als municipis tensionats, mentre que les zones sense limitacions acumulen increments molt més intensos.
