El 2024 el Govern de la Generalitat va començar a aplicar un topall al lloguer per intentar limitar els creixements que el preu d’aquests vivien i intentar posar fil a l’agulla a la crisi de l’habitatge que està travessant el país. Arran d’aquesta mesura, part de l’oferta de lloguer va traslladar-se als lloguers de temporada, on no hi havia límit al preu que es podia establir per aquests, el que ha generat un nou moviment per part de les administracions d’intentar limitar de nou el preu que aquests lloguers poden tenir, reduint així les escletxes per les quals els propietaris poden evitar el topall. D’aquesta manera, només quedarien fora de la regulació dels habitatges permanents aquells que realment siguin lloguers temporals vinculats a usos recreatius i turístics, i caldria que els propietaris ho acreditessin. Tant la Generalitat com l’executiu espanyol han tornat a mobilitzar-se per modificar les lleis d’habitatge i afegir els lloguers de temporada també dintre d’aquest topall. De fet, el Congrés dels Diputats ha reprès aquest dimarts, un altre cop i dotze mesos després de la seva admissió a tràmit, la fase de discussió del redactat sobre la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions per evitar que aquests s’escapin de les directrius de la Llei d’Habitatge estatals. Una mesura que planteja un nou canvi dins de l’oferta dels habitatges de lloguer i que podria reduir un parc que ja es considera massa escàs.
Si el topall del lloguer va suposar un traspàs de l’oferta dels lloguers a arrendaments temporals, els experts plantegen tres possibilitats sobre com podria canviar el mercat amb aquesta nova regulació. En aquest sentit, s’apunta a un escenari en què part d’aquests habitatges es destinin a lloguer turístic, on els propietaris encara poden obtenir una rendibilitat alta, però que, per altra banda, compta amb un gran nombre de regulacions. Una altra possibilitat és que els propietaris d’aquests immobles que es troben per a llogar es retiri d’aquest mercat i es posin en el de compra. Per últim, el tercer escenari seria que aquests pisos tornessin al mercat del lloguer de llarg termini, on es troba la necessitat d’ampliar l’oferta, però on no està segur que s’observi aquest moviment. “La literatura econòmica és clara en això, i mostra que en el 70% dels casos un control en el lloguer acaba reduint l’oferta”, explica Josep Maria Raya, director de la Càtedra APCE-UPF d’Habitatge i Futur. En aquest sentit, considera que el topall als arrendaments de temporada són “l’enèsim intent de tapar els forats” que troba en les necessitats que té el mercat. A més, els experts també qüestionen l’efectivitat d’aquesta mesura, ja que “caldria saber quin és l’incentiu per tornar a posar els lloguers a llarg termini”, apunta Ramon Bastida, director de la Càtedra d’Habitatge Digne i Sostenible de l’UPF-BSM. “Aquest és l’escenari que es vol aconseguir, però segurament serà la tercera opció per part d’un propietari pel que fa a la rendibilitat que vol treure de l’immoble”, afegeix Bastida.
Dubtes sobre l’efecte en el preu
En els mesos que el topall del lloguer s’ha aplicat a les zones declarades com a tensionades a Catalunya, el preu ha baixat un 1,9%, segons les últimes dades presentades per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, mentre a Barcelona el preu ha disminuït un 4,9% des que la mesura va implementar-se el primer trimestre del 2024. Tot i aquesta reducció generalitzada des de l’any anterior, les dades també apunten que la mitjana del preu de lloguer a Barcelona del segon trimestre de 2025 – 1.135,55 euros al mes- ha pujat un 4,4% en relació amb la del primer trimestre d’aquest mateix any, quan se situava als 1.087,23 euros. Al conjunt de Catalunya, el preu mitjà d’un lloguer s’ha situat en el segon trimestre en els 854,7 euros, un 3,2% més que en el primer trimestre de l’any. Aquest fet, sumat a la generació d’escassetat en l’oferta, fa qüestionar l’efectivitat de la mesura. En aquest sentit, Raya explica que aquesta tendència d’augment en l’últim trimestre es deu a “l’efecte de composició”, i apunta que l’increment es deu al fet que “només queden en el mercat aquells pisos que es veuen més rendibles per part dels propietaris”, i per tant els que són més cars.
Tot i que els resultats del topall del lloguer en el mercat generen interrogants, retirar aquestes regulacions generaria un efecte de creixement del preu encara més elevat del que s’ha observat en aquest últim trimestre, apunta Bastida. “Encara és aviat per començar a desregular el preu perquè altres variables d’aquesta equació no estan ben lligades”, afegeix. En aquest sentit, s’apunta a la necessitat de crear mesures que “ataquin” la manca que hi ha d’habitatge, a més que les regulacions mantinguin la “seguretat jurídica” dels propietaris perquè aquests no se sentin incentivats per treure els seus habitatges del mercat.
Debats sobre la regulació al Parlament i al Congrés
A banda dels efectes que la nova regulació del preu del lloguer de temporada pugui tenir en el mercat, el debat sobre aquesta mesura també s’ha portat a l’àmbit polític. Aquest dimarts s’ha tornat a abordar la qüestió al Congrés dels Diputats després que Sumar, ERC, Bildu, Podem i BNG hagin tornat a fer una proposició de llei sobre els lloguers de temporada, però es dubta que la mesura tiri endavant després del veto de Junts al govern del PSOE.
Aquest intent de regulació es dona en paral·lel de la via que s’està intentant obrir des del Parlament, on PSC, ERC, Comuns i CUP van acordar una llei per regular els lloguers de temporada; però el PPC va anunciar que la portaria al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Segons els populars, la nova llei és un “atac a la propietat privada” i “acabarà d’enfonsar” el mercat de l’habitatge a Catalunya. Des de Junts van afegir-se al PPC, ja que consideren que la regulació “menysté el món local i el Parlament”, a més de crear “inseguretat jurídica”. La formació de Carles Puigdemont va defensar que s’havia d’abordar aquesta qüestió de la crisi de l’habitatge, però amb uns altres procediments.
