La possible aprovació d’una nova moratòria estatal antidesnonaments torna a posar el focus sobre un fenomen que, tot i haver perdut intensitat respecte dels anys més durs de la crisi immobiliària, continua tenint una dimensió elevada a Catalunya. Sumar reclama al govern espanyol que aprovi dimarts el nou decret d’habitatge i que recuperi mecanismes de protecció per a les llars vulnerables. La petició arriba després del desnonament a Madrid d’una dona de 87 anys i en plena negociació entre els socis de l’executiu sobre l’abast de les noves mesures.
Les dades judicials permeten dimensionar el problema. Entre el 2013 i el 2024 es van practicar a Catalunya 139.173 llançaments judicials, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La sèrie inclou els llançaments derivats de procediments regulats per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), execucions hipotecàries i altres causes.
Cauen els desnonaments a Catalunya la darrera dècada
La magnitud era especialment elevada al començament del període. Catalunya va registrar 16.008 llançaments el 2013, 15.606 el 2014 i 15.557 el 2015. Encara el 2016 se’n van practicar 14.069 i el 2017, 13.308. El 2018 la xifra es va situar en 13.941. Des d’aleshores, els llançaments han anat disminuint, encara que amb una interrupció extraordinària durant la pandèmia. El 2019 se’n van registrar 12.446 i el 2020 van caure fins als 5.737, un 54% menys. Aquell any, l’activitat judicial va quedar fortament condicionada per les restriccions provocades per la covid i per les mesures extraordinàries de suspensió dels llançaments aprovades pel govern espanyol. Però el 2021 els llançaments van tornar a pujar fins als 9.398; el 2022 van ser 8.574 i el 2023, 7.148. El 2024 es van situar en 7.381, menys de la meitat dels que es practicaven una dècada abans, però encara una xifra elevada en comparació amb els anys immediatament anteriors a la crisi financera.
El desnonament canvia de perfil
Més enllà de la reducció del nombre total, les dades mostren un canvi profund en la naturalesa dels llançaments. El problema ha passat progressivament de les execucions hipotecàries al mercat del lloguer. El 2013, dels 16.008 llançaments registrats a Catalunya, 10.817 procedien de procediments relacionats amb la LAU, mentre que 4.426 derivaven d’execucions hipotecàries. Les dues vies ja coexistien, però el pes dels lloguers s’ha anat ampliant a mesura que desapareixien els efectes més intensos de la crisi hipotecària. El canvi és especialment visible el 2024. Dels 7.381 llançaments practicats a Catalunya, 5.539 estaven vinculats a procediments de la LAU, mentre que 1.121 corresponien a execucions hipotecàries. Els 721 restants responien a altres causes.
Dit d’una altra manera, tres de cada quatre llançaments practicats a Catalunya el 2024 estaven relacionats amb el lloguer. La crisi dels desnonaments ha canviat així de naturalesa i ja no té principalment el perfil de la família que no pot afrontar una hipoteca, sinó el de la llar que no pot mantenir el pagament del lloguer o que es troba en un conflicte relacionat amb el contracte d’arrendament.
L’efecte extraordinari de les moratòries
La sèrie també permet observar què va passar quan es van introduir mesures extraordinàries de protecció durant la pandèmia. Catalunya va passar dels 12.446 llançaments del 2019 als 5.737 del 2020. La caiguda va coincidir amb la suspensió de determinats procediments i llançaments per a persones en situació de vulnerabilitat, dins del paquet de mesures aprovat durant la covid. I amb la recuperació de l’activitat judicial, els llançaments van tornar a créixer: el 2021 gairebé es van duplicar respecte de l’any anterior i es van situar en 9.398. Posteriorment han anat baixant, però sense tornar als mínims extraordinaris del 2020.
Les mesures de protecció han continuat prorrogant-se després de la pandèmia. El Reial decret llei aprovat el febrer de 2026 va ampliar fins al 31 de desembre de 2026 la suspensió de determinats procediments de desnonament i llançament quan es compleixen els requisits de vulnerabilitat previstos legalment. I ara, Sumar vol anar més enllà i reclama una nova protecció per a les llars vulnerables. La proposta que defensa la formació busca evitar que determinades famílies puguin ser expulsades de l’habitatge mentre no disposin d’una alternativa residencial, també en alguns casos en què el procediment judicial ja ha avançat.
Catalunya, al capdavant de l’Estat
El problema tampoc és homogeni territorialment. El 2024 Catalunya va registrar 7.381 llançaments, el 26,8% del total estatal, i va ser el territori amb més casos. La proporció és especialment significativa si es té en compte que Catalunya representa aproximadament el 16% de la població espanyola. Les dades més recents confirmen aquesta concentració. Durant el primer trimestre de 2025 es van practicar 2.069 llançaments a Catalunya, el 28,2% dels registrats al conjunt de l’Estat.
En una dècada, Catalunya ha passat dels 16.008 llançaments de 2013 als 7.381 de 2024, una reducció superior al 50%. Però aquesta baixada no ha fet desaparèixer el fenomen ni n’ha reduït necessàriament la complexitat. La principal transformació és una altra: el lloguer ha substituït la hipoteca com a principal escenari dels llançaments. I és sobre aquesta realitat, molt diferent de la de la crisi immobiliària de fa quinze anys, que haurà d’actuar qualsevol nova moratòria que aprovi l’executiu espanyol.
