El comerç electrònic es continua posicionant com una de les grans opcions per als ciutadans a l’hora de comprar. Segons l’estudi publicat aquest dimarts per Ecommerce Europe i EuroCommerce, durant el 2022 l’augment del e-commerce al Vell Continent va ser del 6%. Pel que fa a la facturació, el sector va ingressar un total de 899.000 milions d’euros tot i “un entorn econòmic i polític canviant”, en el que s’inclou l’impacte de la guerra a Ucraïna o la inflació que van reduir el poder adquisitiu dels consumidors. Tot i això, l’informe destaca que, precisament, l’augment dels preus, va ser el principal motor de l’augment de la facturació del comerç electrònic a molts països europeus.
Per il·lustrar l’impacte significatiu de l’alça de preus al sector, l’informe assegura que el creixement del comerç electrònic europeu ajustat a la inflació va ser negatiu, ja que durant el 2022 es va reduir un 2%, el que suposa el primer cop a la història que el sector registra aquestes xifres vermelles.
Les úniques regions del continent que van resistir el sotrac del 2022 van ser l’est i el sud d’Europa amb augments del 5 i el 13% respectivament. El 2023, el comerç electrònic va començar a recuperar-se a mesura que la inflació va disminuir, la qual cosa ens va portar a projectar un retorn al creixement el 2023 (+2%).
Un altre aspecte que planteja l’informe és la demanda creixent d’un comerç electrònic més sostenible, que s’espera que es basarà en lliuraments i devolucions més eficients, així com en patrons de consum i producció més ecològics. En general, les conclusions clau de l’informe suggereixen que el sector està desenvolupant la resiliència necessària per superar els reptes multifacètics dels nostres temps.
En aquesta línia el secretari general d’Ecommerce Europe, Luca Cassetti, ha assegurat que han detectat que les empreses europees “encara s’enfronten a obstacles importants, especialment en relació amb la venda transfronterera” tot i el ple funcionament del mercat únic europeu. En aquest sentit, reclama que els responsables polítics tenen redueixin “la fragmentació del mercat” i eliminin els tràmits burocràtics per a les operacions comercials transfrontereres a Europa. Alhora, Cassetti també ha afegit que s’han de “dissenyar polítiques a prova de futur i neutrals per als canals, capaços d’adaptar-se a les expectatives de les empreses i dels consumidors en evolució alhora que tenen en compte les realitats empresarials, serà primordial quan comenci el pròxim cicle de la UE”.
Per la seva part, la directora general d’EuroCommerce, Christel Delberghe, ha comentat que “la visió del consumidor està canviant ràpidament i que combinar la interacció en línia i fora de línia s’ha convertit en la nova normalitat. El 2022, amb l’augment de la inflació, els consumidors es van tornar molt més sensibles als preus. Cada cop més buscaven estalviar diners i ho van fer també comparant i diversificant els seus canals de compra en línia i fora de línia. Esperem que les vendes en línia continuïn creixent en els pròxims anys, arribant a un 30% estimat de les vendes al detall el 2030. Estar present en línia s’ha convertit en vital per a molts minoristes, especialment per a les empreses més petites”.
