La Xina sap que qualsevol posició que adopti en la guerra d’Ucraïna serà una posició complexa. Ningú pot obviar les dificultats que està trobant en l’erràtica invasió la Rússia de Vladímir Putin, el seu principal aliat. De moment, són moltes les incògnites que envolten el paper que el règim comunista podria tenir en el conflicte a mesura que vagi evolucionant. Els experts opinen que el més probable és que Pequín continuï en una posició d’ambigüitat calculada pels nombrosos interessos econòmics que la lliguen als països occidentals. Però, de totes formes, es descarta que abraci el conflicte amb fervor bèl·lic que es tradueixi en ajuda militar descarada i amb tropes. El que s’espera és més aviat un suport econòmic perquè el Kremlin no col·lapsi isolat per les sancions d’Occident. Però més enllà d’això, la sort de Putin en aquesta operació serveix també als xinesos d’exemple per saber què els podria esperar a ells si es trobessin en una situació semblant.
L’últim posicionament xinès sobre la guerra el va expressar divendres passat el president del país, Xi Jinping, en conversa amb al seu homòleg dels Estats Units, Joe Biden. Xi Jinping, que des de l’inici de la invasió ha rebut tocs d’atenció des de Washington, apel·la a la “responsabilitat internacional” i a treballar per “la pau i la tranquil·litat mundial”. “Els fets mostren un cop més que les relacions d’estat a estat no poden arribar al punt de la confrontació. El conflicte i la confrontació no beneficien ningú”, va dir Jinping a Biden en una videotrucada en què els dos mandataris van abordar el conflicte, segons la informació de la televisió estatal xinesa. Jinping va advertir a Biden que la pau “afronta greus desafiaments”.
Precisament Biden, de viatge a Europa, s’ha referit aquest dijous a la seva conversa amb Jinping de la setmana passada per revelar el missatge que li va traslladar: “Li ho vaig deixar clar. No vaig fer cap amenaça, però li vaig deixar clar per assegurar-me que entenia les conseqüències que podia tenir el fet d’ajudar Rússia”. “Vaig indicar-li que es posaria en perill significatiu”, ha afegit el mandatari dels EUA. Biden ha participat a la cimera de l’OTAN a Brussel·les, amb la presència dels líders dels 30 Estats membres. En el seu comunicat final, els aliats interpel·len directament la Xina perquè s’abstingui d’oferir a Rússia qualsevol tipus de suport a la guerra i ajudar-la a evitar les sancions”.
Pequín no ha condemnat la invasió però va amb peus de plom
Tot i aquests missatges de concòrdia, els experts destaquen que la Xina encara no ha condemnat la invasió. Això vol dir que l’aprova? Cesáreo Rodríguez Aguilera, expert en relacions internacionals de la Universitat de Barcelona (UB), creu que la Xina “està observant molt atentament” el que està passant a Ucraïna i que en realitat no té “intencions imminents” d’endinsar-se en operacions militars semblants com podria ser la conquesta que té pendent de Taiwan. Precisament, allà el govern taiwanès ha mobilitzat reservistes pel temor d’un atac xinès, que l’any passat ja feia moviments a la frontera que també van aixecar rumors de guerra mundial. Per tant, el que fa Putin a Ucraïna, diu Rodríguez Aguilera, “li serveix una mica com a inspiració”.
Ara bé, Pequín contempla amb cautela els efectes de les sancions econòmiques, també tenint en compte que si ofereix un suport indissimulat a Putin “segurament hi hauria conseqüències negatives”. És per això que aquest expert veu “molt improbable” que de moment la Xina faci arribar armament a Rússia que, d’altra banda, en té suficient. El que sí podria és oferir un suport en subministraments com medicines, tecnologia o drons. “Però van amb peus de plom, tot i que l’aliança amb Rússia és molt forta, no ha condemnat la invasió i ha comprat la retòrica de Putin”. En tot cas, en la darrera votació que hi va haver a l’assemblea de l’ONU sobre la situació a Ucraïna, la Xina es va abstenir.
Si Putin cau, ells seran els següents
En la mateixa línia que Rodríguez Aguilera opina el politòleg Miquel Vila, del Catalonia Global Insitute. En conversa amb EL MÓN, Vila també apuntala la idea que és difícil saber si la Xina està satisfeta amb la situació actual de guerra. Vila també és del parer que els xinesos no tindran una implicació directa en la guerra a nivell militar, sinó que més aviat a partir de subministraments discrets o secrets. Així doncs, és d’esperar que mantingui “la calculada ambigüitat” perquè també és cert que “tampoc li interessa del tot que Rússia fracassi o el règim de Putin acabi col·lapsant”. Això, opina Vila, “acabaria afectant l’aliança amb Pequín i deixaria un escenari en el qual Occident, un cop liquidat Putin, veuria la Xina com “els següents a la llista”, sobretot el govern del Partit Comunista.
Aquest politòleg opina que no es pot saber fins a quin punt a la Xina comparteixen l’operació de Putin, no tant perquè no hi estiguin d’acord sinó per la situació de sancions econòmiques i d’inestabilitat que pot derivar en conseqüències negatives que els poden afectar. D’altra banda, Vila apunta el fet que la política de la Xina dels darrers anys ha estat “d’intentar preparar-se per a una situació similar al que està vivint Putin a nivell de sancions”. De totes formes, la Xina comparteix la narrativa russa dels greuges d’Occident i que la guerra no és tota per culpa dels russos sinó també per responsabilitat de l’OTAN.
Les sancions són un dels principals aspectes que manté la Xina en posició d’espera. Al principi de la invasió la UE va decidir desconnectar Rússia de la xarxa SWIFT per dificultar pagaments bancaris. Ni de bon tros, però, aquesta mesura acaba amb les capacitats de Rússia. “Ara per ara és molt d’hora per poder concloure sobre el col·lapse de l’economia russa perquè no sabem fins a quin punt els efectes de les sancions s’estan produint”, diu Vila. Las targetes Visa i Mastercard dins de Rússia encara funcionen, però ara el país emetrà les seves targetes Union Pay, que és el sistema que fa servir la Xina i la Índia. Està per veure la reacció de les empreses xineses respecte de les sancions, sobretot aquelles que tenen més relació amb el món occidental.
Les criptomonedes per saltar-se les sancions
En el terreny econòmic, també hi juga un paper important l’àmbit de les criptomonedes. Tant Rússia com la Xina són dos dels països on hi ha més “miners de bitcoin” —els responsables de generar els primers bitcoins i facilitar transferències—. Luz Parrondo, directora del Postgrau en Blockchain i altres tecnologies DLT de la UPF-BSM, explica en declaracions a EL MÓN que les criptomonedes poden ajudar Rússia a superar “bloquejos i controls” perquè es tracta de diner en metàl·lic “digital”. El diner metàl·lic, recorda Parrondo, ha servit sempre en temps de guerra i altres situacions per “superar controls”. Ara la tecnologia fa aquesta funció “més eficient” amb les criptomonedes, que tenen menys barreres que el diner metàl·lic físic, es poden guardar en un pen drive o en dispositius i fan el transport i les transaccions molt més eficients i àgils. Parrondo es mostra convençuda que els oligarques russos tenen en aquest camp moltes possibilitats per superar bloquejos.
Les possibilitats que tinguin els russos de continuar amb la seva vida més enllà de la guerra també és un aspecte que cal tenir en compte a l’hora de pensar en escenaris futurs. Els russos fins ara viatjaven i coneixen altres realitats. La guerra els torna a tancar en el seu país pràcticament. Tot i que Miquel Vila creu que un canvi en el règim de Putin no vindrà tant pel fet que els russos perdin qualitat de vida, poder adquisitiu i passin gana. Els oligarques que donen suport al Kremlin poden tenir un paper més important en l’evolució del conflicte. I, com opina Cesáreo Rodríguez, cal estar atents al paper que facin els generals de l’exèrcit i fins a quin punt segueixen els passos del màxim dirigent, de qui es diu que ningú gosa dur-li la contrària. Són ells els que podrien posar el límit, que podria estar en no pitjar el botó nuclear.
