La guerra global contra el terror fracassa en el 20è aniversari de l’11-S

EUA recorda els atemptats més mortífers de la història

Aquest dissabte es compleix el 20è aniversari dels atemptats contra les Torres Bessones de Nova York, un fet que va deixar el món glaçat en comprovar com la principal potència mundial era atacada de forma espectacular per un grup de terroristes suïcides. Terroristes jihadistes van segrestar diversos vols comercials per canviar-ne la direcció i acabar encastant-los contra el World Trade Center a l’illa de Manhattan i contra la seu del Pentàgon a Washington, causant al voltant d’unes 3.000 víctimes mortals.

“L’11-S, llevat de l’atac del Japó a Pearl Harbor [Hawaii] durant la Segona Guerra Mundial, va ser el primer atemptat que va patir EUA dins del territori estatunidenc”, recorda Jaume Claret, director del màster universitari d’Història del món contemporani de la UOC. Els atemptats es convertiran a partir d’aleshores en la principal justificació de la política de defensa dels EUA “per tal de protegir el territori nord-americà”.

L’atac, que va tenir com a objectius “els símbols del poder polític, econòmic i militar dels EUA”, va fer realitat “el pitjor malson” que podia esperar EUA, que fins alehsores només havia estat víctima d’atemptats en ambaixades a l’estranger, assenyala Claret. L’historiador explica, en declaracions a EL MÓN, que després dels atemptats van retornar els falcons a la Casa Blanca, partidaris de la política exterior agressiva, concretada amb el desplegament a l’Afganistan i la guerra a l’Iraq.

En definitiva, com explica per la seva banda l’investigador del CIDOB Moussa Bourekba, a partir de l’11-S del 2001 s’obre una nova pàgina en la història, marcada per la visió culturalista del politòleg Samuel Phillips Huntington sobre el “xoc de civilitzacions”. La teoria l’abracen els neconservadors de l’administració Bush. Es fixa com a enemic mundial número u el terrorisme transnacional d’arrel jihadista liderat per Osama Bin Laden, “que ha de ser eliminat de la Terra”, rememora Bourekba en declaracions a EL MÓN.

Osama Bin Laden al costat de l’altre líder d’Al-Qaeda Ayman al Zawahiri / EP

En la nova etapa el nou enemic ocuparà el lloc que durant la Guerra Freda va tenir el comunisme. En aquest cas amb la dificultat, precisa Bourekba, de distingir entre terrorisme jihadista, islamisme polític —que usa la religió amb fins polítics, però no la violència— i l’Islam en general. Els EUA lideraran una lluita que, a nivell internacional, es presenta entre “els valors occidentals i la barbàrie”.

Els grups terroristes es consoliden

L’investigador del CIDOB pensa que després de 20 anys de “guerra mundial contra el terror” el projecte “no només ha fracassat” sinó que, a més a més, els grups terroristes que pretenia combatre “han estat resilients, s’han consolidat i expandit en el món”. “No fa falta ser coronel per veure que hi ha un problema en l’estratègia que s’ha utlitzat”, remarca Bourekba.

Que l’estratègia dels EUA ha estat errònia també ho assenyala Jaume Claret, de la UOC, i explica que els detalls de les operacions que s’han portat a terme en aquests 20 anys es podran analitzar amb més detall amb la pròxima publicació de The Afganistan Papers: A Secret History of the War, a càrrec del periodista de The Washington Post Craig Whitlock. El periodista ha parlat durant aquest anys amb autoritats del Pentàgon en entrevistes la premissa de les quals era parlar amb transparència sobre les actuacions a l’exterior.

Els 20 anys posteriors a l’11-S donen pas a l’unilateralisme d’EUA “amb la decisió immediata d’anar a l’Afganistan per castigar i venjar els resposnables” dels atemptats. El cor del país ha estat atacat i “vol respondre com li dona la gana, sense tenir en compte l’opinió de l’ONU per intervenir a l’Iraq”, comenta Bourekba. “La seva prioritat era eradicar el terrorisme i neutralitzar qualsevol actor que financés o allotgés organitzacions terroristes”.

En aquesta lluita, apunta l’investigador del CIDOB, “neix la retòrica de la dictadura o terrorisme”, és a dir l’aliança amb règims autoritats que evitin tenir atemptats terroristes. “Això ha estat una excusa per a règims autoritaris per enfortir-se i restringir llibertats a països com Egipte, Marroc, Algèria, Tunis, Jordània i Aràbia Saudita“. Bourekba denuncia que “el terrorisme s’ha usat com a pretext per castigar, torturar o reprimir qualsevol forma de dissidència política, no només amb el silenci d’Occident sinó també amb el consentiment”.

Afganistan, el fiasco d’una retirada que volia acabar bé

Per la seva banda, el codirector del Màster en Prevenció de la Radicalitzaciío i Violència Global de la Universitat de Barcelona Xavier Torrens analitza els darrers esdeveniments al voltant de l’evacuació de tropes de l’Afganistan. Aquest expert opina, en declaracions a EL MÓN, que la retirada havia forma part d’una “política simbòlica clara” perquè els EUA vola “sortir relativament bé en el 20è aniversari dels atemptats”. El final “tortuós”, que només beneficia el relat d’Al-Qaeda, Estat Islàmic i els talibans, “ningú l’esperava”.

“Els EUA i Europa —apunta Torres— es preocuparan per evitar atemptats terroristes a Occident i per acollir els refugiats que van poder fugir en el rescat aeri. La incògnita són el mig milió de refugiats que l’ONU preveu d’ara a finals d’any”. En clau de política nord-americana, Joe Biden ha tancat amb aquesta operació “una etapa llarga de dues dècades impulsada per George Bush fill i agreujada per Donald Trump”.

Refugiats afganesos a Cádiz / EP

“Biden i Kamala Harris s’han vist abocats a tancar malament un problema que s’arrossegava des de fa una dècada, per no haver-lo tancat tan bon punt van acabar amb el terrorista jihadista Osama Bin Laden“, afegeix l’expert.

Tot i que el món no està en el mateix punt que el 2001, Torrens creu que “ara el terrorisme islamista és un greu problema per a les persones musulmanes que estan sotmeses a dictadures on es produeixen atacs mortífers perquè les consideren heretges i és un problema per a les persones occidentals perquè ens titllen d’infidels”.

Atemptats en els propers mesos

Aquest epxert de la UB vaticina que “es produiran atemptats d’ara al Nadal assassinant a éssers humans innocents en ciutats emblemàtiques, sigui Barcelona, París, Londres o Berlín“. I sobre la possible resolució del conflicte, Torrens apunta com a eina “les transicions democràtiques impulsades des de les pròpies poblacions musulmanes que pateixen les actuals dictadures islamistes”.

Per Torresn, “a mitjà termini, la via de resolucó és la prevenció dels extremismes polítics amb la socialització preventiva de la violència i les ideologies extremistes, com ho és l’islamisme radical, i a curt termini, la detecció policial per tal d’evitar atemptats terroristes jihadistes, com els que s’intentaran efectuar en els propers mesos”.

Comentaris

    ciutadà 11/09/2021 9:53 am
    Vietnam i Afganistan. Terrorisme 2. EEUU 0.

Nou comentari