La vacuna contra el coronavirus ha estat mereixedora de moltes notícies aquest any, però no del Premi Nobel de Medicina. Han estat el nord-americà David Julius i el libanès Ardem Patapoutian els que han guanyat el guardó d’enguany per haver descobert els receptors de la temperatura i el tacte. La seva feina ha permès que a dia d’avui s’entengui de quina manera la calor, el fred i les forces mecàniques poden desenvolupar els impulsos nerviosos que ens permeten veure i relacionar-nos amb el món de la manera que ho fem.
La vacuna contra la Covid-19 era, per a molts experts, la favorita d’enguany, ja que es tracta del fàrmac que ha aconseguit que en pocs mesos haguem començat a tenir unes vides una mica més normals i que s’assemblin més a l’època prepandèmia. De fet, el premi hauria estat per Katalin Karico i Drew Weissman, per haver descobert l’any 2005 les vacunes amb ARN missatger, que és el mètode que s’ha utilitzat en aquesta pandèmia per vacunar la població contra la Covid-19. Gràcies a aquest descobriment de fa més de 15 anys, milions de persones s’han vacunat enguany contra el coronavirus.
El Nobel de Medicina s’ha anunciat aquest dilluns. Demà dimarts s’anunciarà el de Física; el de Química, el dimecres; el de Literatura, el dijous; el de la Pau, el divendres; i el d’Economia, el proper dilluns. L’any passat van guanyar aquest premi tan important en la categoria de Medicina els investigadors Harvey J Alter, Michael Houghton i Charles M Rice per haver descobert el virus de l’hepatitis C, que és la malaltia que causa la inflamació crònica del fetge. Es tracta d’una malaltia importantíssima, perquè actualment afecta a uns 70 milions de persones a tot el món i provoca fins a 400.000 morts anuals. Aquesta malaltia, a més, és una de les principals causes del càncer de fetge i de trasplantaments.
