La cancellera alemanya Angela Merkel, la primera dona escollida com a cap del govern al seu país, abandona finalment l’escena política després de 16 anys en el càrrec. Alemanya celebra aquest diumenge unes eleccions legislatives que han de posar les bases d’un nou lideratge per al país. La Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU), el partit de Merkel, hi presenta un nou candidat, Armin Laschet, que no disposa del suport que fins ara ha tingut la seva predecessora. En el moment de dir adeu a una dirigent que s’ha forjat una reputació de líder totpoderosa a la Unió Europea (UE) els experts en ciència política analitzen els pros i contres d’un llegat polític que deixa petjades més enllà de les fronteres del seu país.
A l’hora de fer un balanç general de la figura de Merkel, els experts consultats per EL MÓN coincideixen a manifestar que la cancellera alemanya serà recordada de forma més favorable que negativa. “Hi ha un lideratge simbòlic de Merkel que ha estat positiu per a molts europeus en moments durs dels darrers anys”, sosté la professora de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ana Sofía Cardenal. Amb la crisi de la Covid-19 s’ha l’ha posat en diverses ocasions com a exemple de lideratge femení.
De crisi en crisi
De fet, d’ençà que aquesta doctora en química va agafar les regnes del govern alemany el 2006, amb 51 anys, ha anat encadenant crisis: un col·lapse del sistema financer mundial el 2008, les amenaces de dissolució de la UE, la gran onada migratòria cap a Europa el 2015 i la pandèmia de la Covid-19. “Passarà a la història de manera més aviat favorable, el record que deixarà serà positiu, però s’ha de fer esment dels errors que ha comès”, diu per la seva banda Cesáreo Rodríguez-Aguilera de Prat, catedràtic de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB) expert en relacions internacionals i política europea.
El paper de Merkel en la crisi financera global del 2008, que es va desencadenar pel col·lapse de la bombolla immobiliària del 2006 als EUA, té clarobscurs. Per una banda, a Merkel se li reconeix el seu lideratge fort, que va ajudar el bloc europeu a superar les turbulències. “La seva estabilitat i solidesa va fer que el vaixell de la UE aguantés en aquesta crisi”, afirma Cardenal. Però qüestiona la manera de prendre decisions de la cancellera en aquell moment, caracteritzada per certa vacil·lació: “No va prendre decisions dures, però tampoc va sortir a rescatar els països que estaven en crisi com Grècia, el cas més clar”.
A Merkel se li reconeix el seu lideratge fort que va ajudar el bloc europeu a superar les turbulències durant la crisi financera del 2008
La greu crisi financera a Grècia, que es va desencadenar el 2010 a causa d’anys d’especulació bancària, va requerir la intervenció dels socis europeus. En aquell capítol Merkel també va tenir un paper ara qüestionat pels experts a l’hora d’establir les condicions per ajudar els grecs a sortir del pou. Rodríguez-Aguilera considera Merkel responsable de la “imposició absurda i dogmàtica d’una política d’austeritat per al sud d’Europa”. Per a Alemanya, expulsar Grècia de l’euro era “excessivament arriscat”, però tot i així l’alternativa va ser la imposició de polítiques “d’una gran duresa” que insistien en “la negativa ortodòxia de l’austeritat”.
Els interessos del seu país, per davant
Tot i que a Merkel se li reconeix haver estat el lideratge més fort i estable de la UE, en paraules de la professora Ana Sofía Cardenal, “la seva principal motivació ha estat sempre la defensa dels interessos d’Alemanya”. Aquest tret en la política de Merkel es veu en aspectes com la discussió sobre els eurobons, que cita el catedràtic Cesáreo Rodríguez-Aguilera: “Tot i que va dir que mentre visqués políticament haurien de passar per damunt del seu cadàver perquè Europa tingués eurobons, al final ha acceptat per la Covid una cosa que s’hi assembla bastant, les subvencions a fons perdut”.
En l’aspecte econòmic, Merkel s’ha curat en salut per no posar el seu país en dificultats en solidaritzar-se amb la resta de socis europeus. En aquest sentit, Rodríguez-Aguilera destaca el “rebuig frontal a mancomunar el deute“, malgrat que la majoria d’experts consideren que sense aquest mecanisme la unió econòmica “queda coixa”.
La posició “radicalment contrària” a la integració fiscal d’Europa fa que el catedràtic de la UB vegi la CDU de Merkel allunyada del federalisme defensat en època Konrad Adenauer. “La CDU s’ha obert més al neoliberalisme econòmic i l’entusiasme federalista dels pares fundadors democratacristians s’ha refredat moltíssim”. Merkel es revela així “més com una nacionalista alemanya, que no pas com una federalista europea; encara que no se la pot acusar de ser anti-europea, no ha impulsat la integració federal”.
La cancellera alemanya ha actuat sovint buscant la defensa dels interessos del seu país per davant de tot
El maig del 2019 es va convertir en una altra data destacada en la trajectòria de Merkel, en un moment en què les relacions entre la UE i el govern dels EUA, en mans aleshores de Donald Trump, estaven refredades. La cancellera alemanya va pronunciar un discurs a la Universitat de Harvard que ara, a l’hora de fer balanç del seu llegat, serveix per reconèixer-li “un lideratge inspirador, en què semblava el baluard de les democràcies occidentals i els drets humans”, destaca Ana Sofía Cardenal. En aquell discurs, Merkel plantava cara a l’estil de política salvapàtries del trumpisme amb frases que seran cites recordades: “No disfressin les mentides com a veritat i la veritat com a mentida” i “enderroquin els murs de la ignorància i l’estretor mental”.
La relació amb dirigents autoritaris
Tot i aquesta encesa defensa de valors democràtics, en aquest capítol la trajectòria de Merkel també presenta taques, com apunten els experts consultats. Ana Sofía Cardenal admet rotunda que la líder alemanya “ha pactat constantment amb els pitjors dictadors” i apunta la posició “no gaire clara” de la UE envers Rússia, un fet que podria enllaçar amb els interessos econòmics d’Alemanya en aquell país pel que fa al gas. Una situació semblant es viu amb la Xina.
Rodríguez-Aguilera s’apunta també a amonestar Merkel a causa de la seva relació amb alguns dirigents considerats autoritaris, sobretot pel seu “silenci davant de Putin i Orban”. La seva actitud ha sigut indulgent amb el primer pel gas i amb el segon per negocis alemanys a Hongria, cosa que el catedràtic de la UB troba “inadmissible”. “La democràcia hongaresa s’ha convertit en una ficció i Merkel ha aturat l’exclusió del Partit Popular Europeu del partit de Viktot Orban, que al final ha marxat sense que l’expulsessin”.
El paper de la dirigent alemanya en la crisi migratòria del 2015 aconsegueix cert consens entre els politòlegs, però també hi ha qui hi veu punts foscos. “Va pactar amb Turquia perquè fes la feina bruta a la UE amb la gestió de la crisi de refugiats sirians”, sosté Ana Sofía Cardenal, si bé reconeix que va acabar acceptant una quota molt elevada de persones. “L’acollida d’un milió de refugiats és insòlita, no s’ha tornat a repetir, va ser una decisió políticament arriscada i li va sortir bastant bé”, valora per la seva banda Rodríguez-Aguilera.
On no hi ha ombra de dubte és en el posicionament frontal de Merkel contra l’extema dreta al seu país. Tot i que la popularitat de l’Alternativa per Alemanya (AdF) ha preocupat els darrers anys, en les properes eleccions no té opcions. El posicionament ferm contra el partit de la resta d’organitzacions hi ha pogut contribuir. “No hi ha cap possibilitat que entri en un govern. A Alemanya, com a França, davant l’emergència de l’extrema dreta han decidit aplicar el cordó sanitari”, remarca Cardenal. “El centre dreta moderat ha tingut molt clar no pactar mai amb la ultradreta i Merkel ho ha tingut sempre claríssim”, afegeix Rodríguez-Aguilera.
Una Alemanya estable
Merkel deixa Alemanya en una situació més aviat estable, però els experts afirmen que un cop desaparegut el seu lideratge la CDU tindrà dificultats per remuntar, com ja es veu en algunes enquestes. El fet d’haver governat en coalició amb els socialdemòcrates, també fa pensar que grans canvis no es veuran en el futur immediat. Probablement el país continuï amb “la combinació de les polítiques liberals i les socials”, sosté Cardenal.
Merkel ha consolidat l’ordoliberalisme, una economia de mercat amb elements proteccionistes
Els alemanys, centrats en l’interès que la seva economia funcioni, no son presa fàcil del populisme ni les receptes fàcils. Amb Merkel “s’ha imposat l’ordoliberalisme, una vella escola econòmica dels anys 30 que accepta economia de mercat amb elements proteccionistes”, explica Rodríguez-Aguilera. Merkel ha liderat tres governs en coalició amb els socialdemòcrates i les conseqüències de les polítiques mes impopulars les han pagat més aquests que no pas els conservadors. Ara bé, el catedràtic de la UB opina que “les retallades” aplicades per Merkel “no es poden comprar amb les fetes al Regne Unit o Grècia”. De moment, “l’estat social a Alemanya continua sent fort, amb algunes privatitzacions, però l’estat del benestar segueix sent una cosa important i seriosa”.
