Xavier Sardà es troba de promoció del seu últim llibre, una novel·la en la qual torna a incidir en la mort. Centrada en un petit cementiri al costat del mar, el periodista inicia una història de la qual ha volgut parlar amb ‘El Mundo‘. Ara bé, l’entrevista conté, a més a més, unes incendiàries declaracions sobre l’independentisme.
“La gent té una ideologia que consisteix a obtenir la independència de Catalunya i entén que s’ha de fer un procés de convicció dels ciutadans. Jo ja m’he manifestat que no em sembla la solució de res. Una cosa és que en un país mani l’esquerra o la dreta, i una altra cosa que uns vulguin independitzar-se i els altres no. Mitja Catalunya és incompatible amb l’altra“, engega contundentment.
I és que assegura que ara ens hem de centrar tots en mantenir les relacions personals d’una manera òptima, perquè la situació busca enfrontar-nos: “Aquí a Madrid em diuen ‘espanyolista’ i a Catalunya em diuen que sóc un ‘independentista tapat’. Bona senyal, suposo”.
El problema, segons Sardà, és que els independentistes estan “instal·lats en el conflicte“: “Així és molt difícil retrocedir. És un conflicte nostàlgic en el sentit que és molt probable que no sigui resolutiu. La convivència és bàsica, encara que la gent s’hagi decantat per una postura o una altra”.
Manifestar la seva opinió clarament li ha costat moltes crítiques: “Hi ha gent que considera que tinc una opinió equivocada. El judici que estem tenint és una adversitat per a tot i per a tots. Jo sóc molt crític perquè els passos que està fent l’independentisme han afectat als que són independentistes i als que no. Penso que les coses s’acabaran posant al seu lloc. Però, insisteixo, no hi ha persones que m’hagin deixat de parlar per opinar com opino. Ara, que per molts radicals a Catalunya, jo sóc una merda. D’això no tinc cap dubte”.
Sardà, de nou, tan sincer com sempre. Centrat a la seva nova novel·la, caldrà veure si es converteix en una de les més venudes aquest Sant Jordi.
