Toñi Moreno parla dels problemes de la maternitat: “Ho vaig passar molt malament durant l’embaràs”

La presentadora assegura que "mai no et recuperes" si ets mare després dels 40 anys

Toñi Moreno reivindica la maternitat real des que es va convertir en mare a principis de l’any passat. La presentadora va tenir la seva filla amb 46 anys, el que va provocar que el postpart fos una mica més complicat. En parla en el seu llibre, un relat en el que dona consells i se sincera sobre les dificultats de ser mare més enllà del 40 i, a més a més, sent mare soltera.

N’ha donat més detalls en una xerrada amb Jesús Vázquez, que l’ha entrevistat en el seu canal de Mtmad. Sincera i transparent com sempre, Toñi reconeixia sense vergonya que “mai no et recuperes d’un embaràs tardà”.

Jesús Vázquez entrevista Toñi Moreno / Mtmad

“La recuperació després del part? Depèn… Si ets Pilar Rubio o Isabel Jiménez, doncs tot genial perquè han fet esport tota la seva vida. Ara bé, per mi que sóc una dona fluixa i que no havia fet esport mai… De fet, n’he començat a fer perquè tinc la motivació que em va donar intentar aixecar la meva filla i no poder perquè no tenia musculatura i em feien mal les lumbars”, explica. Un canvi de xip que ha incorporat en el seu dia a dia: “Estic a punt de complir 48 anys i em sento més jove i més forta que mai”.

En el seu llibre reconeix que quedar-te embarassada després dels 40 és preciós, alhora que també reconeix que és “una bogeria“. El problema? Que moltes vegades resulta difícil poder compaginar una carrera i quedar-te embarassada: “En aquesta professió, si tens un programa que funciona penses que no pots marxar per tenir un fill perquè et pots quedar sense feina. I si no tens feina, penses que com has de tenir un fill en aquesta situació… Així que mai no era el moment i quan vaig fer els 45 vaig dir-me que havia de pujar ja al tren perquè si no… no el gaudiria. Vaig fer-ho i ara tinc a Lola, que és un terratrèmol”.

Toñi Moreno se sincera sobre els problemes en la maternitat / Mtmad

Per a Toñi l’embaràs va ser molt dur, així com les primeres setmanes de postpart: “Jo no ho he viscut bé. Hi ha gent forta, però jo no ho sóc i no ho nego. Per mi l’embaràs va ser molt dur físicament i també psicològicament. Ho vaig passar malament… Després va néixer Lola i ens van confinar quan la nena no tenia ni dos mesos”.

A poc a poc va recuperant el físic i també les forces, una maternitat complicada que ara abraça i que assegura que la fa immensament feliç.

Nou comentari