Rosalía està d’enhorabona. L’exitosa cantant catalana ha publicat el seu nou disc, un Motomami que ocupa pàgines i pàgines de diaris. Pocs parlen d’una altra cosa, especialment des que la de Sant Esteve de Sesrovires comencés una promoció molt intensa que l’està portant per un munt de mitjans de comunicació. L’últim ha estat El matí de Catalunya Ràdio, amb una entrevista de la Laura Rosel que mostra la cara més propera de l’artista catalana més internacional dels últims anys. Sentir-la parlar català sempre fa gràcia als teleespectadors, mentre que a ella li fa il·lusió: “Quin gust, m’agrada molt fer una entrevista en català perquè feia molt de temps que no el parlava“.
En aquesta conversa ha reconegut que arribar fins aquí no ha estat fàcil: “He hagut de treballar i lluitar molt. He començat realment des de zero i he hagut de trobar el meu camí, equivocar-me i descobrir com realment forjar-me com a músic. Escric i produeixo les meves cançons. El meu treball és vocacional, hi poso tot el meu temps i la meva dedicació… i això, moltes vegades, va en detriment de la meva vida personal i de la meva família. Sempre penso, ostres… les coses que duren no te les dona ningú. Sovint és perquè hom hi ha posat amor i dedicació”.
Gestionar la fama sempre és complicat i, encara més, quan ella era una noia anònima fins fa relativament poc: “Penso que la fama fa mal depèn de quant la deixis entren, quant deixis que et cali. Jo no me la prenc gaire seriosament... La majoria de coses venen i van. La fama, al final, és una conseqüència de la meva feina i del fet d’estar exposada. En realitat, jo vaig començar tot això amb la il·lusió de pujar a l’escenari, de fer música i estar a l’estudi. He començat a ser músic i es tracta per això. Les meves fites tenen més a veure amb sentir-me lliure, estar a l’estudi i notar que he trobat alguna cosa que no havia trobat abans i créixer com a músic. No m’hi aferro ni m’ho prenc massa seriosament, això de la fama”.
Una de les cançons més emotives és la que dedica a la seva àvia, de qui incorpora una nota de veu. Laura Rosel ha volgut que la cantant se sincerés sobre aquest tema: “Vaig anar a veure la meva àvia i li vaig dir que posaria al disc una nota de veu d’ella parlant i no feia més que preguntar-me si ho deia de debò. No s’ho creia! No sé si l’ha sentit encara o no. Jo volia anar a casa seva amb el disc i donar-li, perquè l’escoltés amb ella. Jo no sabia que tanta gent es fixaria en aquest fragment. I sembla mentida, però és una de les coses de les que més me n’han parlat. Ai, Déu meu, probablement ja l’ha sentit abans que jo l’hi ensenyi”.
Una entrevista en la que Rosalía ha tornat a demostrar que és natural, propera, simpàtica i molt agraïda. Reconeix que troba a faltar estar a casa seva, ara que viatja tant i acostuma a passar molts mesos als Estats Units. No obstant això, reconeix que abraça poder parlar anglès sovint i que és per això que incorpora paraules en aquest idioma a les seves lletres. Contenta i amb ganes de continuar triomfant, la Rosalía més autèntica.
