Rocío Carrasco aporta detalls esfereïdors de l’agressió i denúncia de la filla: “Ella no se sent culpable”

En l'últim capítol del documental, Rocío es mostra desconsolada en recordar del que va ser capaç la seva filla

Rocío Carrasco ha donat més detalls sobre l’agressió que va patir en mans de la filla el 2012, moment en el que trenca tota relació amb ella. En l’últim capítol del documental, la filla de la Jurado relata que la noia li va pegar mentre cridava “no em peguis, no em peguis”. El motiu? Tenia el telèfon obert mentre es gravava el so de l’agressió. Amb el que no comptava era amb què també se sentís la mare dient que ella no l’estava pegant i que havia de tranquil·litzar-se.

“Necessitava anar a l’hospital perquè tenia el cap inflat i blaus per moltes parts. Més endavant em dirien que m’havia causat un traumatisme cranioencefàlic. Vaig explicar la situació a la tutora i al director de l’escola de la meva filla i vaig donar permís perquè l’anés a buscar un amic del seu pare. La nena no podia tornar a casa meva després d’allò. I el problema és que la nena no se sent culpable del que va fer. Ella no és la culpable, però, ho és el seu pare. Però sí, tristament crec que la meva filla no es penedeix de la pallissa que em va donar”, relata.

Antonio David Flores ràpidament hauria acudit amb la filla a denunciar la mare per agressió: “Sabien que vindria un furgó a buscar-me per portar-me a comissaria i és per això que va avisar al fotògraf Gustavo González perquè tingués la càmera preparada. En la denúncia, la meva filla m’acusa d’haver-la agafat pel coll, de retenir-la a dins de casa i d’amenaçar-la de mort. Jo sento molta pena llavors, pena per mi i per ella… Com podia ser capaç de pertànyer a una cosa tan bàrbara?”.

Rocío Carrasco no va voler declarar perquè això suposaria denunciar la seva filla, però un cop al judici decideix explicar la història perquè, en cas de no fer-ho, s’enfrontava a penes de presó: “A mi no em fa tant mal la pallissa com el fet que ella em volgués empresonar. Saber que una filla meva que havia estat nou mesos dins de la meva panxa fos capaç de denunciar-me per una cosa que no havia fet. Ella s’haurà de perdonar a si mateixa el dia que s’adoni del que va fer, perquè crec que encara no n’és conscient”.

Van imposar-se unes mesures cautelars que implicaven que la nena no podria tornar a viure amb Rocío Carrasco, al que ella està d’acord: “No podia tornar a casa meva perquè jo sentia pànic, la meva filla s’havia convertit en una persona a qui jo no coneixia. Era algú a qui jo havia parit, però que no tenia absolutament res meu en el seu cos. Jo estava enterrada en vida, mal vivint. He temut per la meva vida i he sentit terror amb totes les lletres”.

Després del relat de Carrasco, la jutgessa demana que s’investigui la nena per delicte de maltractament cap a la mare. I d’aquí s’arriba a una sentència condemnatòria cap a la nena: “Se la condemna per delicte de maltractament continuat durant 3 anys, maltractament puntual, falta d’injúries i amenaces”.

Davant d’una situació tan radical, creu Rocío que podrà reconciliar-se algun dia amb la filla? “La relació es podrà recompondre quan aquesta persona no estigui a la vida de la meva filla ni a la meva. Com no he d’estimar la meva nena? Per què fa 20 anys que estic callada? Perquè sí? Ho he fet per ella i pel seu germà. A mi ningú no em retornarà el que no he viscut amb els meus fills”.

Nou comentari