Jorge Javier Vázquez és un dels presentadors amb més pes a Telecinco. El català gaudeix d’un lloc privilegiat, el que l’ajuda a tenir contactes. Entre ells, la cronista Pilar Eyre, amb qui manté una bona amistat. Així es fa palès en l’última columna de Lecturas de la periodista, centrada en tot el que coneix de Jorge.
Eyre explica que en un dels estius més complicats de la seva vida, quan s’havia quedat sola i sense feina, va rebre una invitació de Jorge per acudir a un festival de cinema: “A partir d’aquí es van succeir els tres dies més lluminosos de la meva vida. Quan vaig tornar a Barcelona tenia feina i m’esperaven unes abraçades amoroses. Jorge em va donar sort. El conec des que era un nen, quan em va entrevistar per a la revista de la seva escola”.
I afegeix: “Crec que totes les persones que el coneixen l’estimen, ningú no em parla malament d’ell. No és nostàlgic ni sensibler, ni tan sols sentimental. Ara el veig només per televisió i m’admiren la seva ironia, la seva capacitat de tornar important el que és trivial i alleugerir el que és important. És culte sense ser pedant, irònic sense crueltat… No té caràcter de líder ni de general, és un soldadet valent, disciplinat, treballador que mai no s’ha queixat ni en els moments dolents de salut o de feina”.
També en parla amb Carmen Rigalt, que el coneix des de fa anys: “Parlem molt del nostre Jorge. Carmen em diu que Jorge és un ésser adorable, cuidat per les germanes i la mare i molt capriciós. Diu que no ha perdut la seva essència de nen de barri. Un dia van anar a sopar a un restaurant molt car i ell va demanar un llibret de pernil i formatge sense cap complex. Luis Pliego sempre diu que la fama no se li ha pujat al cap, que té els peus a terra i que és generós”.
