Amb la millora de la pandèmia, els aeroports tornen a estar plens de passatgers desesperats per poder viatjar lluny un any i mig després. Fa molt de temps que tots somiem amb què faríem quan aquest malson acabés, el que també es plantejava Jorge Javier Vázquez. El presentador ha centrat la seva última columna de Lecturas en això, precisament, encara que en el seu cas la il·lusió per fer coses ha disminuït: “Jo sabia que això em passaria. Tant de temps somiant amb què faríem quan tot això acabés i ara que estem veient la llum al final del túnel no sé què fer. Creia que amb “quan tot això acabi” vindria immediatament una època d’eufòria, que tots seríem més feliços i viuríem agermanats fins al final dels nostres respectius dies”.
“Acabo de parlar amb B. i li pregunto que què faig ara amb la meva vida. Em respon que he de fer el que feia abans. Però és que ja no recordo què feia abans. I em diu que viatjava. I és veritat. Recordo que viatjava, que estava enganxat constantment a l’ordinador buscant vols i hotels. Viatjava perquè em feia sentir viu”, reconeix.
El problema és que la pandèmia li ha tret la il·lusió per viatjar: “Durant tot aquest temps que hem viscut tancats m’he acostumat a quedar-me a casa i deixar de fantasiejar amb platges idíl·liques o ciutats per conèixer. La pandèmia ha matat la meva curiositat. He perdut les ganes de saber què està passant allà fora. Suposo que les aniré recuperant a poc a poc, o almenys això espero”.
Jorge Javier es mostra convençut que la pandèmia ens passarà factura a tots: “Tinc molt clar que psicològicament sortirem tots molt tocats en major o menor mesura. Veig a la gent omplint les terrasses i amb ganes de socialitzar i la veritat és que em provoquen enveja. No convé forçar-se. Esperaré que m’entrin les ganes. Sé que estan allà, és qüestió de temps”.
