El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Irene Rosales se sincera sobre la mort de la mare: “Em sento culpable”
  • CA

Irene Rosales s’ha enfrontat a la tarda més complicada a la feina des que va començar a col·laborar amb ‘Viva la vida’. Ha estat el seu torn en la nova secció del programa, en la qual cada treballador explica quins han estat els pitjors moments de la seva vida. La dona de Kiko Rivera s’ha mostrat més sincera que mai i ha respost sense pensar-s’ho a totes les preguntes de la presentadora. 

De la drogoaddicció del seu marit, a la mort de la seva mare. Aquests han estat els temes més durs del seu relat. Kiko va reconèixer públicament que havia estat molt enganxat a les drogues, el que va poder superar gràcies a molta ajuda especialment de la seva dona. Una situació molt complicada: “M’he menjat moltes mentides de Kiko perquè sabia que podia haver-hi una solució. Unes mentides que només el perjudicaven a ell. Cada cop que em mentia, em feia mal a l’ànima. He estat massa bona, potser”. 

Només fa uns mesos que va morir la seva mare, el que encara l’afecta molt perquè reconeix que sent certa culpa: “Si he de posar la paraula culpa a la meva vida, la poso en el fet que em sento culpable que donem per fet que les persones no duraran tota la vida. Em vaig acostumar a veure que la meva mare havia de cuidar del meu pare i que jo tenia la meva vida, podia sortir… Em sento culpable per haver fet que la meva mare no hagi gaudit de la seva vida també”, deia entre llàgrimes.

Irene Rosales a ‘Viva la vida’ / Telecinco

Irene considera que ha estat molt egoista, el que es recrimina cada dia: “Creiem que mai no ens faltarà aquella persona, que la tindrem sempre allà i qui se m’ha anat a mi ha estat la meva primera figura a la família, el meu pilar. Ella m’ha ajudat en tot, però jo no li he donat el que ella mereixia. Des que sóc mare que penso que la meva mare també hauria de tenir una vida. No es va queixar mai, però li hauria anat bé que jo l’ajudés. Em costarà treure’m aquesta culpa. La trobo a faltar cada dia”. 

Una mort que arribava massa aviat, el que trencava encara més la família. 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa