Els directius de la primera edició de Gran Hermano mai no s’haurien imaginat que tancar un grup de desconeguts en una casa tindria tant d’èxit. Els teleespectadors van embogir amb la possibilitat de poder veure què feien durant les 24 hores del dia, una bogeria de programa que ha estat en antena més de 20 anys. L’any 2000, Telecinco revolucionava la televisió amb aquest format nou de programa. Entre els concursants es trobava la Marina Díez, una noia molt jove dels cabells arrissats a qui li canviava la vida radicalment quan començaven a reconèixer-la pel carrer. La fama quedava enrere aviat, però, i no va trigar en tornar a la seva vida normal. Va separar-se poc després de sortir de la casa, va marxar de Madrid i va instal·lar-se a Benidorm. Des de llavors només l’hem vist a televisió en un parell d’ocasions i sempre per parlar dels drames que la perseguien.
I és que aquests últims anys no han estat bons per a ella i, de fet, segueix travessant una mala ratxa molt preocupant. El 2012 va ser entrevistada a Telecinco després que confirmés que s’havia arruïnat i que no trobava feina. Va tornar a desaparèixer de la primera línia mediàtica i no en vam saber res més fins a l’any passat, quan va explicar públicament que havien hagut d’operar-la per un problema de cor greu: “M’han hagut d’instal·lar quatre bypass coronaris i des de llavors veig la vida d’una manera molt diferent”.
Doncs bé, ara torna a ser notícia per una informació a la que ha tingut accés El Español. Fins la setmana passada, Marina Díez regentava un bar a Mallorca. El que no s’esperava era que l’ajuntament de Llucmajor acordés en ple que l’havien de desnonar i obligar-la a abandonar el bar. Ella denuncia que aquesta mesura s’ha pres per les pressions de la directiva del centre per a la tercera edat en el que estava el bar: “Per fer-me fora del local van optar per trencar el conveni que tenien amb l’Ajuntament. Van argumentar que necessitaven aquell espai per a usos educatius per tot el tema de la Covid”, lamenta. No està d’acord amb què l’hagin forçat a marxar, per la qual cosa declara que iniciarà una batalla judicial contra ells encara que no confia en poder guanyar.
