La presentadora Carme Chaparro, trencada per la mort de dues persones molt properes: “La vida és una merda”

La presentadora ha compartit una reflexió duríssima el dia que han mort dos germans que formaven part de la seva colla des de feia molts anys

Carme Chaparro ha compartit una de les notícies més dures de la seva vida, la mort del seu millor amic i el germà d’aquest. La presentadora de Cuatro i ex de TV3 ha publicat una fotografia seva en primer pla que reflecteix el dolor que sent, la que ha acompanyat d’un missatge colpidor: “És difícil explicar això. És difícil, trist i fotut. Que se’t mori un amic és dur. Que aquest amic sigui dels de la teva infància, de la colla amb qui vas créixer i vas descobrir bona part de la vida és encara pitjor. Que mori el mateix dia que el seu germà amb poques hores de diferència a la mateixa habitació d’hospital i també de càncer és una p… maledicció de la vida“.

“Xavi, el llest, el nen que va perdre un ull en un absurd xoc de bicicleta en clavar-se la palanca de fre. Passats els anys va aprendre a riure’s d’allò i per trencar el gel explicava la història que l’última cosa que va veure aquell ull perdut. Els metges pensaven que no podria fer algunes coses en la vida i vaja si les va fer, malgrat les hòsties. Es va sobreposar a la pèrdua d’un ull, a una depressió, a la mort del seu pare en un accident de trànsit. Va graduar-se en telecomunicacions i va esprémer la vida tot el que va poder”, relata la periodista.

Un amic que va canviar-la: “El millor amic de tants riures i tantes llàgrimes. Jo seria una persona diferent del que sóc si ell no s’hagués creuat a la meva vida. Tantes esbroncades pels nois que m’agradaven quan era jove”. De fet, explica que sempre li deia en català: “Collons, Carme, és que sempre et pilles dels cabrons, tia. Aprèn-ne una mica”.

Dues pèrdues que arriben alhora i que l’han fet reflexionar: “La vida és una merda sense vosaltres. Penso en la seva mare i en les dues germanes meravellós que han perdut els seus marits el mateix dia, penso en els seus fills i ens els dos germans petits que els sobreviuen. I en el que diem sempre que rebem un cop així, que l’únic que no torna ni es compra ni es canvia és el temps”.

Nou comentari