El Ministeri per a la Transició Ecològica va posar en marxa el 2022 un full de ruta del biogàs que marcava els reptes i les oportunitats del desenvolupament d’aquest gas d’origen renovable i plantejava multiplicar per 3,8 la seva producció fins al 2030, superant els 10,4 TWh. Però aquest pla no establia uns objectius de producció i consum d’acord amb altres països del nostre entorn.
Diferents informes i estudis, com el realitzat per PwC i publicat per la Fundació Naturgy ‘El biogàs i el biometà com a palanca clau en la descarbonització de l’economia espanyola’, conclouen que el potencial del biogàs i el biometà a Espanya és molt superior al que marca el Ministeri i que s’haurien de fixar objectius més ambiciosos per explotar al màxim la producció d’aquests gasos renovables, que són claus per a la descarbonització i la transició energètica.
El biogàs i el biometà són considerats una oportunitat única per augmentar la independència energètica però també com a palanca fonamental per a la descarbonització i amb un gran impacte econòmic a la denominada a Espanya rural.
Les dades diuen que la UE ha marcat nous objectius de biometà, amb una producció de 35.000 milions de m³ el 2030 així com de percentatge de substitució de gas natural en el consum de gas, i els mecanismes de suport que en promoguin el desplegament a tot Europa .
Mentrestant, per part seva, Espanya té un Full de Ruta del Biogàs que és molt menys ambiciosa que l’europea, tot i que Espanya té característiques diferencials que fan del biogàs un eix de descarbonització propici. El 2030, el nostre país fixa una producció de biogàs de 10,4 TWh i una substitució del consum de gas per biometà d’un 1%. De fet, a Espanya només hi ha cinc plantes en funcionament que actualment no arriben al teravat hora de producció, però hi ha, segons PwC, uns 200 projectes per desenvolupar a tot el territori.
Segons un informe de Sedigas (Associació Espanyola del Gas), el potencial d’Espanya de producció d’aquest gas verd és de 163 TWh a l’any, cosa que equival a cobrir el 45% de la demanda nacional de gas natural.
Això suposaria la posada en marxa de 2.326 plantes amb una inversió associada de 40.500 milions d’euros –un 3,6% del PIB– i la generació de 62.000 llocs de treball –directe i indirecte– associats a la seva construcció i manteniment.
Com a energia verda i de transició, aquest volum de gas renovable evitaria l’emissió de 8,3 milions de tones de metà, que s’alliberarien igualment a l’atmosfera de manera natural per la descomposició dels residus reutilitzats per generar-lo.
L’informe de PwC, que identifica aquests gasos com a fonamentals per a la descarbonització, també ressalta la necessitat que s’estableixin mecanismes de suport i d’un marc normatiu i fiscal que reguli les aplicacions no elèctriques del biogàs, que se centrin en el finançament dels costos d’injecció, la compensació del valor dels drets d’emissió i garantir la venda a un preu resultant d’una subhasta competitiva.
Aquestes mesures facilitarien poder aconseguir que l’ús del biogàs sigui una solució essencial en la reducció de la dependència energètica de la Unió Europea cap a l’exterior, així com en la gestió i l’aprofitament de residus, però també en la reducció d’emissions.
