El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
La reforma laboral redueix els contractes temporals però no garanteix més qualitat

La reforma laboral que va impulsar el Govern va aconseguir reduir els contractes temporals però no garanteix un augment de la qualitat de l’ús dels nous contractes indefinits, segons assenyala la segona edició del ‘Human Capital Outlook-Observatori Trimestral del Mercat del Treball’ elaborat per l’Institut EY-Sagardoy Talent i Innovació, juntament amb Fedea i BBVA Research, que es va presentar aquest dimecres a Màlaga. Explica que les dades d’ocupació i de la EPA després de l’entrada en vigor de la reforma laboral són molt positius, encara que caldria posar-los en perspectiva ja que només es disposen de quatre mesos d’estadístiques.

En els mesos que han seguit a l’entrada en vigor de la reforma laboral, les dades de contractació mostren un ràpid increment dels contractes indefinits i una forta reducció de la contractació temporal que ha portat a mínims històrics el pes dels contractes temporals en el flux total de nous contractes registrats cada mes.

En els quatre primers mesos de 2022 es van superar els 1,7 milions de contractes indefinits registrats. Això suposa un milió més que en el mateix període de 2019 i prop de 800.000 més que en 2007. Les taxes d’ocupació es mantenen en màxims històrics si no es tenen en compte les hores treballades i, malgrat l’elevada inflació, es manté la moderació salarial.

En aquesta segona edició del ‘Human Capital Outlook’ es presta una especial atenció a l’impacte que està tenint la reforma laboral aprovada en Consell de Ministres el 28 de desembre de 2021 mitjançant el Reial decret llei 32/2021 i, a més, la publicació inclou una anàlisi de ‘Novetats Legislatives’ del primer trimestre de l’any i un apartat de ‘Tendències en Capital Humà’.

Mercat laboral

Referent al mercat laboral les dades són clarament positius, encara que l’estudi convida a plantejar unes certes reserves ja que “només tenim dades d’ocupació i contractació posteriors a la reforma per a quatre mesos i una única observació de la EPA que cobreix el primer trimestre de l’any en curs”, per la qual cosa és necessària “una major prudència i disposar de sèries més llargues a l’hora de valorar els efectes de la nova normativa”.

L’anàlisi realitzada des de les dades reflecteix que tant l’ocupació de la EPA, com la de la Comptabilitat Nacional Trimestral (CNTR) i l’afiliació a la Seguretat Social superen ja els nivells registrats en el trimestre previ a la pandèmia (2019T1). No obstant això, ni l’ocupació efectiva recollida en la EPA, ni les hores de treball reflectides en la EPA i la CNTR han aconseguit encara els valors del primer trimestre de 2019.

També continua la recuperació, encara que amb matisos depenent de la variable considerada i amb una contribució important del sector públic. De fet, l’ocupació en el sector públic tira del número d’ocupats, però el creixement de les hores treballades es reparteix amb el sector privat. Les taxes d’ocupació se situen en màxims històrics si no es tenen en compte les hores treballades. Al mateix temps, L’atur recupera els seus nivells pre-pandèmia, però gana peso el de llarga durada.

Quant als salaris i, pesi a l’alça inflacionista, l’informe conclou que “es manté la moderació salarial. De fet, entre 2020 i 2021 la inflació va augmentar en més de 3 punts (del -0,3% al +3,1%) i la variació dels salaris nominals es va reduir en gairebé 2 punts, passant del +1,3% al -0,6%”.

Contractació

Un dels aspectes a destacar és que la reforma laboral està canviant els patrons de contractació, “amb un fort augment de la contractació indefinida (especialment en contractes fixos-discontinus i a temps parcial) i una ràpida caiguda de la contractació temporal”.

En els quatre primers mesos de 2022 s’ha registrat el màxim històric de contractes indefinits i s’ha produït una reducció sense precedents dels contractes temporals. Augmenta significativament l’ocupació indefinida (EPA), però no es pot atribuir en exclusiva a la RL2022 perquè també reflecteix la reactivació post-pandèmia i la tendència que va començar en 2014.

No obstant això, els analistes del ‘Observatori del Mercat del Treball’ puntualitzen que “el canvi en el tipus de contractes no assegura un augment real de la qualitat de l’ocupació i podria tenir un cost en termes del seu menor creixement degut a l’augment de la rigidesa en la contractació temporal”.

En els quatre primers mesos de 2022 es van superar els 1,7 milions de contractes indefinits registrats. Això suposa un milió més que en el mateix període de 2019 i prop de 800 mil més que en 2007, que va ser el màxim històric fins llavors.

Respecte a l’impacte en la mena dels contractes derivats de la reforma la publicació destaca que la nova llei “clarament està aconseguint que el pes dels contractes temporals es redueixi, penalitzant o prohibint el seu ús. Atès que la incertesa jurídica i el cost d’extinció dels contractes indefinits, tant ordinaris com fixos-discontinus, continuen sent majors que les dels temporals, és possible que una part de les conversions no tinguin lloc i que alguns contractes mai se celebrin”.

A més, assenyalen que “els contractes indefinits que més van augmentar en termes relatius són els anomenats fixos-discontinus, amb períodes d’activitat intermitents, seguits pels indefinits a temps parcial. De fet, la suma dels contractes fixos- discontinus i a temps parcial va aconseguir a l’abril el 60% dels contractes indefinits formalitzats durant el mes. En tots dos casos, els treballadors acumulen menys hores de treball que en un contracte indefinit ordinari a temps complet”.

En l’apartat de ‘Novetats Legislatives’, la publicació destaca, entre altres, el Reial decret 152/2022, de 22 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2022 o el Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.

Legislació

Dins del capítol legislatiu, Martín Godino, soci director de Sagardoy Advocats, reflexiona sobre com abordar els plans de pensions d’ocupació per part dels agents socials.

En la seva anàlisi sobre el projecte de llei per a l’impuls d’aquests plans de pensions d’ocupació, que actualment cobreix únicament a una mica menys de dos milions de treballadors, considera que “siguin les que fossin les raons que expliquen la falta de desenvolupament dels plans de pensions d’ocupació, aquesta iniciativa del Govern per a impulsar-los de manera decidida ha de ser rebuda per tots com una bona notícia i una oportunitat. El projecte de llei, de manera intel·ligent, confia l’impuls i desenvolupament dels plans de pensions a la negociació col·lectiva d’àmbit sectorial, que podrà́ promoure’ls a través de convenis o acords col·lectius específics i que, en virtut de la seva força vinculant, podran imposar l’adscripció obligatòria al pla de les empreses incloses en el seu àmbit funcional i territorial d’aplicació”.

Referent a les ‘Tendències en Capital Humà’ l’estudi de l’Institut EY-Sagardoy Talent i Innovació aborda un assumpte crucial per a les companyies com és la transformació i la retenció del talent dels seus empleats.

Les empreses de tots els sectors estan invertint cada vegada més en programes de reskilling per a transformar el seu capital humà i poder retenir al seu millor talent.

La publicació va realitzar una enquesta a més de 500 lideris de recursos humans en totes les indústries principals per a avaluar les seves prioritats i desafiaments esperats en 2022. Desenvolupar habilitats i competències crítiques encapçala la llista, però molts lideris de recursos humans també prioritzessin la gestió del canvi, els lideratges i la diversitat, l’equitat i la inclusió.

Presentació

L’obertura de l’acte de presentació va estar presidida per Fàtima Báñez, exministra de Treball i presidenta de l’Institut EY-Sagardoy Talent i Innovació; Elías Bendodo, conseller de Presidència de la Junta d’Andalusia; Carlos Rubio, president de l’Autoritat Portuària de Màlaga, i Javier González de Lara, president de la Confederació d’Empresaris d’Andalusia.

En la jornada també van participar Martín Godino, soci director de Sagardoy Advocats; Juan Pablo Riesgo, soci responsable de EY Insights; Antonio García, soci responsable de EY a Màlaga; Juan Medina, soci responsable de Sagardoy Advocats a Màlaga; Rafael Doménech, responsable d’anàlisi econòmica de BBVA Research; i Florentino Felgueroso, Investigador associat de FEDEA. L’acte de clausura va ser a càrrec de Rocío Blanco, consellera d’Ocupació, Formació i Treball Autònom de la Junta d’Andalusia.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa