La falta de professionals, el col·lapse de l’Atenció Primària (AP) o la fugida dels metges a altres països són algunes “de les patologies” que no sols concerneixen al sistema sanitari madrileny, sinó al conjunt del Sistema Nacional de Salut (SNS), segons l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada.
Aquesta entitat ha analitzat la situació sanitària actual i conclou que el “caos produït en les últimes setmanes” ha evidenciat que es tracta de “un conflicte sanitari a nivell estructural que afecta a Espanya i, en gran manera, als països del sud d’Europa en el seu conjunt i no a una comunitat autònoma en concret”, segons va afirmar el seu vicepresident Executiu, Jesús Sánchez Lambás.
L’anàlisi del Grup d’Estudis i Recerca de l’Institut Coordenades assenyala que Espanya té diverses fites adverses en l’àmbit sanitari als quals fer front amb urgència. Entre ells, cita la qüestió docent, “un greu dèficit de professionals, en tendència alcista, degut, entre altres factors, a la improvisació del sistema MIR i l’onada massiva de jubilacions que s’espera per l’envelliment del col·lectiu, sobretot en determinades especialitats com la Medicina de Família; a la fugida de metges per les condicions laborals millors anés d’Espanya, com ocorre en altres països europeus com França, el Regne Unit, Irlanda, Suïssa o Alemanya -els destins més demandats segons l’expedició de visats pel CGCOM-; així com a la falta de reconeixement d’algunes especialitats, com és el cas dels urgenciólogos, sobre la que aquest Institut es ve pronunciant fa més de 10 anys, ja que al nostre país existeix una falta d’estudis concrets per a formar-se en Urgències i Emergències Sanitàries”.
Una sèrie de derivades que considera que posa en serioses dificultats a un sistema que es veu abocat a afrontar, en el mitjà termini, el repte d’haver d’atendre un major nombre de pacients donat l’envelliment de la població.
En aquest sentit, indica que l’augment de l’esperança de vida, així com la reducció de la mortalitat donats els avanços científics i la disminució de la natalitat està provocant una sèrie de distorsions socials i econòmiques amb repercussió en l’estructura del sistema sanitari.
Sánchez Lambás va manifestar que “és necessari impulsar des de ja una sèrie de mesures que tinguin impacte en el mitjà i llarg termini, i això passa per l’activació de palanques que no estan dins: la clau ha de ser una major aposta per mecanismes de col·laboració públic-privada en l’àmbit sanitari -un model que funciona des de fa molts anys en comunitats com Madrid-, augmentar les places MIR en determinades especialitats, millorar les condicions generals del col·lectiu mèdic i professionalitzar determinades especialitzacions que no sols avui, sinó també demà, seran claus per al correcte funcionament del sistema sanitari, com és el cas de les Urgències Hospitalàries i la Medicina de Família i Comunitària”.
Madrid
“En aquest context que afecta el present i futur del conjunt del Sistema Nacional de Salut, la Comunitat de Madrid, des de lluny, està en una situació molt més favorable que la resta dels territoris pel que fa a les prestacions i funcionament”, va afegir Jesús Sánchez Lambás.
El Grup d’Estudis i Recerca de l’Institut Coordenades assegura que les dades registrades per aquesta comunitat són similars, “quan no superiors”, que els d’altres regions, i dins dels paràmetres mitjans del conjunt d’Espanya.
Subratlla que Madrid compta amb el major pressupost sanitari de la seva història, per sobre dels 8.780 milions d’euros, i amb previsions d’augmentar-lo en més d’un 11% en 2023 per a millorar, entre altres àmbits, l’Atenció Primària.
L’Institut Coordenades sosté que per cada euro que el Govern d’Espanya dedica a l’Atenció Primària, Madrid destina 20 euros degut, entre altres factors, al fet que l’AP madrilenya “té una sèrie de particularitats en comparació amb altres comunitats, com l’àmplia cobertura horària del servei, amb una ciutat activa a tres torns i un volum de concentració de població que altres regions no tenen”.
“Mentre que la majoria de les regions tiren el tancament dels seus centres de salut a les 15 h com a norma general, no donant l’opció a consultes en torn de tarda, Madrid manté gairebé el cent per cent dels seus centres oberts fins a les 21 hores”, va argumentar Sánchez Lambás.
L’entitat exposa que “sis hores extra cada dia per cada centre que són clau per a en la reducció dels temps mitjans d’espera per a agafar una cita en Atenció Primària, que, en aquest moment, se situa en 3,2 dies, una setmana menys que la mitjana nacional”.
Relata que en l’actualitat hi ha 430 centres de salut en la CAM, “la qual cosa es tradueix en què els madrilenys tenen, de mitjana, un centre sanitari a menys de 15 minuts de la seva llar. A això cal unir l’obertura de 80 punts sanitaris amb un horari fora de l’habitual des de finals del passat mes d’octubre, tal com va anunciar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, incloent-hi els 78 punts d’urgències extrahospitalàries que hi havia abans de l’inici de la pandèmia”.
Una decisió que es pren en certa manera, afegeix l’Institut Coordenades, “perquè Madrid compta amb 5.000 professionals més que en l’etapa prepandèmia, entre ells 1.000 metges, 1.700 infermeres i 482 residents extra, la qual cosa es tradueix en més de 92.000 professionals que donen cobertura a la sanitat pública avui”.
Sanitaris, diu, que des de la seva incorporació estan permetent atendre, entre altres, les cures d’infermeria, que suposen el 55% de les atencions en aquests centres, “en els quals es registra que només el 0,04% dels casos que s’atenen responen a urgències que requereixen derivació hospitalària”.
“Aquesta dada, encara que pot semblar insignificant, té gran rellevància. L’obertura 24 hores en aquests ambulatoris està permetent que, gradualment, es vagin descongestionant les urgències hospitalàries, que es troben saturades pel creixent abús per part de la població. Ara, és qüestió de temps que la inflamació remeti perquè es vagi normalitzant la situació i cada urgència vagi pel llit clínicament apropiat, però es requereix la conscienciació ciutadana i l’educació per a un bon ús del sistema.. Però la pedagogia ha de venir dels centres”, considera l’Institut Coordenades.
A més, sosté que la falta de professionals sanitaris “és una competència Estatal i és una patologia que afecta a totes les comunitats autònomes, per la qual cosa correspon al Ministeri i a la Taula Sectorial la cerca i posada en marxa d’iniciatives que minorin aquest dèficit. La Comunitat de Madrid s’ha avançat i ja està impulsant mesures per a donar resposta al dèficit generalitzat de metges, sobretot en especialitats amb falta greu de metges”.
“Sense anar més lluny, la Llei Òmnibus permetrà augmentar, encara més, la xifra actual de metges, ja que es tracta d’una mesura amb caràcter urgent per a impulsar l’activitat econòmica i la modernització de l’administració sanitària a Madrid per a donar solució a la falta de recursos”, continua.
Diu que la llei, que està prevista que entri en vigor abans de final d’any, eximirà del requisit de la nacionalitat espanyola per a contractar en aquells casos en els quals la titulació requerida sigui una especialitat mèdica deficitària. Una mesura que se suma a la creació de l’Agència de Contractació Sanitària, un nou organisme que tindrà per objectiu agilitzar i homogeneïtzar els procediments de compra, unificar els preus i aconseguir economies d’escala en la xarxa assistencial del Sermas”.
“La CAM crea aquest nou organisme aprofitant l’experiència prèvia de la Junta Central de Compres que va tenir especial protagonisme durant la pandèmia del COVID-19, ja que va ser la regió que va liderar la gestió de la pandèmia dins del SNS amb el seu ‘Model Madrid enfront del Covid”, concluuye l’Institut Coordenades.
