Segona part de la testifical del cap de la poderosa Comissaria General d’Informació durant el primer d’Octubre, el comissari Manel Castellví. Aquest matí la sala de vistes del Tribunal Suprem ha començat amb les preguntes de les defenses després que dijous va explicar a les acusacions que van advertir a Carles Puigdemont que hi podia haver una escalada de violència durant el Primer d’Octubre. Un missil per a l’estratègia de defensa dels encausats. Aquest matí, les defenses han esmolat les preguntes que han obligat a Castellví a matisar. Per una banda, ha explicat que cap servei policial d’informació va preveure violència però sí resistència. I que en cap cas el Govern va ficar el nas l’operatiu dels Mossos pel referèndum
Segons ha relatat Castellví, els responsables d’intel·ligència dels tres cossos policials -Mossos, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia- van celebrar una reunió el 28 de setembre. En aquesta trobada es va posar en comú la informació recollida i es va concloure que no es preveia violència, però sí molta gent i resistència passiva. De fet, aquesta informació va quedar recollida en un informe de 13 d’octubre que va signar l’aleshores número dos del cos, el comissari Ferran Lòpez.
Un relat que contrasta amb les seves declaracions a les acusacions de dijous passat. Castellví va explicar que la prefectura dels Mossos es va reunir amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat el mateix dia 28, on va declarar que els va avisar que aquell dia es preveien diversos escenaris, entre els quals “moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència”. Una reunió de la que Castellví tot i sortir “frustat” també ha reconegut avui que el Govern no els va fer cap retret ni els va “persuadir” de fer cap canvi. Ans al contrari. Castellví ha assegurat que els retrets van ser dels Mossos al Govern. “Nosaltres vam entrar amb una determinació d’un pla específic i vam sortir d’aquesta reunió amb l’ànim de seguir aquest pla i acatar l’ordre del mandat de la magistrada”, ha aclarit. En aquesta línia ha constatat que ni es va fer cap roda de premsa per explicar les diferències amb el Govern ni ningú es va plantejar dimitir.
L’excap d’Informació també ha destacat que van complir amb la interlocutòria del Tribunal de Justícia de Catalunya que no permetia tancar tot el col·legi electoral. “Els vam visitar tots no vam trobar evidències d’activitats dirigides al referèndum i l’ordre de la magistrada no era tancar el col·legi”, ha subratllat. També ha al·legat que les previsions de l’actuació de “grups violents” durant el referèndum van fallar. De fet, a preguntes de Xavier Melero, advocat de Forn, ha detallat que els grups que referenciaven als informes necessitaven fins i tot un nomenclator per tenir una guia. Al capdavall, els informes parlaven de grupuscles. “No es van constituir com un bloc d’unitat d’acció d’atac” tot i que són grups amb “capacitat d’alterar l’ordre”.
Ha estat aquí quan hàbilment Melero li ha preguntat si aquest tipus de grupuscles també constaven en l’informe de previsió de la manifestació de Societat Civil Catalana del 8 d’octubre. “No van quedar amb Societat civil Catalana per desconvocar-la?”, li ha preguntat. Castellví s’ha vist caçat. Per altra banda, ha assegurat que l’ANC i Òmnium sempre han organitzat manifestacions pacífiques i són “interlocutors”. “Sempre han convocat moltes manifestacions i sempre amb la consigna de la no violència i els considerem interlocutors per l’actitud i el resultat de la seva gestió”, ha conclòs.
