Als peus del Pirineu aragonès, la històrica ciutat de Jaca s’alça com un bastió monumental on la història s’enllaça amb la roca. Però més enllà dels seus murs medievals, els pobles bonics a prop de Jaca amaguen un llegat d’arquitectura tradicional, camins de pastors i esglésies romàniques que mantenen intacte el batec del passat.
L’orografia d’aquestes valls occidentals imposa un microclima de muntanya on els hiverns són freds i nevats, i els estius, frescos i lluminosos. Per explorar la zona amb comoditat, és ideal dividir l’estada en bases logístiques properes a la N-330 o la A-1602, unes vies de comunicació excel·lents que connecten ràpidament els diferents accessos a les valls d’Ansó, Hecho i de la Jacetània.
A continuació, analitzem els vuit nuclis històrics i paisatgístics que configuren aquesta ruta indispensable pel Pirineu d’Osca.
Ansó
Aïllat a la capçalera de la seva pròpia vall, el nucli d’Ansó destaca per ser un dels conjunts monumentals millor conservats de l’Alt Aragó. El disseny de les seves cases de pedra, amb les famoses llunetes i xemeneies troncocòniques que coronen les teulades de teula plana, respon a segles d’adaptació al rigor climàtic.
Passejar pels seus estrets carrers empedrats, coneguts localment com a clandons, permet descobrir l’església parroquial de Sant Pere, una construcció del segle XVI de transició del gòtic al renaixement que domina la silueta urbana.
Hecho
La capital de la vall adjacent de la Jacetània conserva una personalitat única on encara s’escolta el cheso, una de les variants de l’aragonès. Hecho ofereix una arquitectura tradicional imponent, on les façanes exhibeixen escuts heràldics tallats en pedra que recorden l’origen noble i la llibertat històrica dels seus pobladors.
A més del seu ric patrimoni etnològic que es pot visitar al Museu d’Art Contemporani a l’aire lliure, el municipi destaca per la seva proximitat a la Selva d’Oza, un bosc prehistòric on els dòlmens del megalitisme pirinenc guarden el passat més remot de la regió.
Santa Cruz de la Serós
Als peus del misteriós massís de Sant Joan de la Penya es troba Santa Cruz de la Serós, un nucli petit de carrers perfectament pavimentats on regna la pedra i la fusta. Aquesta vil·la és fonamental per comprendre la introducció del romànic jaqués a la península Ibèrica durant el regnat de Sanç Ramires al segle XI.
L’església de Santa Maria, amb el seu campanar de tres pisos que s’eleva elegantment sobre el paisatge rural, i la petita església de Sant Caprasi, d’estil romànic llombard primitiu, converteixen aquest racó en una aturada indispensable per als amants de la història de l’art.
Canfranc
Més enllà dels típics llogarets agrícoles, Canfranc ofereix un contrast d’arqueologia industrial únic al Pirineu a pocs quilòmetres de la frontera francesa. El seu gran atractiu és la històrica estació internacional de ferrocarril, inaugurada el 1928 per Alfons XIII, un colós d’estil modernista que evoca l’esplendor dels viatges transpirinencs del segle XX.
El contrast arquitectònic entre el nucli original de Canfranc Poble, destruït en gran part per un incendi el 1944, i el barri de l’Estació reflecteix les tensions d’un passat fronterer marcat per les guerres europees i el pas de refugiats.
En vídeo
Borau
Situat a la vall de la Garcipollera, el petit poble de Borau és el paradigma de la tranquil·litat de la muntanya mitjana aragonesa. Els seus carrerons empedrats amb còdols del riu Lubierre guien el visitant fins a l’església de Santa Eulàlia, un temple d’origen romànic amb reformes renaixentistes que custodia el poble des del punt més alt.
Des d’aquest punt es pot iniciar una curta excursió a l’ermita de Sant Adrià de Sasabe, antiga seu episcopal del primitiu regne d’Aragó al segle X, un temple d’una sobrietat i elegància arquitectònica absolutes.
Sallent de Gállego
Ubicat a la capçalera de la vall de Tena, sota la imponent presència de la penya Foratata, Sallent de Gállego és una joia de la muntanya aragonesa. El poble està format per cases de pedra fosca amb teulades de pissarra, típiques de la influència climàtica i geològica de la part més elevada dels Pirineus.
El pont de l’any 1530 i l’església de l’Assumpció, construïda a principis del segle XVI sobre un temple romànic preexistent, donen fe del passat d’aquest poble com a centre administratiu i comercial històric de la vall.
Lanuza
Aquest petit llogaret situat a la riba de l’embassament homònim és un testimoni viu de la resiliència pirinenca. Després de quedar parcialment negat per les aigües de l’embassament de Lanuza als anys setanta, els seus antics veïns van recuperar i reconstruir casa per casa fins a retornar-li la seva antiga bellesa de pedra i pissarra.
L’església de Sant Salvador, d’origen romànic i restaurada amb cura, es reflecteix directament a les aigües tranquil·les del llac artificial, creant una de les postals més conegudes i emotives de tot el Pirineu d’Osca.
Castiello de Jaca
Conegut històricament com el poble de les cent xemeneies, Castiello de Jaca s’estén sobre un turó que domina la vall de l’Aragó. La seva posició estratègica el va convertir en un pas clau del Camí de Sant Jaume aragonès, un estatus que encara es respira en la disposició dels seus carrers principals.
L’església parroquial de Sant Miquel, original del segle XII, conserva els seus murs romànics que van veure passar milers de pelegrins medievals camí de Jaca i, eventualment, de Compostel·la.
Com organitzar el teu viatge als pobles de la Jacetània
Per descobrir la riquesa d’aquestes valls amb la tranquil·litat que es mereixen, és recomanable planejar un viatge d’entre 4 i 6 dies. La xarxa de carreteres locals com la N-330 i les vies autonòmiques estan ben asfaltades, facilitant la unió de les diferents valls paral·leles a través de ports de muntanya amb panoràmiques impressionants.
La gastronomia d’aquesta zona és el millor refugi després d’una jornada d’estudi arquitectònic i senderisme. Per evitar les propostes massa turístiques, busca les clàssiques bordes pirinenques, antics estables reconvertits en restaurants familiars on podràs tastar el típic xai ternasco d’Aragó a la brasa, les migas de pastor amb raïm o unes sopes de l’Alt Aragó que escalfen el cos a l’instant.
Prefereixes perdre’t pel silenci monàstic dels temples romànics amagats als boscos o t’estimes més admirar la imponent arquitectura civil de les valls de muntanya?
